Temps en moviment  3 hores 32 minuts

Temps  5 hores 59 minuts

Coordenades 2208

Data de pujada 13 / de novembre / 2018

Data de realització de novembre 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
404 m
60 m
0
3,1
6,2
12,35 km

Vista 268 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Solíus, Catalunya (España)

Abans de començar a descriure aquesta interessant excursió per la serra d’Ardenya, crec que és convenient descriure el que és un “dom” doncs ens en farem un tip de pujar-ne.
A part de ser una botiga d’esports de Mataró, un dom segons el “Diccionari de la Llengua Catalana” és: “una forma de construcció volcànica originada per laves viscoses que pot arribar a tenir de 100 a 500 metres d’alçada”
Aquesta definició no ens ve al cas, ja que no estem en una zona volcànica, però ja ens comença a donar una idea de per on van els trets.
Haurem de visitar el “Viquipèdia” per a trobar la definició exacte ja que diu:
“En geologia, un dom és una muntanya que ha adquirit una forma de cúpula circular o oval a causa de l'erosió. Es tracta d'un exemple de bombament. Els estrats d'un dom estan plegats al centre, el que provoca que si s'erosiona la part superior, el resultat seran una sèrie d'estrats concèntrics que creixen de manera progressiva a mesura que s'allunyen del centre, on romanen les roques més antigues.
L'origen dels doms no és sempre el mateix, sinó que depèn dels materials que hi intervinguin. Es poden generar a partir de roques granítiques, formant vessants nus i escarpats fruit de l'erosió, com en el cas dels Carcaixells d’en Dalmau al massís de l’Ardenya”.
Per acabar també haig d’esmentar el comentari que fa d’una excursió per aquesta zona en el wikiloc l’autor “Ambotes” on esmenta també la definició de dom: “Doms: Turons en forma de cúpula, de vessants nus i escarpats, que poden aparèixer aïllats o agrupats en conjunts més o menys complexos”. Geològicament, “la majoria dels doms de l'Ardenya s'han desenvolupat en leucogranits de gra gros a mitjà (Roqué i Pallí, 1996)”.
Doncs d’aquests doms en pujarem uns quants, tots fàcils, ja que n’hi ha de força difícils, amb vies d’escalada.
Els més característics tenen nom, o potser tots, però he optat per posar-hi l’alçada per a identificar-los.
Amb la toponímia de l’indret hi ha alguna variació que et fa ballar una mica el cap, com per exemple amb les roques Bessones, ja que el mapa del mateix wikiloc anomena així el Dom de 169 metres (el tercer d’aquesta descripció), però en realitat les Roques Bessones tenen 159 metres i son el vuitè dom del dia.
Aquests doms ofereixen un paisatge espectacular, que difícilment ens podíem imaginar a tants pocs metres de la costa.
Rematarem l’excursió pujant al Montclar per la carena dels Carcaixells d’en Dalmau, on les petites grimpadetes per a pujar a algun dom ens hauran servit d’entrenament per a recórrer aquesta cresta, amb cadenes, cordes i el pont penjat d’Aritjols.
Però abans d’acabar també pujarem a les ruïnes del castell de Solius i al dom que hi ha al costat, anomenat la roca dels Moros, amb una cova del mateix nom a sota mateix.
He catalogat aquesta excursió com a difícil, però està a cavall entre mitjana i difícil i en aquests casos prefereixo tirar cap amunt.
No hi ha cap grimpada complicada, i les que hi ha als doms son molt curtes; als Carcaixells algunes poden ser una mica més llargues i verticals, però les cadenes que hi ha en aquests indrets li resten dificultat.
També cal destacar la panoràmica de 360 graus des del Montclar, ja que si el dia ho permet es pot veure des del Montseny al Puigmal i el Canigó, Llagostera, Platja d'Aro i Palamós entre d'altres indrets.
