Coordenades 1438

Data de pujada 12 / de gener / 2019

Data de realització de gener 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
761 m
440 m
0
2,2
4,4
8,72 km

Vista 170 vegades, descarregada 11 vegades

a prop de Olzinellas, Catalunya (España)

Per fer aquesta ruta ens haurem de desplaçar fins a Sant Martí de Montnegre, a uns 11 km de Sant Celoni. Per arribar-hi anirem per la carretera c-35 en direcció Hostalric fins el trencall a mà dreta que porta a les urbanitzacions Cal Batlle, Can Coll i Boscos del Montnegre, just al costat del parc de bombers.
Seguint les indicacions per arribar a l'Hotel Cal Batlle, deixem a mà dreta l'entrada a la urbanització Can Coll i continuem pujant fins trobar l'indicador per arribar a Sant Martí de Montnegre. El camí que prendrem a partir d'ara és una pista forestal on trobarem una bona senyalització fins al nostre destí.
Es tracta d'una excursió no massa llarga però molt atractiva per camins, corriols i pistes, que s'inicia a Sant Martí de Montnegre, s'enfila a la carena fins al turó més alt del massís i retorna tot passant pel singular indret de Santa Maria de Montnegre. L'itinerari ens permet conèixer les zones més elevades del Montnegre, les seves característiques geològiques i biològiques i la història de les activitats humanes.
El primer terç en forta pujada. La resta en pla i baixada. L'itinerari és senyalitzat com a sender local SL C-103 (blanc sobre verd) en fites de fusta. Al llarg del camí es troben plafons informatius dels diferents elements d'interès: gairebé no fa falta el track GPS…
Aparquem a prop de Sant Martí i el primer que fem es visitar l’esglesia:

SANT MARTÍ DE MONTNEGRE:
”Sant Martí de Montnegre és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici religiós de paredat, arrebossat i emblanquinat. Té un campanar rectangular, amb quatre buits per a les campanes, de mig punt, sobre cornisa senzillesa, que divideix els dos cossos. Hi ha una altra cornisa sobre els buits i, encara al damunt, uns merlets (estil català). Corona la torre un cos piramidal. La portada és d'arc rebaixat i amb motllura seguida entre els muntants i de l'arc. Hi ha un ull de bou construït l'any 1610. És d'una sola nau i amb quatre trams de volta de mig canó. Absis, volta de mitja taronja. Parets de paredat i voltes de ciment.
Montnegre és esmentat el 1022 i l'església fou inicialment la del Castell de Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció que comprenia a més Fuirosos, la Batllòria i Gualba. Fins al 1867 va dependre d'ella la Batllòria, i tenia com a sufragània a la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos. Se sap que l'any 1379 fou reparada. Igualment els anys 1737, 1739 el visitador constata que cal fer reparacions importants. L'any 1776 el bisbe Gabino de Valladares va visitar l'església parroquial que es construí.”


Després de la visita anem a buscar l’inici del recorregut del SL C-103 que es trova molt a prop de l’Hostal i que prenem a la dreta al costat del cartell informatiu de la ruta.
El camí puja seguint el GR-5, GR-83 i GR-92 i, a la poca estona, arribem al coll de Terra Negra.
Prenem la pista cap a l’esquerra, en franca ascensió cap al sud. Després de dos trencalls deixats a l’esquerra arribarem al sot dels Ternals, que delimita una sobtada transició de l’alzinar cap a la castanyeda.
Continuem per la pista principal, i quan perd pendent la deixem, tot enfilant-nos a l’esquerra i després a la dreta en forta pujada fins al coll de Basses. Unes alzines monumentals assenyalen aquest coll peculiar i estratègic, que deixem tot seguint la pista cap a llevant.
Arribem a un collet (Vaivé de la Casanova) i deixem a la dreta el camí del GR-5.
Poc després la pista voreja els faigs d’en Preses. Més endavant, fent uns revolts, s’enfila a la roureda culminal del Montnegre, deixant una derivació planera a l’esquerra.
Arribem al Turó Gros o de la Telefonista, un dels dos més alts del Montnegre (758 m.), amb la seva torre de guaita i continuem en baixada per la pista carenera fins el vaivé de la Casa Vella on ens desviem a l’esquerra per arribar al pla de la Tanyada i una zona plena d’avellanoses.
Continuem camí pel costat bagueny de la carena i, després d’agafar un desviament a l’esquerra, baixem directament fins arribar a Santa Maria de Montnegre , a les restes del roure monumental i, baixant unes escales, a la Font de Santa Maria.

SANTA MARIA DE MONTNEGRE:
” L'ermita de Santa Maria de Montnegre, construïda fa tres segles, va ser derruïda durant la Guerra Civil. De fet, pràcticament només quedaven tres parets en peus fins el 2009, quan gràcies a una iniciativa particular, i amb les aportacions dels veïns, es va començar a rehabilitar. A poc a poc, amb donatius de molts veïns, van recaptar, en només quatre mesos, més de 23.000 euros (una pedra 10 euros, una teula 5 euros, i una biga de fusta 450 euros). I no només es va aportar diners, sinó que alguns veïns fins i tot van ajudar en les obres.”

