Descarrega

Distància

10,22 km

Desnivell positiu

645 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

645 m

Altitud màxima

1.525 m

Trailrank

74 4,4

Altitud mínima

1.209 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

6 hores 20 minuts

Coordenades

700

Data de pujada

26 de gener de 2014

Data de realització

de gener 2014
  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
Sigues el primer a aplaudir
15 comentaris
 
Comparteix
-
-
1.525 m
1.209 m
10,22 km

Vista 7803 vegades, descarregada 324 vegades

a prop de Capolat, Catalunya (España)

Des de la Mina pel solell i retorn per l’obaga
La Serra dels Tossals és a l’extrem occidental del Berguedà. Correspon al municipi de Capolat i el Tossal de Vilella termeneja amb Navès (Solsonès). Forma part del cordal que delimita l’Alt Berguedà (o sobirà) del Baix (jussà).
De modesta elevació (1527 m al Tossal de Vilella) és encinglerada per totes bandes amb una carena allargassada i planera, com correspon al seu nom. El rocam és conglomerat.
Aquest és un itinerari de contrastos que la recorre de cap a cap, pel solell i per l’obaga. S’hi pot anar tot l’any, però és recomanable fer-ho a la primavera o a la tardor, quan les fagedes de l’obaga mostren els seus encants.
Ruta fàcil de camins ben definits i senyalitzats. Excepte la pujada al Tossal de Vilella, molt rosta. Podeu evitar-la sense perdre-us res substancial.

Accés. Per la BV-4241 entre Berga i Sant Llorenç de Morunys fins al túnel de la Mina. Segons on vulguem començar l’excursió, aparcarem a una boca o l’altra.

Túnel de la Mina (1216/1209 m). Boca nord o ponentina. Al marge dret (sentit Sant Llorenç) i pel costat de la Font de la Mina prenem un corriol que s’enfila pel marge esquerre del torrent fins a la pista pavimentada del Santuari dels Tossals a l’alçada del Coll de Jouet.
Boca sud o llevantina (recomanat). Pel mateix marge, prenem un ben definit corriol (rètol indicador i senyals de SL) que, entre llaçades i fort pendent, ens deixa al mateix coll que l’alternativa ponentina.

Coll de Jouet (1284 m). Seguim la pista uns metres (rètols indicadors) i l’abandonem per un camí a l’esquerra “Camí del Coll de Jou (hauria de dir Jouet) al Santuari”. Senyalitzat (pintura groga) i ben definit. Passat un centenar de metres, en una cruïlla en Y rebutgem el ramal de l’esquerra (Coforb).
Retrobem la pista, la seguim a mà esquerra uns 150m i la deixem de nou pel mateix cantó per enfilar-nos al Serrat del Moro, des de on ja podem albirar el Santuari dels Tossals.
Poc més enllà tornem a seguir per pista fins que, desprès d’una forta baixada, prenem un camí a mà dreta fins al Santuari.

Santuari dels Tossals (1445 m). Ruïnes del santuari marià i hostatgeria quina construcció data, com a mínim, de 1642. Es conserva una talla de fusta, del segle XIV, de la Mare de Déu dels Tossals, a la veïna església de Sant Martí de Capolat. Retorna al seu lloc d’origen cada any per la Mare de Déu d’Agost, amb motiu d’un aplec molt concorregut.
Encimbellat sobre Capolat, és un bon mirador. S’hi ha fet excavacions per tal de localitzar el castell. Hi ha un projecte per restaurar-lo, encabir-hi un refugi i una escola de la natura.
Continuem camí vers ponent. Al Grau dels Tossals abastem el GR 1 que seguirem a partir d’aquí. Deixem a mà esquerra el camí que baixa a Capolat i revoltem el Tossal de Runers.

Mal Pas de Runers (1434 m). Una estreta llesca rocallosa uneix el sector llevantí amb el ponentí. Continuem vers ponent i, aviat, el bon camí que seguim esdevé pista.
Al Pla de Tresserra rebutgem el ramal que, per l’esquerra, baixa al mas homònim. Si ens desviem a la dreta, per sobre d’un esperó, podem albirar la obaga i la vall d’aquella banda.

Coll del Bosc de Casòliba (1470 m). Als peus del tossal homònim. Rètols indicadors. Anem a la dreta (NW, Tossal de Vilella) per una precària pista que aviat deriva en corriol, enfilant-nos per la fageda de l’obaga.
Abandonem el camí i, a criteri, sense camí fressat, buscant els passos més nets de bosquina, pugem per un llom al Tossal de Vilella. Pendent entre moderat i fort.

