Temps  7 hores 18 minuts

Coordenades 2969

Data de pujada 1 / de juny / 2019

Data de realització de juny 2019

-
-
638 m
173 m
0
4,9
9,9
19,79 km

Vista 14 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Porqueres, Catalunya (España)

Talment una barca varada a la platja, l'església de Porqueres es mostra prop de l'aigua de l'estany de Banyoles amb una silueta inseparable de la riba lacustre. El color de la pedra, que prové de les Estunes, el color verd fosc dels xiprers del cementiri i els reflexos de l'aigua es complementen en un cromatisme de plàcida vibració. L'església s'alça sobre un lleuger promontori. Té a la dreta la rectoria; a l'esquerra, el cementiri. Davant d'aquest es troba una construcció quadrada; un lleuger teulat de quatre vessants protegeix un pedró que culmina en una creu. És el comunidor, o indret des d'on el dia de la Santa Creu de maig es beneïa el terme, tot demanant la protecció divina per a les collites, sobretot davant el perill de pedregada. L'absis és rodó, de mig punt. Està orientat, és a dir, mira cap a orient, com succeeix a la majoria de les esglésies. La llum pot penetrar cap a l'interior per cinc espitlleres, que no es troben a la mateixa alçada, sinó que s'eleven gradualment. Per la part superior, la transició de l'absis cap al teulat l'assegura una severa cornisa sostinguda per mènsules llises. Que siguin precisament 33 pot ésser una casualitat, però també una referència als anys de la vida de Crist; el nombre es troba també en les dents de serra que ornen un dels capitells de l'interior. A la part inferior de l'absis, un sòcol en reforça el mur. Les parets laterals són d'un tipus de parament una mica divers de l'absidal. Alguna d'elles podria haver format part del temple del s. IX i haver estat aprofitada en la reedificació del 1182. A banda i banda de la façana s'aprecia per l'enllaç de l'edifici amb ella, que la construcció es féu en un moment més tardà respecte de la nau de l'església.
Construcció de petites dimensions d'una nau capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera. Antigament estava cobert per una volta de canó però d'aquesta només en resta la línia d'arrencament. La façana té una porta rectangular amb llinda i brancals de carreus de pedra ben escairats i, coronat la façana, hi ha un campanar de cadireta d'un sol ull. La teulada és a dues aigües. El parament reflexa les dues etapes constructives: l'obra romànica és de carreus amb filades força regulars i la reconstrucció del segle XV és amb carreus irregulars i morter. La primera vegada que aquesta ermita apareix documentada és l'any 1321. Va ser víctima dels terratrèmols de l'any 1428, per això, l'any 1453 va ser reconstruïda.
És un temple romànic de planta rectangular, d'una sola nau i absis semicircular. A la banda dels peus (a ponent), s'aixeca un cos rectangular de dos habitacions, sobre les restes d'una antiga torre, que servia com a habitatge de l'ermità. Per aquest edifici annex es va haver d'obrir una porta d'accés al temple en el mur lateral de migdia; aquest tipus de solució és força freqüent en esglésies preromàniques i romàniques catalanes. La façana queda rematada per un senzill campanar de cadireta. El parament de tot l'edifici és de pedruscall i la coberta és a dues aigües. A l'interior, el sostre només és de volta a la zona del presbiteri, mentre que la resta està sostingut per cairats de fusta. Sembla que en un principi era la capella castellera d'una fortalesa anomenada Specula, documentada el 1182. Però aquest edifici no apareix documentat fins al 1327, en unes deixes testamentàries. L'any 1727 s'hi van fer unes remodelacions que van donar l'aspecte actual al temple. Es té notícia de la presencia d'ermitans fins a la segona meitat del segle XIX. L'any 1985 l'ermita va ser restaurada pel Centre Excursionista de Banyoles. Aquesta restauració es va centrar en els taulats, el presbiteri i l'absis. Es revisà també la casa de l'ermità. Actualment, cada any per setembre s'hi celebra un aplec en honor al Sant.
