Coordenades 610

Data de pujada 23 / de juliol / 2008

Data de realització d’abril 2008

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.656 m
730 m
0
1,7
3,4
6,87 km

Vista 7877 vegades, descarregada 255 vegades

a prop de Vilada, Catalunya (España)

El Sobrepuny, a llevant de La Nou de Berguedà i al nord de Vilada, és fàcilment identificable vers el nord circulant per l’eix del Llobregat i sobretot a gregal, entre Gironella i Berga.
La pujada acostuma a fer-se des de la Nou o des de Vilada. El desnivell és menor en el primer cas però amb més pendent que per Vilada. Una tercera alternativa és des de Sant Romà de la Clusa, probablement l’opció més curta i amb menys desnivell. I encara podeu fer-vos-ho més còmode pujant per pista des de la Nou i començant a caminar al Coll de la Plana. La ressenya que us presentem parteix de Vilada.
No és una ruta dificultosa pel que fa a passos exposats i els camins son ben fressats. Però considerant que depassa els mil metres de desnivell, que coincideixen diversos camins al mateix itinerari i que la senyalització és precària, l’hem qualificada de dificultat mitjana.
Ara be, l’esforç es veu sobradament recompensat per la bellesa dels paratges per on discorre i la dilatada perspectiva sobre el Bergadà i el Pre Pirineu que s’albira des del cim. Ineludible però, per a gaudir-ne plenament, pujar també al Sobrepuny de Baix dons al de dalt, la vegetació li escatima la vista vers el nord. En dies clars hom diu que s’albira fins al mar.

Accés
Per la C-16 entre Berga i Cercs, just passat el túnel de Berga, prenem a mà dreta la C-26 en direcció a Vilada i Ripoll. Creuem l’embassament de la Baells per un llarg viaducte i en 8 quilòmetres ens plantem a Vilada.

Vilada (730m)
De l’Hotel Picancel anem fins a l’església de Sant Joan on prenem direcció nord, per una pista asfaltada que guanya alçària ràpidament. Deixem el cementiri a mà esquerra i més endavant, quan s’acaba l’asfalt, els dipòsits de l’aigua mà dreta. Seguim els senyals grocs i blancs del PR C-147 per pista, encara vers el nord. A partir del Coll de Sant Joan el camí planeja i baixa per dins de la pineda.

Pla de les Collades (827 m.)
Atenyem una cruïlla senyalitzada per on creuem el GR-241 (Sender Circular de Borredà). Deixem la pista mà dreta i, seguint els senyals del PR, emprenem un corriol que comença a enfilar-se vers mestral amb moderat pendent. Creuem una pista de desemboscar i més amunt, quan el bosc clareja, el corriol mor en una altra pista que seguim a la dreta, poc abans del coll conegut com Creu de Roset (gran fita). Seguim per la pista, altra cop vers el nord i en lleugera baixada. A ponent, entre els arbres, podem albirar la Casa de Roset i més amunt, en la mateixa direcció, el puig coronat per les restes de les defenses del Castell de Roset.

Collada de Roset (912 m)
La pista gira 90º a ponent per anar fins aquell mas. El PR marxa a mestral per un corriol. Seguint-lo, ens menaria a la font de l’Arç pel Camí de l’Aigua i al castell.
Nosaltres emprenem, vers el nord, un corriol poc definit inicialment, que en poca estona ens deixa sobre una pista que passa més amunt i que va de la Casa de Roset a Can Llebre. La seguim a mà dreta un centenar de metres i, just abans d’una tanca pel bestiar, l’abandonem per un corriol paral·lel a mà esquerra (fita). El camí, ben fressat, s’enfila fort vers mestral. Als escadussers senyals de pintura grocs, s’afegeixen ara altres de blancs, més ben definits.

Camp Gran d’Espinagalls (1.058m)
Avui és un prat que creuem vers ponent i a l’altre cap recuperem els senyals, enfilant-nos per un corriolet que dóna a una pista que passa per sobre el camp. Rebutgem el ramal més baix de la pista que ens menaria a la Collada de Pasquals, punt de pas del camí de la Nou al Sobrepuny. Prenem el ramal més alt a mà esquerra que s’enfila vers ponent. Al cap de poc hem de deixar-la per un corriol ben evident que surt a mà dreta.