Per començar l’indret on deixarem el vehicle ja és per si mateix bonic i acollidor, doncs al davant del monestir cistercenc de Santa Maria de Solius aquesta és la sensació que es percep.
Sortirem de l’aparcament i seguirem pocs metres la carretera asfaltada per immediatament seguir una pista a l’esquerra.
Seguim la pista i en un revolt la deixem per a pujar al primer dom, de 120 metres, on la vista ja comença a ser extensa, en primer terme el campanar i el monestir de solius, imatge que ens acompanyarà gran part de l’excursió, així com les campanades cada quinze minuts.
Seguim el camí, del que ens apartem un moment per a assolir el segon dom de la jornada, el de 148 metres.
Tornem al camí i una mica més endavant el tornem a deixar per a enfilar-nos per la dreta fins la cota més baixa dels dos doms que hi tenim.
Així arribem al tercer dom, de 169 metres.
Vaig desistir de la intenció de pujar fins a dalt del que hi ha al davant mateix, de 174 metres, ja que això requereix una grimpada o escalada, però si que vaig poder gaudir de les capricioses formes que la erosió hi ha esculpit, coves i una mena de pont natural gairebé al capdamunt.
Aquest dom in-assolit té a l’altre costat una enorme cova natural.
En el mapa, a l’indret d’aquests dos doms els marca com a Roques Bessones, però no ho son, ja que una té 169 metres i l’altre 174 i per aquest indret ja hi passarem més endavant.
Tornem al camí, el curt tros que ens en separa fa força pendent i podríem tindre la temptació d’agafar-nos a un arbre; però si ho fem ens quedarà la mà completament negra, degut a l’incendi que hi va haver l’any 2012.
Continuem endavant pel camí, i ara ens en separarem dues vegades en poc espai per assolir dos doms més, el de 181 metres que serà el quart i el de 185 que serà el cinquè.
La panoràmica cada vegada és més irreal, doncs els doms son com bolets que emergeixen per sobre la vegetació i cada vegada s’en veuen de més escarpats.
Davant, a l’altre costat del torrent de Solius es veu tota la carena dels Carcaixells.
Anem caminant i novament ens desviem, aquesta vegada a la dreta per assolir el sisè dom del dia i que resulta ser un vèrtex geodèsic de 200,5 metres.
Realment és el punt més alt de tot el que ens envolta.
Estem de ple en el sector de la Roca Ponça, voltats de doms de difícil accés, amb grans parets.
Tornem al camí i baixem uns metres. El següent dom serà el de 196 metres; aquí un servidor es va equivocar de dom i vaig acabar sortint dalt del vèrtex geodèsic, però pel l’altre costat.
Una vegada constatat l’error vaig tornar a baixar del vèrtex, i vaig trobar el corriol que mena al nou dom.
Aquesta vegada ens apartarem una mica més del camí i a més per assolir aquest dom haurem de grimpar una mica; és el primer que presenta una mica de dificultat.
Assolirem finalment el setè dom, aquest de 196 metres. La vista de la roca Ponça i de tot el que ens envolta ara ja és espectacular.
Tornem al camí, que ara baixa fins a trobar una pista que seguim una desena de metres, per a seguir novament el camí a la dreta.
Ara si que el dom que tenim al davant son les Roques Bessones de 159 metres totes dues.
Des de la nostra posició només s’en veu una, i a més pel cantó que la veiem sembla de molt difícil accés. Però és qüestió d’apropar-s’hi, i seguir una fàcil cornisa per l’esquerra que ens dona accés a l’altre costat, on una fàcil canal ens hi deixa al capdamunt i on veiem a tocar a l’altre costat d’un collet l’altre Roca Bessona.
Ara ja som dalt del vuitè dom, aquest de 159 metres.
L’excursió es preveu una mica llarga, no per la distància, sino pel temps que vas emprant per anar i tornar al camí per anar pujant doms.
