Temps  5 hores 12 minuts

Coordenades 1126

Data de pujada 8 / de juny / 2016

Data de realització de juny 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
610 m
252 m
0
3,0
5,9
11,9 km

Vista 593 vegades, descarregada 18 vegades

a prop de la Vilella Alta, Catalunya (España)

Interesant circular que passa per antics graus del Montsant que van estar a punt de desaparèixer i que jo personalment vaig recuperar (el grau del Pi i el camí que mena al Pas de l'Ase) i que ara el parc, amb l'excusa de que existeix una nidificació de l'àliga (ja existia abans de recuperarlo, durant la recuperació i encara existeix inclòs havent-hi trobat caçadors fotent trets). Deia doncs que el Parc hi prohibeix passar des de l'1 de gener fins el 15 de juliol. Pero clar, això ho diu una balisa a baix, just on hi ha les vinyes. A dalt no hi diu res, potser perqué es una mica dificultós de trobar el camí, si no fos per unes fites i les ruines d'un mas.
Panoràmica des de damunt del aparcament. seguim el carrer del Migdia que baixa cap a la T-702 i la creuem. a l'altra costa un pal senyalitzant el itinerari 6. Baixem fins el jaç del Riuet de Scala Dei i el seguim durant una bona estona en direcció nord per una pista paralela al riuet. Després de deixar a ma esquerra un conreu amb una bassa rectangular, el camí es fa estret i brut i hem de creuar el riuet varies vegades pel damunt d'unes passarel·les.
Fetes d'obra i bigues de fusta creuem varies vegades el riuet fins fer cap a un tram realment brut i herbat.
Un cop passat aquest tram de camí molt brut i tapat, sortim a una pista cimentada que seguirem cap a l'esquerra tot deixant el riuet que marxa per la dreta i endinsant-nos al barranc de la font de l'Àliga. Deixem a ma dreta una pista herbada, es el Camí Nou dels Passanants. La pista fa una sèrie de girs mentre va agafant alçada.
La pista, durant una estona, no puja gaire, més aviat va flanquejant cap a la dreta tit deixant un parell o tres de pistes que surten cap els camps de conreu de l'esquerra. Pocs metres després de que sens ajunta una pista per la dreta la nostra bifurca. La de la dreta baixa cap el Tormo del Frare, nosaltres seguirem la de la dreta que puja tot vorejant un camp de conreu. Un xic més amunt fem cap a una bassa C.I., si seguim pel camp de oliveres cap a una caseta, al final del camp trobarem les fites que ens duran al grau. Si seguim la pista de la dreta que planeja, al final d'ella un sender que fa giragonses també ens durà al mateix lloc.
Les hem de seguir sense perdre-les ja que son l'única indicació del camí del grau que trobarem. Un consell, en cas de que en algun punt no veieu la fita, o les perdeu, seguiu el camí de pujada de cara al cingle.
En aun parell de llocs la pendent es forta i s'ha abastit uns esglaons per superar-ho. en uns pocs metres iniciarem la pujada del grau que inevitablement s'ha de grimpar.
Es, crec jo, el grau més dificultós d'aquesta part del Montsant, per no di de tota la serra. Es força vertical i par d'ell disposava de pared aixecada per mantenir el camí i ja fa tems que bona part d'ella va caure. Per això el parc a instal·lat estratègicament en els lloc de més risc, un cable de seguretat. Un cop dal del cingle, si es vol anar directament a veure el mas Déu el millor es rodejar el conreu per l'esquerra fins trobar una pista que en direcció nord enllaça els conreus i surt a la pista que per la dreta ens dirigirà a les ruines del mas Déu. Nosaltres volíem anar a veure una antiga cisterna construïda amb pedra seca que hi ha creuant el conreu i pujant cap a la pista del mas Déu.
Vàrem trobar la cisterna en mig d'un bosc de pins i a la vora esquerra de la pista, pero malauradament seca. Els mesos anteriors no ha plogut lo suficient per omplir-la. Deixem la cisterna seguint la pista en la mateixa direcció que dúiem (oest) per anar a sortir a la pista de Scala Dei al Coll del Guix i seguint-la cap a l'esquerra fem cap al mas Déu.
Totalment en ruines de fa ja molts anys. Un cop visitat, retornen sobre les nostres petjades per la pista en direcció nord-est fins arribar a la pujada deixant a la dreta el Pla de la Macipa i abans del encreuament amb el GR® 171 ,mes o menys a la meitat de la pujada, albirarem unes fites a l'altra banda del conreu (dreta), hem d'anar amb molta atenció ja que és l'únic indicatiu del bon camí cap el grau del Pi.
