Temps  4 hores 22 minuts

Coordenades 1027

Data de pujada 20 / de febrer / 2016

Data de realització de maig 2010

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
933 m
456 m
0
3,4
6,8
13,68 km

Vista 1523 vegades, descarregada 27 vegades

a prop de Mura, Catalunya (España)

Itinerari relacionat: De Mura al Pujol de la Mata per la canal del Dragó i a la Falconera per la carena del Muronell i el camí de la Costa de la Mata

De Mura al Pujol de la Mata pel Camí Raló, la carena de la Castanyera i la canal de la Font Freda. Retorn per la Costa de la Mata

Tot i que situem l’itinerari a la serra de l’Obac, per ubicar-lo tot distingint-lo de l’altre gran sector del parc natural, Sant Llorenç del Munt, el més propi seria dir-n’hi serra de la Mata. Així és com coneixem des del Bages aquest conjunt de turons, carenes i canals entre Mura i la casa de Mata, que escolen les seves aigües a la riera de Nespres, també coneguda com de Sant Esteve o de Mura.
Malgrat la seva modesta alçària, el Pujol de la Mata és una talaia per albirar bona part del Pirineu i Prepirineu oriental. Com a curiositat afegida té un parell de petites cavitats que travessen el rocam cimer d’un vessant a l’altre.
Itinerari fàcil de camins ben fressats. Ara be, com arreu del parc, n’hi concorren molts altres i cal estar atent per no fer marrada. La única dificultat son un parell un parell de graonades, equipades amb grapes, per accedir al cim del Pujol.

Accés
A Mura s’hi accedeix per un ramal de la BV-1221 entre Matadepera i Navarcles. Per sobre del nucli urbà, a l’esquerra de la carretera hi ha al Centre d’Informació amb una àmplia zona d’aparcament.

Centre d’Informació de Mura (466m)
Situat al nord del nucli urbà. Travessem el poble baixant vers el sud fins la riera de Nespres a l’alçada de la Font de l’Era, on hi ha un parc infantil, anem a l’esquerra en direcció a l’Ermita de Sant Antoni (per on retornarem) sense arribar-hi. Ben aviat passem a l’altra riba per una palanca de fusta i prenem una pista que puja fent giragonses.
Una estaca ens indica el corriol que, per l’esquerra, s’enfila vivament per entremig d’un bosquet esclarissat de pins, roures i alzines. És l’antic Camí Raló que, per l’Alzina del Sal·lari, permetia l’accés de Mura al camí ral de Barcelona a Manresa, a l’alçada de la Barata.
Passem per sota d’un parell de línies d’alta tensió. Entre la primera i la segona ignorem un corriol a mà esquerra. Continuem (S) per la carena entre els torrents de Reixac a ponent i de la Fontfreda a sol ixent. El nostre destí, el Pujol de la Mata, queda ben a la vista, alçant-se sobre el torrent de la Font Freda.

El Castellot (660m)
Curiosa formació fruit de l’erosió del conglomerat. Anomenada també Turó de les Onze Hores, A alguns mapes i ressenyes se l’anomena incorrectament. Fins i tot hi ha qui pretén veure-hi similitud amb aquest animal.
Poc més enllà, a la bifurcació, anem a la dreta. Per l’esquerra (recte) seguiríem carenejant, però nosaltres anem per l’obaga. Al mig d’un grau, sota d’una balma, hi ha la Font del Cargol.
Retrobem el camí carener que hem deixat i el seguim (S). Més endavant, una altra bifurcació indicada on, per la dreta, baixaríem al collet de Reixac. Continuem recte, guanyant alçària.
Davant nostre s’alça un turó que podríem esquivar per un corriol a l’esquerra. No ho fem i seguim carenejant. Creuem el camí de Puig-andreu i Puigbó i continuem recte, enfilant-nos al Turó dels Ducs, o Rocaprenys.
Quan baixem del turó, retrobem el camí que l’esquiva i que hem rebutjat. Força més endavant, per la dreta, surt el del Malpàs per l’Era dels Enrics i, poc més enllà, un altre que baixa a l’esquerra. Aquest ens permetria fer drecera, a costa de perdre’ns un dels al·licients de l’itinerari. Continuem dons recte, fins que el nostre camí gira a l’esquerra (SE) i ben aviat sortim prop del camí carreter que, provinent del Coll d’Estenalles va al Coll de Boix. No cal arribar-hi encara. Per un corriol paral·lel atenyem en un tres-i-no-res l’Alzina Bonica.

