-
-
954 m
538 m
0
5,1
10
20,55 km

Vista 434 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Santa Cecília de Voltregà, Catalunya (España)

Inspirats per un article a la revista Vèrtex 241 de l’Aurora Montserrat hem fet una ruta cap a les balconades sobre la plana de Vic.

No hem començat massa bé. Hauríem d’haver agafat el PR 46 més a prop de Santa Cecília de Voltregà, o haver encertat a trobar el camí a Puigví. Però no, hem hagut de fer una volta a l’enorme granja de porcs amb depuradora inclosa d’Angelats. Segon error: ens creiem que un PR que va per la riera de Sorreig passaria pel lloc més emblemàtics d’aquesta riera, el Gorg Negre. Doncs no, el PR va per una pista bastant enfilat sobre la riera i no es veu res. Es veuen unes fites sospitoses a la pista que deuen ser els baixadors al famós gorg, però no hi ha cap rètol que indiqui el lloc on és el Gorg Negre. Quan ens hem adonat que el PR no passava pel Gorg Negre ja érem massa enllà pels km que ens quedaven per fer. De totes maneres la riera de Sorreig l’hem vist, l’hem creuat vàries vegades, però segurament ens hem perdut el lloc més espectacular o amb més història.
De la riera hem pujat cap a Sobremunt. Aquest camí no té gaire interès paisatgístic. Ara bé quan s’arriba a Sobremunt la cosa canvia. Estem al Lluçanès que és una gran talaia sobre les muntanyes del Berguedà i el Pirineu Oriental. Un poble molt ben situat.

A partir d’aquí l’excursió ha millorat molt, ja tenim vistes, verdor, llocs interessants. Hem anat en direcció a l’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt. Un lloc preciós, ben arreglat, tranquil, on hem ampliat les vistes, ara ja es veu cap al Puigsacalm, cingles de Cabrera i pla d’Ayats, i tots els pobles de la part nord d’Osona. Per l’altre costat veiem el Lluçanès, Montserrat, Montseny, Puig Sa Gordi... Abans d’arribar-hi, però, un altre marrada. Il·lusionats per un rètol que indicava la font de Can Quelet hem fet un altre km en va sense trobar la font...

A partir d’aquí hem seguit pel GR 3 la serra de Sobremunt fins a la zona de coll Baulenes i la Miranda, una curiosa acumulació de pedres. Molt bona vista d’Osona nord. Ara ja ens dirigim cap a Sant Martí Xic per un camí on el rètol indica “Sant Martí Xic per l’ombra”. Fa un dia calorós al migdia i s’agraeix. S’hi arriba per un alzinar enjardinat amb pedres que fan la funció de taules de pícnic, s’hi està perfecte. L’ermita és del segle XI, molt ben posada, i d’allà surt un caminet amunt que porta a les runes del que havia estat el castell de Voltregà. Les vistes no cal dir-ho, magnífiques! És una atalaia sobre la plana, uns 300 metres més avall.

Acabada la part cultural tornem a agafar un PR, ara el 49, que ens baixa de manera molt elegant del cingle. En poca estona ham salvat el grau i ja baixem cap a les masies de la plana. Deixem el PR49 per agafar una pista que ens torna a on tenim el cotxe, cap al veïnat de Gallisans.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.