Temps en moviment  2 hores 45 minuts

Temps  6 hores 23 minuts

Coordenades 1948

Data de pujada 28 / de desembre / 2017

Data de realització de desembre 2017

-
-
776 m
224 m
0
3,0
6,0
12,06 km

Vista 158 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Sadernes, Catalunya (España)

Caminada que comença a l'aparcament del Castell S'Espasa, on les rieres d'Oix i de sant Aniol gairebé s'ajunten.
Hi ha places per a 14 vehicles però cal tenir en compte que segons l'época de l'any l'accés queda restringit, i cal deixar els cotxes a Sadernes, amb 200 places.
Deixar pista i agafar sender que baixa al pont de Valentí
També conegut com ca la Maria la bruta o hostal de les mosques, en altres époques era el punt estratégic de pas de traginers i carboners. Ara reformat, és centre d'activitats de lleure.
Primera del reguitzell d'antigues places carboneres que trobarem pujant pel costerut sender. Als anys 60 amb l’arribada del gas butà a les llars, desapareix la principal font d’ingressos dels garrotxins de la zona: el carbó d’alzina. El despoblament massiu fou inevitable.
Travessarem la pista que va de la Muntada a la Quera
https://ca.wikipedia.org/wiki/Talaix%C3%A0 https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Talaix%C3%A0
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Quera_de_Talaix%C3%A0
A uns 80 metres després de la Quera, sota una alzina arrelada en paret artificial, trobarem una pedra amb senyal vermell que posa "F C" ( feixa closa) i que ens asenyala el començament del camí ben fressat al principi però que més endavant cal remuntar per entremig de blocs de pedra esllavissada del cingle. Des de la pedra indicadora fins el forat hi han 500 metres de distància amb 100m. de desnivell ( uns 25 minuts d'anada). Hi trobarem senyals verds per tot el tram.
Es un forat natural situat al peu del cingle de les Manrades, d'uns 15 metres de longitud, amb terra d'argila i polsegós, que s'hi entra per la cara sud i com el seu nom indica, Feixa Closa, no té sortida per l'altre costat, o sigui que és una "feixa tancada".
Salt de la Núvia, lloc on la llegenda situa una bonica i tràgica historia d’amor. Una donzella, filla de un masover de Sant Aniol, la volien maridar amb l’hereu del ferrer de Talaixà, naturalment contra la seva voluntat. De bon matí el masover arranja les cavalleries i emprenent el viarany de pujada cap a Talaixà. La núvia no vol maridar-se amb l’hereu, però el pare no està per raons i abraona el cavall perquè emprengui el camí. La núvia endolada per dins, plora el desconsol. De cop li ve la imatge esfereïdora. Una imatge que pot posar fi al seu sofriment. Un revolt de la cinglerada, el mes enlairat, el que s’acosta mes al cel. De dalt del cavall es deixa caure, es llença al buit. No haurà de casar-se amb l’hereu, no serà de ningú, però tampoc del hereu. El darrer esglai es una mirada perduda damunt la Vall del Llierca i desprès…. el son etern. Aquesta es la llegenda mes recollida pels lletraferits, però l’estigma del suïcidi, sempre condemnat per la moral religiosa, probablement originà una altra versió: La que explica que la mula de la noia es girà, espantada pels arcabussos disparats en senyal de gala i rodolà al fons del cingle amb la noia. Escrit de "la colla.cat"
Pel camí que es veu a la dreta, hem baixat des de la Quera, continuant direcció a sant Aniol per visitar el pas conegut com a "salt de la núvia", per després tornar desfer el camí fins trobar de nou l'indicador i ara baixar en direcció a la Muntada .
Aquí si el nivell d'aigua ho permet, podem travessar la riera per baixar per la seva esquerra, però també es pot continuar pel voral dret, seguint la canalització soterrada d'aigua pel municipi de Montagut.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.