Tossal de Vilella (1525 m). Cim arbrat de considerable sotabosc que n’impedeix la visibilitat. És a la part ponentina on podem albirar una bona postal de les Fraus de Vilella, Busa, Valielles, el Puig Major, Aubenç, Turp, Port del Comte i Serra del Verd. Abastem fins al Montsec.
Des del cantó ponentí baixem vers el N buscant el camí que dibuixa el mapa. Desprès de perdre un metres localitzem indicis de corriol, alguna fita i senyals de pintura blanca. Més que un camí és un itinerari molt rost que baixa (o puja) per un esperó. Cal desgrimpar algun pas i ajudar-nos sovint amb les mans a la pedra o a la vegetació. Els darrers 100 metres de desnivell els fem per pendent més amable fins al collet.

Coll del Bosch de Vilella (1345 m). Hi conflueixen el camí de Vilella i la pista dels Plans de Taravil. Prenem la pista a mà dreta, baixant per l’obaga tot seguint senyals de pintura blanc-i-blaus i també de grocs.
Rebutgem un ramal a mà dreta i, més endavant, en creuar una torrentera, un altre a la mateixa banda i abandonem la pista (1) per un corriol ben definit.
Amb tendència a davallar, anem revoltant torrenteres i superant els collets dels contraforts que es despengen de la cinglera que tenim tothora a mà dreta, sobre els nostres caps.

Pujada d’en Matamatxos (1225 m). Passada una torrentera comencem a guanyar alçària. Malgrat el seu nom solament és un tram de 250 m. on cal guanyar-ne 65.
Superada la pujada encara seguirem perdent cota: als peus del Serrat del Moro som al punt més baix de l’itinerari (1210 m). Poc abans del collet, el nostre camí s’eixampla i esdevé pista.

Cruïlla (1234 m)
La pista baixa a la boca nord de la Mina. Cal seguir-la si hem començat aquí. En cas contrari l’abandonem per un corriol a mà dreta (senyals grocs) que, en poca estona, puja al coll de Jouet on desfem el camí fins a la boca sud.

Variant: Revoltant el Tossal de Vilella. Al Coll del Bosc de Casòliba, si no volem enfilar-nos al Tossal de Vilella, seguim el GR continuant per la pista vers ponent (Taravil, Font de la Salut) que desprès baixa fent llaçades fins al Coll de Roure.

Coll de Roure (1395 m). Desprès d’un marcat revolt abandonem la pista que, per la Font de la Salut, baixa a Sant Quintí de Taravil (rètols indicadors). Prenem un corriol a mà dreta seguint el GR (obaga dels Tossals). N’obviem un altre, menys evident, que puja al Tossal de Vilella (2).
Poc més enllà (rètols indicadors) deixem el GR que pels Plans de Taravill marxa cap a la Vall d’Ora (Sant Lleïr i Sant Pere de Graudescales). Marxem en direcció a Vilella.
Aviat perdem alçària per un sender ben definit que ens deixa a la pista dels Plans de Taravil (3) que prenem a mà dreta fins al Coll del Bosc de Vilella.

(1) Pista i corriol transcorren paral•lels un bon tram fins que aquella deriva en corriol que s’ajunta al nostre.
(2) Al cim no hem pogut localitzar l’altre cap d’aquest camí.
(3) En aquest punt tenim l’opció de prendre un camí a l’esquerra que baixa a Vilella.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/jPtW1jedu6r1JU5Z6

Veure més external

Aparcament

Túnel de la Mina

Collada

Coll de Jouet

Intersecció

Cruïlla

Anem a la dreta (Santuari, Capolat i Taravil)
Foto

Santuari dels Tossals

Risc

Mal Pas de Runers

Intersecció

Coll del bosc de Casòliba

Cim

Tossal de Vilella

Intersecció

Coll del Bosc de Vilella

Punt d'interès

Pujada d'en Matamatxos

Intersecció

Cruïlla

Intersecció

Coll de Roure

15 comentaris

  • josepvil 24 d’oct. 2015

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta per una zona molt tranquil·la i gens massificada, amb algun tram amb pendents força pronunciats. Bones vistes i possibles encontres amb senglars o altres mamífers en funció de l'època de l'any!

  • Josep Reñé 27 de des. 2018

    Bona tarda Toni Planas.
    Bona ressenya pels tossals; vaig fer aquest tomb a l'inversa fa un parell d'anys. Entretingut i distret.
    Només una observació:
    L'ocell de la fotografia no és un trencalòs. Tampoc ho són la parella de l'altra foto. Són voltors comuns.
    No té massa importància però t'ho dic per evitar confusions.
    El trencalòs té la cua més llarga; bastant més llarga que ampla.
    Costa veure el trencalòs; els últims mesos n'he vist una parella al Salòria i altres exemplars a la Peña Montañesa.
    Salutaciosn cordials.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 28 de des. 2018

    Gràcies Josep per la rectificació. Sóc llec en la matèria com hauràs vist i l'he confós. Llàstima que ja no pugui rectificar-ho dons Google ha tancat Google Photos i no deixa fer-hi res.

