-
-
530 m
319 m
0
3,2
6,4
12,73 km

Vista 740 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Raval de l'Esparra, Catalunya (España)

Per veure totes les fotos, cliqueu a (veure més-color blau)
El castell d'Argimon apareix documentat per primera vegada en l'any 925. És probable que el topònim d'Argimon sigui d'origen germànic i que fos el primer senyor del castell o un habitant de la zona el que portés aquest nom. Els vescomtes de Cabrera van ser els senyors del castell com a mínim des del segle XI, quan trobem documentats diversos juraments de fidelitat entre els vescomtes i els comtes de Barcelona. En 1367 Bernat III de Cabrera es va enfrontar amb el rei Joan I, el qual va fer assetjar i destruir el castells d'Argimon i de Castelló d'en Bas.
Del castell només s'ha conservat una torre de planta quadrada, edificada al segle XIII. Probablement tenia una alçada de tres plantes. S'accedia a ella per una porta oberta en el mur sud a l'alçada de la planta intermitja, les restes de la qual encara ens permeten entrar a l'interior de la torre.
L'església, dedicada a la Mare de Déu, era la capella del castell. Tot i que molt probablement ja existia en els segles X o XI, no trobem cap notícia documentada fins l'any 1218. En 1420 es va cremar, si bé es va mantenir el culte. No fou fins el segle XVIII que es decideix refer el temple, ocupant part de l'espai de l'antic castell, destruït en el segle XIV.
El santuari encara conserva algunes parts del temple construït en el segle XI.
El temple consta de dues naus, de petites dimensions i cobertes amb vota de canó. La capçalera s'orienta al sud, per tal d'adaptar-se a la morfologia del terreny. De fet en el mur nord podem veure la roca de la muntanya com penetra en les naus. La del costat est té una planta pràcticament rectangular, en canvi la del costat oest és pràcticament quadrada, i acabada en un absis semicircular força irregular.
S'accedeix al temple per l'est, on hi ha un senzilla porta feta amb dos arcs de mig punt adovellats i en gradació.
Al seu damunt trobem un campanar de cadireta d'un sol ull, molt esvelt, i
probablement edificat o reconstruït durant les reformes del segle XVIII
Val la pena acostar-se al santuari i pujar a la seva teulada per gaudir d'unes boniques vistes de la comarca de La Selva.

Monestir de Sant Pere Cercada

Església de Sant Pere Cercada
L'església data del 1063, però l'oposició del monestir de Sant Salvador de Breda impedí l'establiment de la comunitat agustiniana fins al 1136. La nova església, de factura romànica, fou construïda entre finals del segle XII i principis del XIII i consagrada l'any 1245 pel bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. A partir del 1480 la comunitat, ja decadent, va ser gestionada per priors comendataris, fins que el 1592 passà a dependre del convent d'agustinians de la Seu d'Urgell. L'església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llatina, cimbori octogonal i capçalera triabsidiada. Exteriorment, l'església presenta pocs elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portalada amb arcs en degradació, columnes amb capitells decorats, llinda i timpà, una finestra superior de mig punt i campanar d'espadanya de dos ulls. L'estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis a les vivendes, actualment habitades, que hi ha a ponent de l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut.
Capbreu de 1588

El capbreu del priorat de Sant Pere Cercada (1562-1588) és un volum de paper relligat, de 274 folis. Forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners, del temps del notari Pau Serra (1562-1581).
El capbreu del priorat de Sant Pere Cercada (1562-1588) és un volum de paper relligat, de 274 folis. Forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners, del temps del notari Pau Serra (1562-1581). A causa del seu mal estat de conservació, que n’impedia la consulta, l’any 2004 es determinà restaurar-lo, tasca que va finalitzar pel març de 2005 i fou portada a terme per Dolors Velasco.
Sant Pere Cercada es troba en una zona, poblada des d’antic, a uns onze quilòmetres al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Als segles XII i XIII s’hi construí un monestir agustinià i l'any 1198 el papa Innocenci III li atorgà les esglésies de Santa Coloma, l'Esparra, Sauleda i Vallcanera. L'església romànica, amb planta de creu llatina i amb cimbori octogonal sobre quatre trompes i tres absis que s'obren al creuer, va ser consagrada l'any 1245. Amb el temps, el 1592, el monestir passà a dependre dels agustinians de la Seu d'Urgell fins que, l’any 1835, va ser suprimit. De 1987 a 1997, l’església ha estat objecte de restauració per l'Associació d'Amics del Monuments Colomencs.
Un fragment del retaule de Sant Pere Cercada, del segle XIV, on apareix la resurrecció de Tabita, es conserva al Museu d'Art de Girona. També procedeix d’aquest monestir un teixit del segle XII que representa una àguila, el qual es conserva fragmentàriament al Museu Episcopal de Vic i al Museu Tèxtil de Terrassa.

Veure més external

Waypoint

Sortida\Arribada

Waypoint

Coll

Waypoint

Mare de Déu d'Argimon

Waypoint

St.Pere Cercada

Waypoint

Canb Planiol

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.