El Bosc de les Estunes o Bosc de les Tunes[1] és un dels racons més emblemàtics del municipi de Porqueres: les baumes i les esquerdes de travertí; els roures i les alzines ufanoses; la llegenda de les Goges, el silenci que talla i l'ombra fresca, les heures enfiladisses i els cants discrets dels ocells conviden a una passejada tranquil·la i plena de la pau del lloc. Les goges, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien festes o bé hi filaven tota la nit. Tenien els seus palaus entre les esquerdes de les roques i ningú no les havia pogut veure mai. Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes.
Damunt del travertí hi ha abundant vegetació, principalment d'alzines i roures; en alguns casos amb mides destacables. Un dels casos remarcables és el del roure Gros, prop del Mas Corralot; un exemple de roure martinenc (Quercus humilis).
Les formacions rocoses que fan especial al Bosc de les Estunes són materials lacustres d'origen càrstic, concretament travertins de la que possiblement és la formació lacustre d'origen càrstic més important de Catalunya. Les esquerdes, per on es pot passar són produïdes per la fracturació (segons alguns autors com a conseqüència de terratrèmols) i la dissolució del travertí. El travertí es formà gràcies al fet que en el passat l'aigua de l'estany de Banyoles arribava fins a l'indret. En els blocs de travertí s'hi pot observar abundant fauna fòssil.
L'estanyol de la Cendra es troba fent l'itinerari 2 per l'espai natural conegut com a "Ruta de la Puda i les Estunes" a Banyoles, Pla de l'Estany. Es troba just havent deixat enrere la Font Pudosa i tot continuant el camí direcció als estanyols d'en Montalt. L'estanyol de la Cendra és un clar exemple d'estanyol format per enfonsament càrstic. Rep el seu nom per què l'aigua té un aspecte cendrós degut al xalió (pissarrí) que hi ha al fons i que queden en suspensió a causa de l'entrada subterrània d'aigua. Té 35 m2 de superfície i 20 metres de fondària. Tot i que el seu origen ha recollit un munt de creences populars. Avui dia s'ha comprovat científicament que no són certes i a hores d'ara ja només queden com a petites rondalles: hi ha qui diu que aquest estanyol adopta aquest color cendrós cada vegada que hi ha un terratrèmol a qualsevol indret del món. També hi havia qui creia que era d'origen volcànic. La vegetació és la pròpia d'àmbits humits - joncs, balca, canyís, etc. Pel que fa a fauna, s'hi pot observar la típica d'espais aquàtics tranquils: el blauet, el bernat pescaire o l'ànec collverd.
El Balneari de la Puda també anomenat Balneari de la Font Puda o de manera metonímica Font Pudosa o La Puda és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Banyoles (Pla de l'Estany). Va ser bastit el 1862 al costat de la font Pudosa, d’aigua sulfurosa càlcica freda. En l'actualitat es troba en un estat ruinós. El 2014 es va crear una associació «Els amics de la Puda» amb l'ànim de reactivar el paratge de la font. Dins del període del neoclassicisme l'edifici pertany a la tipologia de l'arquitectura de mestres d'obres. L'edifici es compon de dos cossos ben diferenciats: el cos del davant, utilitzat com residència és de forma quadro-rectangular i el cos dedicat als banys, de forma allargada i adossat a la façana. L'entrada del cos residencial dóna a l'est. És de façana llisa i configurada per dos registres. Tots els elements es troben col·locats dins d'una simetria i es troben emmarcats per senzilles motllures practicades a imitació dels antics emmarcaments. Les finestres són totalment rectangulars i les portes són acabades en arc rodó rebaixat. El conjunt de línies rectes que presenta l'edifici són suavitzades mitjançant el remat d'una balustrada cega.
L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya (tenint en compte que l'Estany d'Ivars d'Urgell, reconstruït i reomplert als anys 2003-2009 –amb la qual cosa el qualificatiu de "natural" és discutible–, el supera, amb 126 ha). També és l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 ha i la profunditat màxima és d'uns 40 o 45 m, tot i que hi ha llocs on s'ha descobert embuts de sorgència que arriben als 120 m de profunditat. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor. Situat a ponent del terme municipal de Banyoles, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la xarxa Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. Així mateix, l'Ajuntament de Banyoles i la societat civil de la ciutat i comarca en reclamen la seva declaració com a Parc Natural.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.