Així doncs deixo la 2na Roca Bessona per un altre dia i torno al camí, qie segueix baixant decididament fins a creuar una nova pista.
Seguim el camí i arribem a una pista molt ampla, que seguim uns metres, per abandonar-la per seguir un camí a l’esquerra.
Ara ja hem fet la “sifonada” entre els doms i els Carcaixells i de nou comencem a pujar.
Creuem una nova pista i a partir d’aquí la pujada s’accentua i ja comencem a notar en el terreny la proximitat dels Carcaixells.
Després de la forta pujada arribem a l’oratori dedicat a Sant Francesc, punt d’inici de la grimpada pels Carcaixells, i on també arriba el camí que ve de Can Llaurador.
En aquest oratori abans hi havia un llibre registre, que aquesta vegada no sé trobar.
A partir d’aquí comença la grimpada per cadenes i cordes, moltes no son necessàries però ajuden principalment si la pedra està mullada o es fa la via de baixada.
Aviat arribarem al pont penjant, on hi ha un indicador que passar-hi és responsabilitat del qui hi passa. En aquest indret també veurem una part d’una via ferrada, on és pot copsat la precarietat actual de l'esmentada via.
Una vegada superat el pont, el camí continua carenejant amb noves cadenes i cordes que ens fan fruir de valent tant pel camí com per la vista.
Un dels promontoris de la carena és l’agulla de Roca Llisa, de 304 metres d’alçada.
És una progressió llarga i lenta, i a la part final anem creuant cruïlles, fins que arribem al coll de Gorjablanc, on hi ha una torre d’alta tensió.
Ara ja només ens queda seguir la pista que hi ha en aquest indret que ens porta al coll del Montclar, un important nus de camins.
En aquest coll hi ha una pal senyalitzador on indica 6 minuts al Montclar.
Dit i fet, son els minuts que ens falten per arribar-hi.
D’aquesta manera arribem finalment al cim del Montclar, veritable talaia, on també hi ha un llibre registre un parell de metres sota el cim i un nou oratori, dedicat a Sant Bernat.
Una vegada descansats i contemplat l’indret baixarem per l'altre costat per una curta desgrimpada i per un camí transversal arribarem novament al coll del Montclar.
Aquí agafarem la pista de la dreta que després d’una curta pujada comença a davallar fins el coll dels Ceps, on girarem a l’esquerra per una nova pista
Més endavant deixarem a la dreta el camí al poblat ibèric de Plana Basarda.
Aquesta vegada hi passo de llarg, però si om hi vol apropar-s’hi només ha de seguir el camí de la dreta.
El poblat està molt descuidat i pràcticament no es veu cap resta, a part de les sitges que hi ha excavades al terra.
El nom de Basarda, motiu d’antigues llegendes, és en el fons la deformació del topònim de "can Basard", un mas que hi havia a prop.
Una mica més endavant la pista fa un revolt de 180 graus i l’hem d’abandonar per seguir recta una nova pista que s’acaba en una torre elèctrica.
Ara segueix un camí carener molt bonic i que ens permet veure bona part del camí de pujada pels Carcaixells, així com el pont penjat, retallat entre les dues roques de cada costat.
Força estona més endavant haurem d’estar atents al traçat per a visitar la cova de Sa Tuna que està just al costat del camí, sota unes roques i sense cap indicació.
És una cova artificial, cavada directament a la roca i que mereix una visita.
Anem baixant tot seguint el camí fins que arribem a una pista que ens porta al menhir de Can Llaurador.
Ara deixem la pista que en pocs metres ens portaria fins a Can Llaurador i girem a l’esquerra, davant mateix del menhir, per a seguir un bonic camí, que com no podia ser d’altre manera, ens porta a una nova pista, deixem per passar a una de paral•lela, que seguim pocs metres, per a seguir un nou camí a la dreta.
