Temps  6 hores

Coordenades 1000

Data de pujada 19 / de febrer / 2016

Data de realització de febrer 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
859 m
442 m
0
2,7
5,5
10,94 km

Vista 3262 vegades, descarregada 126 vegades

a prop de Mura, Catalunya (España)

Itinerari relacionat: de Mura al Pujol de la Mata pel Camí Raló, la carena de la Castanyera i la canal de la Font Freda. Retorn per la Costa de la Mata

De Mura al Pujol de la Mata per la canal del Dragó i a la Falconera per la carena del Muronell i el camí de la Costa de la Mata

Tot i que situem l’itinerari a la serra de l’Obac, per ubicar-lo tot distingint-lo de l’altre gran sector del parc natural, Sant Llorenç del Munt, el més propi seria dir-n’hi serra de la Mata. Així és com coneixem des del Bages aquest conjunt de turons, carenes i canals entre Mura i la casa de Mata, que escolen les seves aigües a la riera de Nespres, també coneguda com de Sant Esteve o de Mura.
Malgrat la seva modesta alçària, el Pujol de la Mata és una talaia per albirar bona part del Pirineu i Prepirineu oriental. Com a curiositat afegida té un parell de petites cavitats que travessen el rocam cimer d’un vessant a l’altre.
Les parets de la Falconera, o Sabatera, i la seva miranda cauen a plom, com tallades amb un ganivet, sobre el torrent del coll d’Estenalles. El cim de la Miranda és fàcilment accessible. Tanmateix el de la Falconera té un darrer tram amb passos de III.
Itinerari fàcil de camins ben fressats, però no pas senyalitzats. Ara be, com arreu del parc, n’hi concorren molts altres i cal estar atent per no fer marrada. La única dificultat son un parell un parell de graonades, equipades amb grapes, per accedir al cim del Pujol.

Accés
A Mura s’hi accedeix per un ramal de la BV-1221 entre Matadepera i Navarcles. Per sobre del nucli urbà, a l’esquerra de la carretera hi ha al Centre d’Informació amb una àmplia zona d’aparcament.

Centre d’Informació de Mura (466m)
Situat al nord del nucli urbà. Travessem el poble baixant vers el sud fins la riera de Nespres on anem a l’esquerra. Passem pel costat de l’ermita de Sant Antoni i continuem pista enllà (SE, indicacions de Els Caus i Font Freda).
A la bifurcació en Y, on s’ajunten el torrent d’Estenalles amb el de la Font Freda per formar la riera de Nespres, abandonem la pista per un corriol que s’enfila, entremig dels dos ramals, fins a una precària pista de servei d’una línia d’alta tensió, prop d’una torreta que deixem a mà esquerra. Som a la Costa de la Mata. D’aquest punt en parteixen dos camins. El de l’esquerra és per on retornarem. Prenem el de la dreta i, en moderat pendent anem guanyant alçària pel marge dret (hidrogràfic) del torrent de les Llosades (que més amunt s’anomena de la Font Freda). Al fons podem albirar la silueta cònica del Pujol de la Mata, coronat per un roquer, talment com un mugró.
Creuem el torrent de la Roureda, subsidiari d’aquell i ens entaforem a la canal del Dragó. Fort pendent fins assolir un collet, on anem a la dreta.
Al peu del rocam cimer, flanquegem a l’esquerra per un corriolet fins a la boca de les dues coves que, en pocs metres, ens permeten travessar a l’altre vessant.
Per accedir al cim superem un parell de curtes graonades, equipades amb sòlides grapes. Fa anys, en lloc de grapes hi havia escales.

Pujol de la Mata (771m)
Cim acastellat: Ampli i planer, envoltat de parets verticals. Molt bona talaia del Pirineu i Prepirineu oriental.
Retornem al collet per on hem vingut on, un difús corriol, baixa decididament (S) per una canal al torrent del Roure del Parrac, i un sender ben definit s’enfila (E) a la Sesta Forèstega. Nosaltres prenem un corriol entremig (SE) que també davalla cap el torrent. Abans d’arribar-hi trobem una drecera a mà dreta, però el camí més còmode és fent marrada a l’esquerra.
Travessem la llera del torrent i deixem a mà esquerra un corriol que s’enfila per aquest cantó (1). Poc més enllà, trobem a mà dreta el que ve del Roure del Parrac (2), la canal de la Font Freda i la de la Brega. Continuem recte, fem una colzada per creuar un torrent secundari, i ens enfilem a la carena de la cova del Muronell.
(1) Ignoro on mena aquest camí, prou fressat, que no apareix ressenyat al mapa. Però suposo que der ser una drecera al Camí de la Costa de la Mata, que surt al Pla de les Sivines.
(2) Si volem visitar-lo és força a prop, en una clariana torrent avall. Solament en resta la soca, però he llegit que tenia bona envergadura fins que un llamp el va afectar. El nom li ve del d’un piler (carboner) de Mura que feinejava per aquesta zona.