Alzina Bonica (892m)
L’Alzina Bonica o del vent és un arbre de monumental capçada. Amida prop de 12 metres d’alçària i el seu troc té un perímetre de 2,8. A l’ombra d’aquesta centenària alzina hi gaudim d’un dels paratges més bells de la contrada.
Tornem sobre els nostres passos i, ara sí, sortim al camí carreter on anem a l’esquerra. Passant pel costat de la Coma d’en Vila, el seguim bona estona, obviant altres camins a dreta i esquerra, per la Carena de la Castanyera, on hi ha el punt més alt del nostre recorregut (935 m).
Atenyem el coll de la Garganta, on dos corriols baixen per cada costat. Davallem pel de l’esquerra (N) a la canal de la Font Freda. Ignorem un corriol a mà dreta. El camí és força net fins a la font. A partir d’aquí (retrocedim uns metres i seguim baixant pel peu d’una cinglera) està molt envaït per la malesa, que conforma un sotabosc espès. Malgrat això el corriol es manté fressat i algunes fites ens ajuden. No hi ha problemes per seguir-lo, però ja es veu que no és molt concorregut.
Anem perdent alçària, baixant pel marge esquerre, fins abastar el llit rocallós del torrent i passem a l’altre marge. El Pujol de la Mata s’alça evident davant nostre. Seguim fins a trobar el torrent del Roure del Parrac, que baixa per la nostra dreta i que, en aquest punt, conflueix amb el de la Font Freda. Passem al marge dret del torrent del Roure del Parrac, on atenyem un corriol, més fressat i obert que el que hem seguit fins aquí. Per l’esquerra aquest camí segueix el torrent de Font Freda per la canal de la Brega i, més endavant, per la pista de les Llosades, ens permetria retornar a Mura.
El prenem en sentit contrari, cap a la dreta (E), seguint el torrent del Roure del Parrac. Aviat trobem a mà esquerra aquest exemplar d’esquelet arbori ben singular.

Roure del Parrac (607m)
Situat en una clariana vora el torrent. Solament en resta la soca però, pel que hem llegit, tenia bona envergadura fins que un llamp el va afectar. El nom li ve del d’un piler (carboner) de Mura que feinejava per aquesta zona.
El camí segueix torrent amunt i s’ajunta amb el que baixa del Pujol de la Mata per enfilar-se a la carena de la Cova del Muronell. Però nosaltres l’abandonem al cap de pocs metres per fer drecera a l’esquerra (senyalada amb una fita).
La pujada és forta però curta. Creuem un primer corriol i ben aviat, sortim a un collet carener. Per la dreta hi ha el camí que seguirem a la tornada. Recte (N) el de la Canal del Dragó, que també mena a Mura.
Ens enfilem per l’esquerra i, en poca estona, som al peu del rocam cimer. Flanquegem a l’esquerra per un corriolet fins a les dues boques de la foradada que, en pocs metres, ens permet travessar a l’altre vessant.
Per accedir al cim superem un parell de curtes graonades, equipades amb sòlides grapes. Fa anys, en lloc de grapes hi havia escales.

Pujol de la Mata (771m)
Cim acastellat: Ampli i planer, envoltat de parets verticals. Molt bona talaia del Pirineu i Prepirineu oriental.
Retornem al collet. Ara continuem recte (E) per un ben fressat i evident corriol i, en poca estona, ens plantem a la Sesta Forèstega: un ombrívol alzinar envoltat de roques. La sesta (migdiada) és el lloc on els pastors arreplegaven el ramat a resguard de la calor. En aquest punt hi concorren tres camins. Tots menen al de la Costa de la Mata. El de més a la dreta (S) puja al collet de la Sabatera. El del mig al turó de la Roureda. Nosaltres prenem el de l’esquerra (NE) baixant primer lleugerament, per enfilar-nos desprès a la carena, on ens afegim al camí de la Costa de la Mata, que prenem a mà esquerra.
Poc més enllà deixem, també a mà esquerra, el que puja al Pujol del Llobet i, encara més enllà, el que davalla del mateix punt.
El pendent s’accentua. Deixem a mà dreta el camí que baixa al torrent d’Estenalles i passem de nou per sota una de les línies d’alta tensió. Al capdavall de la baixada atenyem l’aiguabarreig del torrent d’Estenalles amb el de la Font Freda, origen de la riera de Nespres. Aquí seguim per un camí carreter que ens retorna a Mura pel costat de l’ermita de Sant Antoni.


Podeu imprimir la ressenya accedint al següent enllaç:

