munt
  • Foto de SL-C101+Pineda-FontFerro-Molí-Forn-Montpalau-StJaume-Pineda
  • Foto de SL-C101+Pineda-FontFerro-Molí-Forn-Montpalau-StJaume-Pineda
  • Foto de SL-C101+Pineda-FontFerro-Molí-Forn-Montpalau-StJaume-Pineda
  • Foto de SL-C101+Pineda-FontFerro-Molí-Forn-Montpalau-StJaume-Pineda
  • Foto de SL-C101+Pineda-FontFerro-Molí-Forn-Montpalau-StJaume-Pineda
  • Foto de SL-C101+Pineda-FontFerro-Molí-Forn-Montpalau-StJaume-Pineda

Temps  2 hores 31 minuts

Coordenades 1040

Data de pujada 17 / de desembre / 2011

Data de realització de desembre 2011

-
-
198 m
2 m
0
2,3
4,7
9,34 km

Vista 5794 vegades, descarregada 149 vegades

a prop de Pineda de Mar, Catalunya (España)

És el sender local 101, ideat i senyalitzat pel Parc Natural del Montnegre i la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda.

(Si cliqueu sobre el títol, hi ha una presentació de diapositives detallada dels elements patrimonials de l'itinerari)
L’itinerari té l’inici a Pineda de Mar, a l’església parroquial de Santa Maria, a prop del pas de vianants subterrani de la carreta N-II. El recorregut s’introdueix a la vall de la riera de Pineda passant per espais agrícoles i paisatges forestals de gran valor ambiental. Després travessa la riera, s’enfila fins el coll dels Altars i retorna a Santa Maria per Sant Jaume. La primera referència documental que esmenta el temple és la seva acta de consagració duta a terme pel bisbe de Girona l’any 1079. Un cop a l’altre costat de la carretera sortim del nucli urbà pel camí històric de la Rectoria Vella. Seguim el camí fins a enllaçar, després d’un lleuger descens, amb el passeig d’Hortsavinyà. Voregem una nau industrial i continuem recte fins a trobar un camí a mà dreta que ens torna a endinsar pel marge dels camps de conreu. Una pujada suau ens allunya de la riera. Arribem a la clotada boscosa que s’estén als vessants de ponent del turó de la Guàrdia. El camí es transforma en un corriol que travessa diverses pinedes on gaudim de bones vistes de can Cànovas, de la torre de Sant Jaume, de l’aqüeducte romà de can Cua i de la vall. Poc a poc la vall s’estreny i arribem al congost on se situa el viaducte de l’autopista C-32 i la depuradora d’aigües residuals de l’Alt Maresme Nord. El corriol no perd la traça i penetrem en una zona més muntanyosa i boscosa presidida per l’església parroquial de Sant Pere de Riu, d’origen romànic. Arribem a la font del Ferro. El paratge s’emplaça en una fondalada sota Sant Pere de Riu, dins els dominis de l’antic mas de can Marquès. Per ella discorre una torrentera que va a desguassar a la riera de Pineda. A pocs metres, tot salvant la torrentera, en època romana es bastí una arcada que forma part de la mateixa conducció d’aigua que el tram d’aqüeducte de can Cua. Passada la font veiem la pista emporlanada que puja cap a Sant Pere de Riu; nosaltres la seguirem pel camí del costat de la pista en sentit descendent. Aviat ens trobem, a la dreta, el restaurat molí fariner de can Marquès i, al cap d’uns cinquanta metres, creuada la riera, el forn de calç de can Marquès. Tots tres elements han estat restaurats per la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda en actuacions de voluntariat que ha portat a terme des del 2003. El molí de can Marquès és un dels nombrosos molins, -a l’entorn de la vall se’n documenten onze-, que al llarg dels segles han solcat la riera de Pineda. És una construcció amb una estructura molt modesta, de planta baixa rectangular i amb teulada d’un únic vessant. El complementa una bassa amb els contraforts encara ben visibles. El molí es cita ja el 1505, tot i això, és probable que, per la seva situació, fos el que l’any 1066 s’esmenta en l’acta de fundació del monestir de Sant Marçal del Montseny. El forn de calç fou bastit per la cocció de pedra calcària. Tot i que al Montnegre els materials geològics predominants són de caràcter magmàtic, com el granit, en aquest sector de la vall es produeixen afloraments calcaris. El forn -restaurat per la Plataforma el 2010- és una mena de gran olla tronco-cònica amb la base inferior més ampla. Les utilitats de la calç cuita eren diverses: es feia servir com a morter per la construcció, per emblanquinar i desinfectar parets, per l’agricultura, com a producte medicinal, etc. Deixarem el forn a la dreta per seguir el camí i remuntar l’obaga de la muntanya de Montpalau. La pista continua, en franca pujada, descrivint revolts i és flanquejada, a banda i banda, per esponerosos alzinars que s’esclarissen a mesura que guanyem alçada fins assolir el coll dels Altars (192 m). En aquest punt neix el corriol que dóna accés, carena amunt i fora del circuit, al cim de Montpalau . Allà trobem els vestigis del castell del mateix nom, amb els seus potents murs del segle XV. Des de coll dels Altars davallarem per la solana per una pista de pronunciat pendent on les pinedes de pi pinyer, algunes atzavares i un terreny inconfusiblement saulonenc ens condueixen fins l’ermita de Sant Rafael Seguirem per la pista fins arribar a l’esplanada de can Martorell, lloc on hi hagué l’abocador de Pineda, clausurat i parcialment restaurat l’any 1994. Agafem el corriol de la dreta passant per una petita zona boscosa, travessem l’autopista per sota i deixem enrere algunes hortes fins trobar el conjunt patrimonial de Sant Jaume. Al voltant de la font de Sant Jaume s’hi apleguen diversos elements arquitectònics d’interès. Hi ha l’ermita dedicada al sant que dóna nom al paratge, bastida l’any 1885, i la torre de Sant Jaume, adossada al Mas Castellar, una de les moltes torres de defensa construïda al llarg de tota la costa entre els segles XIV i XVII. A la part inferior de l’esplanada de Sant Jaume hi ha les restes de l’antic molí fariner. Es tracta del molí fariner més proper a la costa i l’únic que no es troba a tocar de la riera. L’indret és un espai dedicat a la celebració d’aplecs, especialment els sardanístics. El primer del qual es té notícia s’organitzà l’any 1905 per commemorar la diada de Sant Jaume.Prosseguim per la pista de l’esquerra fins arribar al voral de la calçada que serveix de connexió amb l’autopista; el seguirem a la dreta, en sentit descendent, fins arribar al punt de connexió amb el passeig d’Hortsavinyà. A l’alçada de la nau industrial abans esmentada desfarem el tram inicial del recorregut per retornar a l’església de Pineda.

Veure més external

1 comentari

  • munt 18/12/2011

    La riera de Pineda i el Passeig d'Hortsavinyà al costat. La Vall de la riera de Pineda conserva un paisatge de camps de conreu, masies i bosc que ja comença a ser difícil de veure tan a prop del mar. https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sl-c101pineda-fontferro-moli-forn-montpalau-stjaume-pineda-2318296/photo-882532

Si vols, pots o aquesta ruta.