Temps  4 hores 11 minuts

Coordenades 1522

Data de pujada 30 / de juliol / 2019

Data de realització de juliol 2019

-
-
532 m
244 m
0
2,8
5,5
11,05 km

Vista 132 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Traiguera, Valencia (España)

29 de juliol de 2019

A la divisòria entre els termes municipals de Traiguera, Canet lo Roig i la Jana, al Baix Maestrat, s’aixeca la Serra de Sant Pere, també coneguda com el Solà. A pesar de la seva modesta morfologia isolada d’uns 6 Km de llargada per 2 d’amplada, 539 metres d’alçada, orientada SO-NE i amb una minsa vegetació de matollar i brolla, la serreta amaga alguns racons força interessants que vull compartir amb vosaltres.

Aproximació. Podem deixar el cotxe a l’esplanada del costat de la Font de Sant Vicent de Traiguera, a tocar dels safareigs al nord de la població.

Itinerari: A l’esplanada on deixem el cotxe podem admirar la capella i la font de Sant Vicent. Conten que cap al 1413, el miraculós Sant Vicent Ferrer va anar a predicar a Traiguera i va beneïr la font “per a que mai faltés l’aigua”. L’any 1611 es va edificar la capella en agraiment a la visita del sant. Potser gràcies al sant l’aigua brolla generosament!

Passem a tocar també dels ben conservats rentadors de Traiguera. Safareig o llavadors, segons els pobles. Interessants mostres d’equipament municipals que podem trobar a la majoria de pobles del Maestrat.
Prenem el camí del Mas de la Sança, que entre granges al començament deixa enrera el poble i es dirigeix cap a la serreta de Sant Pere, en direcció oest. Trobem una cruïlla amb una petita illa ocupada per una preciosa carrasca i seguim recte sempre en direcció a la serreta. A la nostra dreta, a una finca conreada d’oliveres veurem una barraca quadrada amb sostre suspés per viguetes de fusta, tant típica a aquesta zona del Maestrat i a pocs metres un cocó- povet protegit per una barraca circular. Alguns exemplars de magnífiques oliveres mil·lenaries ens surten al pas, muts i pacients testimonis del pas del temps. Que per molts anys ho puguen seguir essent!
Més endavant i també a la dreta del camí principal veiem una altra gran barraca quadrada potser dedicada a magatzem o a aixopluc de l’animal, per tenir un lateral completament obert.
Em surt al pas també, a l’esquerra del camí un miliari de la Via Augusta, que creua el terme de Traiguera.
Al final del camí, i indicat com a PR trobem l’inici del sender que després de deixar per la dreta les restes d’una vella caseta de camp comença a remuntar cap a la Roca de l’Àliga, la lloma que precedeix la carena de la Serra de Sant Pere.
Podem començar a gaudir de grans panoràmiques del mar d’oliveres que envolten Traiguera i que es perden fins a la pròpia mar.
Abans d’arribar a la carena, al Pla de les del Bassetes, deixem el sender i trenquem per un corriol que ens apropa a un peirò que assenyalava el camí fins a l’ermita: la capelleta. Petita torre emblanquinada i datada el 1613.

Resseguint cap al sud el contorn de la serra, intuint el corriol, arribem a les restes de l’ermita de Sant Pere, d’orígen força antic ja que es disposa de documentació que situa l’autorització de la seva construcció el 1369 per part del bisbe de Tortosa. (ermitascomunidadvalenciana.com). En l’actualitat tant sols queda en peu una paret amb tres obertures de cara al sud. A la mateixa esplanada on està ubicada l’ermita hi trobem també la boca d’entrada a la cova de Sant Pere. Un petit pou equipat amb graons metàl·lics d’uns tres metres de fons ens permet l’accés a una gran sala d’uns 20 x 10 m. que té la particularitat de tenir un dipòsit construït al mig de la sala per captar la possible aigua filtrada i que la divideix en dos meitats. Nombroses inscripcions als sostres completament coberts de sutge, algunes contemporanies i altres de més antigues ens porta a suposar que la cova va tenir un important paper d’amagatall o refugi en temps de guerra. A un dels extrems es veu una galeria cegada amb grans pedres i morter que fa pensar en un altre accés a la cavitat.