Camí de la Garriga (1.108 m).
Ara ens guiaran solament els senyals grocs. És un corriol ben fressat que s’enfila en fort, llarg i continuat pendent. Primer vers mestral i un cop superat el Grau de Dalt, vers el nord, lleugerament a gregal, per la baga als peus dels espadats i contraforts del Puig Cubell. Densa vegetació de pi, boix i roure.
Si fins ara havíem pujat per l’esquerra de la torrentera, passem a l’altre marge passant per sobre d’unes mulleres. Al nostre s’afegeix per l’esquerra un altre corriol: és el que ve de la Collada de Pasquals, per les ruïnes i la font de Picamill. Hi transita el PR-C 199 (Sender de la Nou). A partir d’ara ens guiarem també pels senyals del PR.
Ben aviat abastem la Collada de Baix de Picamill.

Collada de Baix de Picamill (1.449 m.)
D’aquí podríem baixar a Sant Romà de la Clusa.
A mestral s’alça la gran timba del Roc de les Collades, de verticals parets i roca blanquinosa. És just darrera seu on hem d’adreçar-nos per anar a buscar la Collada Alta, anant a voltar el Roc per migdia i continuant en direcció a mestral, en fort pendent.

Collada de Dalt de Picamill (1.526 m.)
El Sobrepuny ens queda just a ponent, sobre nostre, malgrat que els bosc no ens el deixi veure. Ara ens cal davallar lleugerament decantant-nos a l’esquerra, vers mestral i el peu de la paret rocallosa. Un corriol que aviat es fa ben visible i fressat comença a enfilar-se en aquella direcció i fort pendent, entremig d’una fageda.

Collet del Faig (1.566 m.)
Bifurcació indicada on hi van a raure tres corriols a banda del que ens hi ha menat. Pel nord el que puja del Coll de la Plana (el camí més curt per pujar al Sobrepuny si anem amb vehicle per la pista de la Nou fins allà). Per garbí un que mena prop del coll entre els dos cims del Sobrepuny (pel que retornarem). Nosaltres prenem el que marxa a migdia i s’enfila decidit per dins el bosc, seguint la línia de la carena, fins al cim.

Sobrepuny (1.655 m.)
Vèrtex geodèsic, senyera, llibre de registre i pessebre. Bona talaia vers el sud i ponent. Cap a altres vessants l’hi priva la vegetació. Hem llegit que en dies clars hom pot albirar fins al mar. Cim planer i herbat, però que acaba abruptament a migdia amb una monumental cinglera sobre el torrent de Banyacorba.
Si volem gaudir de millor perspectiva, ens cal anar al Sobrepuny de Baix. És la punta més llunyana de la carena que podem albirar a ponent, sobre la cinglera. Seguim els senyals del PR per un corriolet ben definit, que va davallant una mica per sota la carena en aquella direcció, fins abastar un collet (1.550 m) on tornem a enfilar-nos per, en poca estona, abastar el Sobrepuny de Baix.

Sobrepuny de Baix (1.567 m.)
La vista aquí és encara millor que al de dalt, excepte a sol ixent. Tenim tota la vall del Llobregat als nostres peus. Començant per la Nou de Berguedà, al fons de la clotada, Fígols, Cercs, Berga... fins a Montserrat. A garbí albirem Queralt, el Cim d’Estela, la Roca d’Auró, la Torreta i els Rasos de Peguera sobre la clotada de la Baga de les Nou Comes. A ponent la Serra d’Ensija. Entre ella i el Pedraforca, a mestral, treu el nas la Serra del Verd. I per baix, les llargues cingleres meridionals de Vallcebre. També a mestral la Serra del Cadí, on hi podem distingir perfectament la Torre de Cadí, Vulturó, Costa Cabirolera i Comabona. Ja vers el nord el Moixerò i Penyes Altes, la Tosa, Coll de Pal i el Puigllançada. Entre Cadí i Moixeró hem pogut albirar les muntanyes cerdanes de la Serra de Sirvent, la Tosa Plana de Lles i la Muga. A gregal el Roc de la Clusa, el Pedró i el Catllaràs, més alts, no ens deixa abastar les muntanyes de l’olla de Núria, de les que en treuen el nas un parell que no podem identificar.
Retornem el collet on, entremig d’alguns faigs considerables, marxa un corriol que davalla vers el nord, senyalitzat com a PR. Baixa a la Font del Faig on es bifurca cap al Coll de la Plana (pel PR) o cap a la Nou per Caselles. Rebutgem aquest camí i retornem sobre els nostres passos. Poc més enllà, a un centenar de metres del collet, surt un altre corriol a mà esquerra i direcció a gregal. Poc evident al començament, ben fressat desprès. En poca estona ens retorna al Collet del Faig.
El retorn el fem pel mateix camí de l’anada.