Nota: Informació extreta de diferents fons però bàsicament de…
- Desplegable de la ruta
- Més info
Sant Marti de Montnegre és una petita ermita situada enmig del massís del Montnegre, davant de la muntanya del Montseny, enmig d’un bosc frondós d’alzines i castanyers. Allà els caputxins tenen un lloc de silenci i recés obert als grups cristians que vulguin passar uns dies de reflexió. La casa disposa de 8 a 10 places amb habitacions individuals. Es pot cuinar. Cal dur-se sac de dormir o llençols. Allà hi trobareu mantes. Els diumenges a les 11h se celebra missa a l’ermita. Podeu demanar el servei d’algun frare per xerrades o atenció espiritual. Per contactar i demanar la clau cal posar-se en contacte amb el convent d’Arenys de Mar: 93/792 06 41
L'Hostal
Comença l'itinerari en un pla per un corriol que puja a la dreta. Hi ha un cartell informatiu.
Comencem seguint el GR5.
L’origen del topònim Terra Negra és la negror de les pissarres que afloren en aquesta zona de la muntanya. El bosc és dominat per les alzines que enfosqueixen el sotabosc, tot dificultant la vida als vegetals competidors al seu dessota.
Castanyers i roures...
Naixements col·locats pel club ciclista Arenys de Munt el 2014.
És el vaivé de la Casanova (vaivé és el nom que reben al Montnegre alguns colls entre l’obaga i el solell).
La carena del Montnegre és un refugi extrem per a alguns ecosistemes de muntanya mitjana, que es veuen afavorits per l’alta pluviositat anual (880 l/m2), les boires freqüents i el sòl profund i ric. La roureda, dominada pel roure de fulla gran i amb una forta presència del roure africà, molt escàs a Catalunya, senyoreja aquesta carena i hi genera un ambient singular. A la capçalera del sot Gran de can Preses, a tocar de la carena principal, un clap excepcional de faigs, amb bona naixença, sobreviu fora de la seva àrea de distribució habitual gràcies a les freqüents boires careneres.
Un dels dos turons més alts del Montnegre.
L’avellanosa cobreix densament la baga alterosa, esquitxada de roures, castanyers, alzines i, en menor abundància, grèvols, cirerers i trèmols, aquests darrers ben freqüents a les clarianes. Al dessota, llorerets i falgueres; i on la fullaraca deixa espai, molses i gramínies de muntanya entapissen el sòl. Molts castanyers apareixen clivellats i morts per efecte dels fongs que els fan emmalaltir, el xancre i la tinta.
Arbres talats als costats del camí.
L’ermita de Santa Maria és un edifici del segle XIX que es va enrunar durant el segle passat i que el 2009 ha estat consolidat.
El roure de Santa Maria del Montnegre, un dels més antics de Catalunya, amb uns 200 anys en el tronc, no va superar el temporal de vent i neu que el 7 i 8 de gener de 2010 va copejar la zona del Vallès Oriental que limita amb el Maresme. A part de les nevades i els forts vents de més de 100 km/h, el roure va caure perquè des de feia temps mostrava símptomes de podridura a l'interior del tronc. El roure es va partir en dues meitats i va caure. Una meitat va obstruir el camí i l'altra va caure sobre la font de Santa Maria del Montnegre. La font va ser restaurada en el mateix moment que l'ermita. El roure va ser declarat i catalogat com a Arbre Monumental d'interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya, en 1990. Era un roure martinec (Quercus humilis), el més gran del Montnegre i un dels més grans del país. Tenia més de 200 anys d'edat, amb un perímetre de 4,65 metres, una altura de 25 metres i una copa espectacular de 24 metres de diàmetre.
Les rouredes i l’alzinar muntanyenc de la baga foren substituïts massivament pocs segles enrere per l’explotació forestal del castanyer, arbre expandit per la colonització romana. Les perxades de castanyers, tanmateix, perden avui dia vitalitat a causa de malalties fúngiques i rendibilitat econòmica, cosa que està afavorint la recuperació d’espècies pròpies de la zona. Actualment, però, s’estan assajant amb èxit programes de lluita biològica contra aquestes plagues i plans de millora forestal.
El Montseny al fons...
Al cor d’aquest sot podrem contemplar l’alzina Grossa. Fa aproximadament un metre de diàmetre màxim i tres de perímetre. Igual com el roure de Santa Maria, l’alzina Grossa ha patit un trencament del tronc des de l’enforcadura. Amb uns tensors que subjecten les branques cap al mig, s’intenta allargar la vida de l’arbre.

2 comentaris

  • Foto de Manel_49

    Manel_49 13/08/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    He gaudit molt d'aquesta sortida, principalment per la seva exuberant vegetació en quantitat i variació. Bona descripció. Gràcies per compartir. Salut i Cames!!!!

  • Foto de RofoManus

    RofoManus 13/08/2019

    Moltes gràcies Manel!
    Salut!

Si vols, pots o aquesta ruta.