  • Josep Reñé 28 de des. 2018

    Hola Toni.
    He trobat una foto xula d'un trencalòs en vol en el reportatge de la ressenya del track que segueix:
    https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/torreta-de-lorri-2438m-100cims-8757762#morePhotos

    És la primera de les fotos. Si l'hi vols donar un cop d'ull.

    Salut.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 29 de des. 2018

    Carai, merci! Veig que els que els que he "caçat" darrerament tots són voltors.

  • Foto de pocafarina

    pocafarina 23 de des. 2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Hem fet aquesta sortida i val molt la pena. Té unes vistes esplèndides del Cadí, Pedraforca, Rasos de Peguera, serra de Busa, també dels cims de la serralada transversal i prelitoral. L'anada és pels cims i la tornada per uns boscos magnífics, amb fagedes espectaculars. S'hi haurà de tornar a la tardor. Per cert, tal com diu la descripció, hem evitat fer el cim del tossal de Vilella per no haver de fer grimpades. És una mica més llarg però està ben marcat.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 27 de des. 2019

    pocafaria, molt agraït pel comentari i la valoració.
    Que el nou any vingui ple de caminades agradables!

  • Foto de portapruna

    portapruna 30 de jul. 2020

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Hi ha un part de grimpada complicada. El camí es perd i la vegetació caiguda fa que sigui fàcil desorientar-se.

    Per la resta, tot perfecte.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 31 de jul. 2020

    portapruna, gràcies pel comentari i la valoració!

  • Foto de Trekking Lover

    Trekking Lover 21 de març 2021

    Jo aconsello fer-la en sentit contrari!!! Perquè no fer-la en el sentit que s'indica: si fas primer la pujada per la solana et morts de caloreta; perquè sino et trobas la grimpada de baixada i arriscar-se massa no bé de gust; perquè sino deixes enrere les vistes i panoràmiques per la solana i perquè començar al poc amb un trosset d'asfalt treu les ganes només començar.

    A part d'aixó, ruta per repetir!!! però en sentit contrari.

    Moltes gràcies per compartir!!!

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 21 de març 2021

    Hola Trekking Lover. Si, es pot fer perfectament en sentit contrari. Per la caloreta nosaltres no vàrem patir: era el mes de gener i vàrem preferir esperar que la temperatura hagués pujat una mica quan passéssim per l'obaga.
    Gràcies per comentar i valorar!

  • sergifernandezramirez 6 d’abr. 2021

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Hem fet la ruta de manera inversa tal i com indicava un usuari. Creiem que es la millor forma d'executarla, ja que el desnivell de baixada considerem que te un grau de dificultat. Grans fajedas i grans vistes. Com a punt negatiu el tros d'inici tot plé d'arbres caiguts que ens van tapar de manera considerable el camí de pujada. Recomenada!!

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 6 d’abr. 2021

    Hola sergifernandezramirez. El Tossal de Vilella té un punt de pebre i per això hi ha qui prefereix afrontar-lo de pujada. Però si la ruta es fa a l'hivern començar per l'obaga... quin fred!. I a l'estiu millor refugiar-se a l'obaga a mig dia. Bé, contra gustos... Gràcies per les teves impressions i valoració.

  • Foto de Isard

    Isard 11 de jul. 2021

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Hola Toni Planas.
    Feia mesos que duia el teu track al GPS i avui, per fi, l'hem seguit. La banda de solana ja la coneixiem però no l'obaga i el circuit ens ha agradat molt.
    T'he de felicitar per les explicacions i la netedat del track. En arribar a l'esperó que hi ha baixant del Tossal de Vilella (amb vistes cap a Busa semblants a les del cim) hi ha un sender molt evident cap a l'esquerra quan el track marca a la dreta. I és per la dreta. Sense el teu track ens podriem haver complicat la vida. El descens, sense ser tècnicament complicat (justet, justet un II) és exposat pel fort pendent. Jo no ho qualificaria de fàcil doncs algun benaventurat inexpert podria anar-hi massa confiat.
    Girar en sentit contrari? Depén. La grimpada seria més fàcil que desgrimpant però, en aquestes alçades de l'any i sense cap font permanent en el trajecte hem agraït la protecció dels faigs. Tornar a solana pot fer-se massa dur a l'estiu.
    Moltes gràcies.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 11 de jul. 2021

    Gràcies Isard pel teu ben raonat comentari. I per la valoració.

Si vols, pots o aquesta ruta.