Altres itineraris pel Catllaràs

Vall de la Clusa

Pedró de Tubau (des del Coll del Bac del Portell)

Pedró de Tubau (per Sant Jaume de Frontanyà)

Sobrepuny (per la Nou)

De la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà

L’Olla de Sant Julià

Cingles de Malanyeu

Roques del Joc i Forcada

Volta pel Catllaràs

Veure més external

Atenyem una cruïlla senyalitzada per on creuem el GR-241 (Sender Circular de Borredà). Deixem la pista mà dreta i, seguint els senyals del PR, emprenem un corriol que comença a enfilar-se vers mestral amb moderat pendent. Creuem una pista de desemboscar i més amunt, quan el bosc clareja, el corriol mor en una altra pista que seguim a la dreta, poc abans del coll conegut com Creu de Roset (gran fita). Seguim per la pista, altra cop vers el nord i en lleugera baixada. A ponent, entre els arbres, podem albirar la Casa de Roset i més amunt, en la mateixa direcció, el puig coronat per les restes de les defenses del Castell de Roset.
De l’Hotel Picancel anem fins a l’església de Sant Joan on prenem direcció nord, per una pista asfaltada que guanya alçària ràpidament. Deixem el cementiri a mà esquerra i més endavant, quan s’acaba l’asfalt, els dipòsits de l’aigua mà dreta. Seguim els senyals grocs i blancs del PR C-147 per pista, encara vers el nord. A partir del Coll de Sant Joan el camí planeja i baixa per dins de la pineda.
La pista gira 90º a ponent per anar fins aquell mas. El PR marxa a mestral per un corriol. Seguint-lo, ens menaria a la font de l’Arç pel Camí de l’Aigua i al castell. Nosaltres emprenem, vers el nord, un corriol poc definit inicialment, que en poca estona ens deixa sobre una pista que passa més amunt i que va de la Casa de Roset a Can Llebre. La seguim a mà dreta un centenar de metres i, just abans d’una tanca pel bestiar, l’abandonem per un corriol paral·lel a mà esquerra (fita). El camí, ben fressat, s’enfila fort vers mestral. Als escadussers senyals de pintura grocs, s’afegeixen ara altres de blancs, més ben definits.
Avui és un prat que creuem vers ponent i a l’altre cap recuperem els senyals, enfilant-nos per un corriolet que dóna a una pista que passa per sobre el camp. Rebutgem el ramal més baix de la pista que ens menaria a la Collada de Pasquals, punt de pas del camí de la Nou al Sobrepuny. Prenem el ramal més alt a mà esquerra que s’enfila vers ponent. Al cap de poc hem de deixar-la per un corriol ben evident que surt a mà dreta.
Ara ens guiaran solament els senyals grocs. És un corriol ben fressat que s’enfila en fort, llarg i continuat pendent. Primer vers mestral i un cop superat el Grau de Dalt, vers el nord, lleugerament a gregal, per la baga als peus dels espadats i contraforts del Puig Cubell. Densa vegetació de pi, boix i roure. Si fins ara havíem pujat per l’esquerra de la torrentera, passem a l’altre marge passant per sobre d’unes mulleres. Al nostre s’afegeix per l’esquerra un altre corriol: és el que ve de la Collada de Pasquals, per les ruïnes i la font de Picamill. Hi transita el PR-C 199 (Sender de la Nou). A partir d’ara ens guiarem també pels senyals del PR. Ben aviat abastem la Collada de Baix de Picamill.