Cova del Muronell (780m)
Oberta a pocs metres del camí, s’hi accedeix per un corriol pel vessant ponentí. És una balma de tres metres d’amplada per quatre d’alçària i vuit de fondària. Amb una obertura lateral, talment un finestral, protegida per un mur de pedra seca.
També anomenada dels Moros, dels Lladres o del Plana, la única referència a aquests noms que he localitzat és que fou utilitzada com a estada temporal (com tantes altres a la serra) per una persona amb aquest cognom.
Més amunt atenyem el camí de la Costa de la Mata que, pel coll del Bofí, baixa del mas homònim on hi ha les oficines del parc. El prenem a mà esquerra i serà pel que retornarem. Solament el deixarem transitòriament per visitar la Falconera (1).
Flanquegem (NNE) en perdent cota moderadament. A l’alçada del Pla de les Sivines obviem un corriol poc definit a mà esquerra (2). Poc més enllà abandonem el camí per un corriol que s’enfila a mà dreta (fita) i el seguim fins atènyer el camí del coll d’Estenalles, que prenem a mà esquerra. Deixem, també a mà esquerra, el que baixa a buscar el de la Costa de la Mata.
Sortim a pocs metres del Revolt del Pi, sota del coll d’Estenalles, on la carretera de Matadepera a Talamanca dibuixa un tancat revolt. Zona d’aparcament i punt d’inici de diversos itineraris. Fem un gir de 90º i ens enfilem a l’esquerra (N) vers l’evident Miranda de la Falconera.
(1) Tanmateix a mà dreta surt un altre camí que ignoro on mena.
(2) No apareix al mapa ni en tinc cap referència. Cal suposar que és un camí paral·lel al que hem fet i que baixa directament al torrent del Roure del Parrac.

Miranda de la Falconera (846m)
Bonic mirador sobre el torrent d’Estenalles que ens separa de les parets dels Cortins i el Montcau, amb una panoràmica semblant a la del Pujol.
Ens adrecem a la veïna Falconera, o Sabatera per camí ben definit. Si volem accedir al cim ens caldrà superar alguns passos de III.
Guiats per fites baixem a recuperar el camí de la Costa de la Mata, a l’alçada del collet de la Sabatera, on anem a la dreta (N). El que resta és camí carener. Per l’esquerra trobarem tres camins que menen a la Sesta Farèstega. Un parteix del mateix collet, l’altre just passat el Turó de la Roureda i el darrer, prou més avall. Poc més enllà d’aquest darrer trencall trobarem, també a mà esquerra, el que s’enfila al Pujol del Llobet i, encara més enllà, el que davalla del mateix punt.
El pendent s’accentua. Poc abans de recuperar el camí d’anada, trobem a mà dreta el que baixa al torrent d’Estenalles.



Podeu imprimir la ressenya accedint al següent enllaç:

Veure més external

Situat al nord del nucli urbà. Travessem el poble baixant vers el sud fins la riera de Nespres on anem a l’esquerra. Passem pel costat de l’ermita de Sant Antoni i continuem pista enllà (SE, indicacions de Els Caus i Font Freda). A la bifurcació en Y, on s’ajunten el torrent d’Estenalles amb el de la Font Freda per formar la riera de Nespres, abandonem la pista per un corriol que s’enfila, entremig dels dos ramals, fins a una precària pista de servei d’una línia d’alta tensió, prop d’una torreta que deixem a mà esquerra. Som a la Costa de la Mata. D’aquest punt en parteixen dos camins. El de l’esquerra és per on retornarem. Prenem el de la dreta i, en moderat pendent anem guanyant alçària pel marge dret (hidrogràfic) del torrent de les Llosades (que més amunt s’anomena de la Font Freda). Al fons podem albirar la silueta cònica del Pujol de la Mata, coronat per un roquer, talment com un mugró. Creuem el torrent de la Roureda, subsidiari d’aquell i ens entaforem a la canal del Dragó. Fort pendent fins assolir un collet, on anem a la dreta. Al peu del rocam cimer, flanquegem a l’esquerra per un corriolet fins a la boca de les dues coves que, en pocs metres, ens permeten travessar a l’altre vessant. Per accedir al cim superem un parell de curtes graonades, equipades amb sòlides grapes. Fa anys, en lloc de grapes hi havia escales.
Cim acastellat: Ampli i planer, envoltat de parets verticals. Molt bona talaia del Pirineu i Prepirineu oriental. Retornem al collet per on hem vingut on, un difús corriol, baixa decididament (S) per una canal al torrent del Roure del Parrac, i un sender ben definit s’enfila (E) a la Sesta Forèstega. Nosaltres prenem un corriol entremig (SE) que també davalla cap el torrent. Abans d’arribar-hi trobem una drecera a mà dreta, però el camí més còmode és fent marrada a l’esquerra. Travessem la llera del torrent i deixem a mà esquerra un corriol que s’enfila per aquest cantó (1). Poc més enllà, trobem a mà dreta el que ve del Roure del Parrac (2), la canal de la Font Freda i la de la Brega. Continuem recte, fem una colzada per creuar un torrent secundari, i ens enfilem a la carena de la cova del Muronell. (1) Ignoro on mena aquest camí, prou fressat, que no apareix ressenyat al mapa. Però suposo que der ser una drecera al Camí de la Costa de la Mata, que surt al Pla de les Sivines. (2) Si volem visitar-lo és força a prop, en una clariana torrent avall. Solament en resta la soca, però he llegit que tenia bona envergadura fins que un llamp el va afectar. El nom li ve del d’un piler (carboner) de Mura que feinejava per aquesta zona.
Oberta a pocs metres del camí, s’hi accedeix per un corriol pel vessant ponentí. És una balma de tres metres d’amplada per quatre d’alçària i vuit de fondària. Amb una obertura lateral, talment un finestral, protegida per un mur de pedra seca. També anomenada dels Moros, dels Lladres o del Plana, la única referència a aquests noms que he localitzat és que fou utilitzada com a estada temporal (com tantes altres a la serra) per una persona amb aquest cognom. Més amunt atenyem el camí de la Costa de la Mata que, pel coll del Bofí, baixa del mas homònim on hi ha les oficines del parc. El prenem a mà esquerra i serà pel que retornarem. Solament el deixarem transitòriament per visitar la Falconera (1). Flanquegem (NNE) en perdent cota moderadament. A l’alçada del Pla de les Sivines obviem un corriol poc definit a mà esquerra (2). Poc més enllà abandonem el camí per un corriol que s’enfila a mà dreta (fita) i el seguim fins atènyer el camí del coll d’Estenalles, que prenem a mà esquerra. Deixem, també a mà esquerra, el que baixa a buscar el de la Costa de la Mata. Sortim a pocs metres del Revolt del Pi, sota del coll d’Estenalles, on la carretera de Matadepera a Talamanca dibuixa un tancat revolt. Zona d’aparcament i punt d’inici de diversos itineraris. Fem un gir de 90º i ens enfilem a l’esquerra (N) vers l’evident Miranda de la Falconera. (1) Tanmateix a mà dreta surt un altre camí que ignoro on mena. (2) No apareix al mapa ni en tinc cap referència. Cal suposar que és un camí paral·lel al que hem fet i que baixa directament al torrent del Roure del Parrac.
Bonic mirador sobre el torrent d’Estenalles que ens separa de les parets dels Cortins i el Montcau, amb una panoràmica semblant a la del Pujol. Ens adrecem a la veïna Falconera, o Sabatera per camí ben definit. Si volem accedir al cim ens caldrà superar alguns passos de III. Guiats per fites baixem a recuperar el camí de la Costa de la Mata, a l’alçada del collet de la Sabatera, on anem a la dreta (N). El que resta és camí carener. Per l’esquerra trobarem tres camins que menen a la Sesta Farèstega. Un parteix del mateix collet, l’altre just passat el Turó de la Roureda i el darrer, prou més avall. Poc més enllà d’aquest darrer trencall trobarem, també a mà esquerra, el que s’enfila al Pujol del Llobet i, encara més enllà, el que davalla del mateix punt. El pendent s’accentua. Poc abans de recuperar el camí d’anada, trobem a mà dreta el que baixa al torrent d’Estenalles.

5 comentaris

  • Foto de kim65

    kim65 23/12/2017

    molt xula la ruta, felicitats

  • Foto de anetoide

    anetoide 10/05/2018

    Hola, els passos de III per el últim cim son molt difícils o no gaire. Es a dir, tenen exposició o no.
    Caldria una corda per pujar-h?.
    Voldria fer la ruta diumenge. Si em podeu indicar plis?. Gràcies.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 10/05/2018

    No ho sé anetoide, no hi he pujat, cap company em va voler acompanyar... No he vist cap ressenya que parli d'algun tipus d'assegurança, però una corda no fa mai nosa.
    Mira't aquest enllaç http://www.xiruca.com/rutas/falconera-y-pujol-mata-coll-destenalles#sthash.cifMpSUL.dpbs

  • dani009 28/12/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Molt be al track company...

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 28/12/2018

    Ei Dani, agraït pel comentari i la valoració. Bon any!

Si vols, pots o aquesta ruta.