Al inici del desdibuixat sender, es pasa per sobre d'un munt de pedres i un xic a la dreta albirarem el corral i més lluny el mas, ambdós enrunats. Poc a poc anirem trobant fites i alguna marca de color blau.mas en ruines. Primer planeja i més tard baixa decidit entre matolls i pedra calcària, és el racó de Santa Llúcia. de sobte gira 90 graus a l'est i sembla estimbar-se cingle avall.
La baixada és molt pronunciada i molt pedregosa. Ja fa anys que un incendi assolà aquesta part del Montsant creman l'arbre que donava nom al grau i produint la desfeta d'alguns trams del sender. S'ha d'anar en molt de compte de no tenir un ensurt. Al fer cap al jaç del barranc, el trobarem molt emboscat, les flames no hi varen arribar i el parc no hi fa cap actuació, així que els matolls creixen sense cap mesura. per sortir-ne hem de seguir el jaç uns metres cap a la dreta i agafar un sender molt desdibuixat i cobert per la vegetació que surt del barranc en forta pujada. Més tard es torna a trobar més aclarit. Finalment s'arriba a un encreuament on encara hi ha un pal que jo vaig instal·lar-hi ja fa un grapat d'anys amb dues sagetes, una ja es al terra, aquesta indica el Pas de l'Ase i es un sender que serveix per pujar fins el Mas nou del Barranc de l'Àliga i d'allí al GR® 171 o bé per anar directament a la Cartoixa d'Scala Dei
El sender segueix fins fer cap a un conreu de vinya, hem d'anar seguint la pista i vorejant el camp, al poc veurem a l'altre costat del barranc la roca anomenada "tormo". Cal girar 90 graus a la dreta i vorejar el proper conreu i al final i per sota d'ell trobarem una pista que ens du directament al fons del barranc. Es tracta del camí Nou dels Passanants que seguirem cap a la dreta fins trobar una surgència d'aigua a ran del terra, es la font de l'Àliga; creuem el barranc i ens dirigim cap el Tormo.
Passem a tocar la bassa i una caseta d'eines que hi ha enmig dels conreus.
El Tormo del Frare, es una gran roca vermellosa on hi han esculpides antigues sepultures i creus cristianes i una rústega pared a mitja alçada que servia d'aixopluc diuen que a un frare. Sortim de sota del Tormo seguint una pista que fa pujada fins arribar a una bifurcació.
Quan la pista planeja deixem una bifurcació a l'esquerra, un xic més endavant entronquem amb la pista que hem fet servir per pujar al grau de la Guineu
El camí que zigzageja entre les oliveres passa a tocar el masset del Amigó i fa cap al camí Nou dels Passanants
El camí Nou dels Passanants segueix el barranc de la Font de l'Àliga en direcció sud i tornem a trobar passeres per a tal de creuar-lo.
Es una pista força herbada, senyal de que pocs circulen per ella. En els guals per creuar-lo hi trobem pilons a modo de passeres.
al costat d'un gran hom trobem l'anunci de la font Aubins, però no hem sigut capaços de trobar-la, probablement es a l'altre costat del rierol i aquesta part del camí està molt plena de vegetació.
Al poc ens trobem amb una altre passarel·la elevada per tal de tornar a creuar-lo. Fem cap al mateix camí que hem fet fa unes hores.
deixem el jaç per pujar cap a l'esquerra i així retornar al punt de sortida. Creuem la carretera T-702 i iniciem la pujada cimentada cap a la Vilella Alta
Passem a tocar a la vora dreta del camí en el sentit de entrar a la Vilella una olivera que pels forats a la seva soca estimem que deu fer mes de cent anys que esta plantada en aquest lloc.
Per acabar captem una imatge del campanar de l'església sobresortint pel damunt de les moreres que donen ombra als vehicles que hi ha aparcats.

2 comentaris

  • Foto de Antonieta Freixas

    Antonieta Freixas 07/05/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Una ruta molt maca i una mica d'aventura. Ja l'havia fets fa uns anys i l'he trobat canviada. El Grau del Pi està molt brut, sort de les fites. Un altra problema és que diverses vegades seguin una pista m'he trobat en mig d'una vinya, amb el problema afegit de que el pagès en una ocasió ens ha cridat l'atenció, dient que alló era una propietat privada. Realment les plantacions de vinyes ho han arrabassat tot.

  • Foto de Joan Marquès Griñó

    Joan Marquès Griñó 07/05/2017

    M'alegro de que us ho hageu passat bé. Certament que passar per les vinyes pot no ser el millor, però en el cas del Grau de Ardèvol que dalt al cingle acaba en una vinya la informació que ens van donar al parc es que s'ha d'anar a recercar entre vinyes on existeix una renglera d'arbres i aquest es un dels sistemes que nosaltres emprem sempre que ens hi trobem.

Si vols, pots o aquesta ruta.