D’aquí podríem baixar a Sant Romà de la Clusa. A mestral s’alça la gran timba del Roc de les Collades, de verticals parets i roca blanquinosa. És just darrera seu on hem d’adreçar-nos per anar a buscar la Collada Alta, anant a voltar el Roc per migdia i continuant en direcció a mestral, en fort pendent.
El Sobrepuny ens queda just a ponent, sobre nostre, malgrat que els bosc no ens el deixi veure. Ara ens cal davallar lleugerament decantant-nos a l’esquerra, vers mestral i el peu de la paret rocallosa. Un corriol que aviat es fa ben visible i fressat comença a enfilar-se en aquella direcció i fort pendent, entremig d’una fageda.
Bifurcació indicada on hi van a raure tres corriols a banda del que ens hi ha menat. Pel nord el que puja del Coll de la Plana (el camí més curt per pujar al Sobrepuny si anem amb vehicle per la pista de la Nou fins allà). Per garbí un que mena prop del coll entre els dos cims del Sobrepuny (pel que retornarem). Nosaltres prenem el que marxa a migdia i s’enfila decidit per dins el bosc, seguint la línia de la carena, fins al cim.
Vèrtex geodèsic, senyera, llibre de registre i pessebre. Bona talaia vers el sud i ponent. Cap a altres vessants l’hi priva la vegetació. Hem llegit que en dies clars hom pot albirar fins al mar. Cim planer i herbat, però que acaba abruptament a migdia amb una monumental cinglera sobre el torrent de Banyacorba. Si volem gaudir de millor perspectiva, ens cal anar al Sobrepuny de Baix. És la punta més llunyana de la carena que podem albirar a ponent, sobre la cinglera. Seguim els senyals del PR per un corriolet ben definit, que va davallant una mica per sota la carena en aquella direcció, fins abastar un collet (1.550 m) on tornem a enfilar-nos per, en poca estona, abastar el Sobrepuny de Baix.
La vista aquí és encara millor que al de dalt, excepte a sol ixent. Tenim tota la vall del Llobregat als nostres peus. Començant per la Nou de Berguedà, al fons de la clotada, Fígols, Cercs, Berga... fins a Montserrat. A garbí albirem Queralt, el Cim d’Estela, la Roca d’Auró, la Torreta i els Rasos de Peguera sobre la clotada de la Baga de les Nou Comes. A ponent la Serra d’Ensija. Entre ella i el Pedraforca, a mestral, treu el nas la Serra del Verd. I per baix, les llargues cingleres meridionals de Vallcebre. També a mestral la Serra del Cadí, on hi podem distingir perfectament la Torre de Cadí, Vulturó, Costa Cabirolera i Comabona. Ja vers el nord el Moixerò i Penyes Altes, la Tosa, Coll de Pal i el Puigllançada. Entre Cadí i Moixeró hem pogut albirar les muntanyes cerdanes de la Serra de Sirvent, la Tosa Plana de Lles i la Muga. A gregal el Roc de la Clusa, el Pedró i el Catllaràs, més alts, no ens deixa abastar les muntanyes de l’olla de Núria, de les que en treuen el nas un parell que no podem identificar. Retornem el collet on, entremig d’alguns faigs considerables, marxa un corriol que davalla vers el nord, senyalitzat com a PR. Baixa a la Font del Faig on es bifurca cap al Coll de la Plana (pel PR) o cap a la Nou per Caselles. Rebutgem aquest camí i retornem sobre els nostres passos. Poc més enllà, a un centenar de metres del collet, surt un altre corriol a mà esquerra i direcció a gregal. Poc evident al començament, ben fressat desprès. En poca estona ens retorna al Collet del Faig. El retorn el fem pel mateix camí de l’anada.

1 comentari

Si vols, pots o aquesta ruta.