Temps  4 hores 9 minuts

Coordenades 873

Data de pujada 14 / d’octubre / 2016

Data de realització d’agost 2016

-
-
3.666 m
3.265 m
0
2,3
4,7
9,34 km

Vista 640 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Socaire, Antofagasta (Chile)

Bella caminada per l'àrida puna andina, molt apropiada per començar a aclimatar-se a l'altura. La grandesa del paisatge impressiona. La zona és delicada: fronterera amb l’Argentina i freqüentada pels contrabandistes, i, perillós, pels traficants de cocaïna.
Visitem el poblet de Socaire, últim poble xilè a la carretera CH-23 en direcció cap a l'Argentina pel pas de Sico. Socaire està situat a la falda del volcà Chiliques, en la puna àrida, envoltat d’antigues feixes de cultiu, els “andenes” precolombins. Malgrat que quelcom desbaratat val la pena entretenir-se visitant el poblet. Les casetes tradicionals, que són la majoria, no tenen finestres. La formosa “Iglesia Vieja”, l’antiga església colonial, és de solides i irregulars parets de tàpia amb teulada de palla i té campanar, separat, de pedra tallada. Ens van explicar que els campanars separats de l'església era una tradició de construcció dels atacamneys, el campanar té simbologia masculina, fàl·lica, i l'església és femenina.
Sortim de la part alta del poble, per les instal·lacions d’aigua, en direcció est, tot remuntant la falda del volcà Chiliques. Durant 4,6 km passem per les traces d’una pista, fins arribar a la cota 3.620. Aquí deixem la pista, girem a la dreta i seguim a, través de la puna, sense ni camí ni indicacions, en direcció sud, quelcom sud-est, durant 3,6 km, fins arribar a una “quebrada”. En aquest punt girem cap a l’oest, paral·lels a la “quebrada”, en baixada, fins arribar a la carretera CH-23 on acaba la caminada.
Se’ns va fer de nit. La nit a la puna, a 3.500 m d’altitud, és freda, meravellosa però feda. Ens havien donat un receptor GPS que no anava, ni amb fums de sabatot! Tampoc no anava el comunicador portàtil (walkie-talkie) per parlar amb el guia, que ens havia de recollir al final del trajecte i tornar-nos a Socaire. Des de la part alta i cap a la meitat del trajecte (punt d'interès "observació"), poc abans de la fosca, vam divisar, a la llunyania, el tot terreny vermell de recollida, cap el qual ens vam dirigir, en línia recta, quasi en tiralínies, fins arribar, en plena nit i sense lluna, a una “quebrada” que ens barrava el pas. Havíem fet senyals amb el llum del mòbil, que el guia havia vist. Aquest havia agafat el tot terreny per desplaçar-se per la carretera fins a creuar la “quebrada” més avall, al sud, d’on estàvem i recollir-nos. Fent nous senyals de llum ens vam localitzar mútuament, nosaltres i el guia. Aquests senyals també van ser vistos per una parella de carrabiners que van esperar-nos amagats rere unes roques prop del vehicle de recollida. Quan el guia, que s’havia avançat, anava a obrir el cotxe, li van sortir del darrera les roques i li van donar l’alto. Poc després vam arribar nosaltres. A l'acostar-nos-hi, però encara una mica de lluny, a una dels nostres li va semblar que els carabiners eren membres d’un equip de rescat i, cridant, els va donar les gràcies per haver-nos vingut a rescatar. Quan va veure el fusell metralladora que duia un d’ells --el duia de través però amb el dit en el gallet-- ràpidament va canviar d’opinió sobre la identitat dels personatges. Els carrabiners, de tracte sever, precís i educat!, van constatar el que ja intuïen, que érem excursionistes de bona fe. Malgrat tot, ens van fer una fotografia de grup per al seu atestat. Seria fantàstic poder veure aquesta fotografia.
Per acabar-ho de rematar, un de nosaltres, tot tornant amb el tot terreny cap a Socaire, es va adonar que s’havia deixat la càmera reflex pel camí. No va dir-nos res, per no crear més esverament, fins al cap d’unes hores, mentre sopàvem. Va ser un gran disgust. El sopar no se’ns va posar malament però quasi. Amb tot, hi havia un convenciment, latent i compartit, que això havia d’acabar bé, com fos, però bé! Efectivament, al cap de dos dies teníem un dia de descans que vam aprofitat per refer el camí a l’inrevés tot seguint les traces del Wikiloc. El guia va venir amb nosaltres, s’ho va prendre seriosament. El nostre amic que havia perdut la càmera, ell mateix la va trobar al peu del camí! Estava exultant!
Foto

Socaire Wikiloc 20160816 1654527

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 1553431

Andenes, feixes dles Andes, va donar nom a la serrelada.
Lloc religiós

Socaire Wikiloc 20160816 1557412

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 1630003

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 1642274

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 1654315

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 1654446

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 1656268

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 1701549

Arbre

Socaire Wikiloc 20160816 17033910

Puna àrida
Foto

Socaire Wikiloc 20160816 17341911

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 17342312

Foto

Socaire Wikiloc 20160816 17361413

Arbre

Socaire Wikiloc 20160816 17451314

Festuca, puna àrida
Foto

Socaire Wikiloc 20160816 17510315

Punt d'interès

Observació

Observació

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.