Deixem enrera les restes de l’ermita i pugem a una petita esplanada, excel·lent mirador on una taula d’interpretació ens ajuda a localitzar els diferents elements del paisatge. Destaquen a ponent les Moles de Xert, amb el Turmell com a teló de fons. Als nostres peus Canet lo Roig i més a la dreta Rossell enfilant-se cap al Port per la Tinença.
A la nostra dreta comença la llarga carena del Solà, i en primer terme visitem el vértex geodèsic que marca la punta cimera de la serra de 539m. d’alçada. El sender en suau pendent comença a recòrrer la totalitat de la carena en direcció nord-est. Al Pla de les Bassetes, quasi a tocar del vértex baixa per la dreta el sender a la Roca de l’Àliga, per on hem pujat. Creuem l’ampli Collet Gros i al mig de l’esplana trobem el primer dels mollons de partició del terme. Per la dreta el Barranc del Cocó de la Rabosa s’aboca a les planes de llevant.
Sempre carenejant i ara per l’esquerra veiem les restes del gran corral de la Serra, envoltat per nombroses barraques de pedra en sec. Després d’un collet a la lloma següent trobem una altre dels mollons del terme.
Al següent coll pronunciat deixem la carena per la dreta, per un sender fitat amb mollonets de pedres per baixar cap al fons del Barranc de l’Avenc. Quasi al fons i per la dreta trobem el corriol que ens porta a la boca de l’Avenc Major. Un gran forat obert al terra que compta amb un petit pou d’accés, molt estret i esglaonat amb grapes de ferro que ens permet accedir al fons.
Espectacular! La llum que entra des del gran forat del sostre permet que creixi una figuera al mig de la gran sala, envoltada de formacions, on destaquen algunes grans columnes, tot cobert per una lleugera pàtina de molsa que li dóna un aspecte i una llum especial, quasi màgica. A un racó de la sala desenes de petites estactites gotejants van creixent en una altra concepció del temps. L’accés tot i l’estretor és fàcil i no requereix de material adicional.

Creuem el barranc i remuntem fins a un collet per un sender recent que ens permet guanyar la pista de la part de llevant de la serra. Al mateix punt on trobem la pista que ara seguirem per la dreta, trobem també les restes d’un dels corrals d’aquesta zona de les Comes.

Avancem paral·lels a la serra i per l’esquerra veiem un altre gran corral, i uns metres més endavant un indicador ens mostra el sender que per la dreta, remuntant el Barranc del Cocó de la Rabosa, ens pujaria a la carena, La pista fa una corba de 90º a l’esquerra, i a la vora hi ha les restes del gran Corral de la Vila.

Som al camí de les Escomes que comença a davallar cap al poble. Per l’esquerra visito les restes d’un antic maset amb una gran cisterna adosada. Uns metres més endavant deixem també a l’esquerra el camp de tir, i entre granges tornem a la Font de Sant Vicent, punt d’inici i final de la descoberta de la Serra de Sant Pere.

Us recomano la visita al nucli vell i l’esglèsia de l’Assumpció de Traiguera, d’estil renaixentista, bastit sobre la primitiva esglèsia del S XIII, on destaca un preciós campanar de planta octogonal, per cloure la jornada!

Salut i muntanya!!

Veure més external

panoràmica

1r molló carena Solà

panoràmica

2n molló carena Solà

panoràmica

Solà vértex

54631 Sola Traiguera, ESP
Cova

Avenc Major

fotografia

Barraca i cocó

Waypoint

Camp de Tir

Land
fotografia

Caseta en povet

panoràmica

Comença sendera Sant Pere

2019-07-29 13:28:32
fotografia

Corral de les Comes

Land
fotografia

Corral 2 de les Comes

Land
fotografia

Corral de la Vila

Land
Intersecció

Corriol al peiró

2019-07-29 13:28:32
Intersecció

Deixem PR

Trail
panoràmica

Ermita i cova de Sant Pere

Land
font

Font de Sant Vicent

Land
panoràmica

Mirador de l'ermita

Land
panoràmica

Molí de la Font

Land
fotografia

Molló Via Augusta

fotografia

Peiró ermita Sant Pere

Land
fotografia

Rentadors Traiguera

Land
panoràmica

Roca de l'àguila

480 m height

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.