Tornem a pujar, aquesta és l’última i definitiva pujada que ens deixa en una gran i bonica explanada.
Tenim el castell de Solius a la dreta i la roca i la cova dels Moros a l’esquerra.
Podem anar indistintament a qualsevol dels tres, ja que sempre acabarem a l’esplanada on ens trobem.
En aquesta descripció, vaig optar per anar primer a la roca dels Moros, que en el fons és un nou dom.
La pujada és fàcil, però els últims metres és una grimpada molt curta, però una mica vertical. De tota manera a la roca hi ha excavats uns parell de solcs estratègicament situats per a fer més fàcil aquesta petita grimpada.
Dalt de la roca dels Moros la vista és molt extensa, i podem contemplar el que queda del castell de Solius, amb una porta d’entrada amb un tros de muralla amb merlets a sobre i poca coda més.
També tenim una molt bona perspectiva del monestir de Santa Maria de Solius, que ens ha acompanyat bona part del recorregut.
Baixem de la roca dels Moros i el millor és anar a la cova, encara que vaig optar per anar al castell.
Tornem a l’esplanada i a l’altre costat hi ha un panell amb una mica d’història de l’indret, així com una fotografia de com eren les ruïnes del castell els anys 1930, on es pot apreciar que hi havia una gran torre al capdamunt, de la que actualment no en queda res.
Al costat d’aquest cartell arrenca el camí que hi puja. Encara es conserven els graons excavats a la roca que ens porten a la porta. Travessada aquesta els graons segueixen fins arribar al capdamunt, del que amb tota seguretat és un altre dom, on hi havia el castell, del que tal sols queden unes poques parets; això si, la vista és espectacular, principalment des de la part posterior de les ruïnes.
Tornem a l’esplanada i ens dirigim a la cova dels Moros, situada a sota mateix de la Roca. És molt similar a la de Sa Tuna, l’entrada és més gran, però l’interior i la forma la recorda molt.
Tornem a l’esplanada i d’aquí surten molts camins, el que ens tornarà a Santa Maria, té uns primers metres una mica perdedors; però seguint el traçat, i una vegada trobat el nostre, en pocs minuts ens deixarà en una carretera i poc després al punt d’inici.
Abans de marxar, també ens podem apropar a la porta del monestir per a contemplar-ne l’interior.
HORARIS:
De Santa Maria de Solius al dom de 120m: 15mn
Del dom de 120 m al de 148: 05mn
Del dom de 148 m al de 169: 10mn
Del dom de 169 m al de 181: 05mn
Del dom de 181 m al de 185: 05mn
Del dom de 185 al vèrtex geodèsic de 200,5m: 10mn
Del vèrtex geodèsic al dom de 196 metres: 10mn
Del dom de 196m al de 159 o 1ra Roca Bessona: 15mn
De la Roca Bessona a l’oratori dels Carcaixells: 30mn
De l’oratori a l’agulla de roca Llisa: 20mn
De la roca Llisa al coll del Montclar: 35mn
Del coll del Montclar al Montclar: 06mn (aprox 05mn)
Del Montclar a la cova de Sa Tuna: 45mn
De la cova de Sa Tuna al menhir de Can Llaurador: 10mn
Del menhir a la roca dels Moros: 25mn
De la roca dels Moros al castell de Solius: 05mn
Del castell a la cova dels Moros: 05mn
De la cova dels Moros al santuari de Solius: 15mn
TOTAL: 4h 30mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com/2018/11/sta-maria-de-solius-doms-del-sector-de.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"

Veure més external

3 comentaris

  • Foto de milsani71

    milsani71 17/12/2018

    Entretenida ruta y peculiar entorno. Gracias señor Josep.

  • Foto de milsani71

    milsani71 17/12/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Entretenida ruta y peculiar entorno. Gracias señor Josep.

  • Foto de jspdetera

    jspdetera 17/12/2018

    Gràcies pel teu comentari i valoració

Si vols, pots o aquesta ruta.