Veure més external

  • Foto de Centre d'Informació de Mura
  • Foto de Centre d'Informació de Mura
  • Foto de Centre d'Informació de Mura
Situat al nord del nucli urbà. Travessem el poble baixant vers el sud fins la riera de Nespres a l’alçada de la Font de l’Era, on hi ha un parc infantil, anem a l’esquerra en direcció a l’Ermita de Sant Antoni (per on retornarem) sense arribar-hi. Ben aviat passem a l’altra riba per una palanca de fusta i prenem una pista que puja fent giragonses. Una estaca ens indica el corriol que, per l’esquerra, s’enfila vivament per entremig d’un bosquet esclarissat de pins, roures i alzines. És l’antic Camí Raló que, per l’Alzina del Sal·lari, permetia l’accés de Mura al camí ral de Barcelona a Manresa, a l’alçada de la Barata. Passem per sota d’un parell de línies d’alta tensió. Entre la primera i la segona ignorem un corriol a mà esquerra. Continuem (S) per la carena entre els torrents de Reixac a ponent i de la Fontfreda a sol ixent. El nostre destí, el Pujol de la Mata, queda ben a la vista, alçant-se sobre el torrent de la Font Freda.
  • Foto de El Castellot
  • Foto de El Castellot
Curiosa formació fruit de l’erosió del conglomerat. Anomenada també Turó de les Onze Hores, A alguns mapes i ressenyes se l’anomena incorrectament. Fins i tot hi ha qui pretén veure-hi similitud amb aquest animal. Poc més enllà, a la bifurcació, anem a la dreta. Per l’esquerra (recte) seguiríem carenejant, però nosaltres anem per l’obaga. Al mig d’un grau, sota d’una balma, hi ha la Font del Cargol. Retrobem el camí carener que hem deixat i el seguim (S). Més endavant, una altra bifurcació indicada on, per la dreta, baixaríem al collet de Reixac. Continuem recte, guanyant alçària. Davant nostre s’alça un turó que podríem esquivar per un corriol a l’esquerra. No ho fem i seguim carenejant. Creuem el camí de Puig-andreu i Puigbó i continuem recte, enfilant-nos al Turó dels Ducs, o Rocaprenys. Quan baixem del turó, retrobem el camí que l’esquiva i que hem rebutjat. Força més endavant, per la dreta, surt el del Malpàs per l’Era dels Enrics i, poc més enllà, un altre que baixa a l’esquerra. Aquest ens permetria fer drecera, a costa de perdre’ns un dels al·licients de l’itinerari. Continuem dons recte, fins que el nostre camí gira a l’esquerra (SE) i ben aviat sortim prop del camí carreter que, provinent del Coll d’Estenalles va al Coll de Boix. No cal arribar-hi encara. Per un corriol paral·lel atenyem en un tres-i-no-res l’Alzina Bonica.
  • Foto de Alzina Bonica
  • Foto de Alzina Bonica
  • Foto de Alzina Bonica
  • Foto de Alzina Bonica
L’Alzina Bonica o del vent és un arbre de monumental capçada. Amida prop de 12 metres d’alçària i el seu troc té un perímetre de 2,8. A l’ombra d’aquesta centenària alzina hi gaudim d’un dels paratges més bells de la contrada. Tornem sobre els nostres passos i, ara sí, sortim al camí carreter on anem a l’esquerra. Passant pel costat de la Coma d’en Vila, el seguim bona estona, obviant altres camins a dreta i esquerra, per la Carena de la Castanyera, on hi ha el punt més alt del nostre recorregut (935 m). Atenyem el coll de la Garganta, on dos corriols baixen per cada costat. Davallem pel de l’esquerra (N) a la canal de la Font Freda. Ignorem un corriol a mà dreta. El camí és força net fins a la font. A partir d’aquí (retrocedim uns metres i seguim baixant pel peu d’una cinglera) està molt envaït per la malesa, que conforma un sotabosc espès. Malgrat això el corriol es manté fressat i algunes fites ens ajuden. No hi ha problemes per seguir-lo, però ja es veu que no és molt concorregut. Anem perdent alçària, baixant pel marge esquerre, fins abastar el llit rocallós del torrent i passem a l’altre marge. El Pujol de la Mata s’alça evident davant nostre. Seguim fins a trobar el torrent del Roure del Parrac, que baixa per la nostra dreta i que, en aquest punt, conflueix amb el de la Font Freda. Passem al marge dret del torrent del Roure del Parrac, on atenyem un corriol, més fressat i obert que el que hem seguit fins aquí. Per l’esquerra aquest camí segueix el torrent de Font Freda per la canal de la Brega i, més endavant, per la pista de les Llosades, ens permetria retornar a Mura. El prenem en sentit contrari, cap a la dreta (E), seguint el torrent del Roure del Parrac. Aviat trobem a mà esquerra aquest exemplar d’esquelet arbori ben singular.
  • Foto de Roure del Parrac
  • Foto de Roure del Parrac
  • Foto de Roure del Parrac
  • Foto de Roure del Parrac
  • Foto de Roure del Parrac
Situat en una clariana vora el torrent. Solament en resta la soca però, pel que hem llegit, tenia bona envergadura fins que un llamp el va afectar. El nom li ve del d’un piler (carboner) de Mura que feinejava per aquesta zona. El camí segueix torrent amunt i s’ajunta amb el que baixa del Pujol de la Mata per enfilar-se a la carena de la Cova del Muronell. Però nosaltres l’abandonem al cap de pocs metres per fer drecera a l’esquerra (senyalada amb una fita). La pujada és forta però curta. Creuem un primer corriol i ben aviat, sortim a un collet carener. Per la dreta hi ha el camí que seguirem a la tornada. Recte (N) el de la Canal del Dragó, que també mena a Mura. Ens enfilem per l’esquerra i, en poca estona, som al peu del rocam cimer. Flanquegem a l’esquerra per un corriolet fins a les dues boques de la foradada que, en pocs metres, ens permet travessar a l’altre vessant. Per accedir al cim superem un parell de curtes graonades, equipades amb sòlides grapes. Fa anys, en lloc de grapes hi havia escales.
  • Foto de Pujol de la Mata
  • Foto de Pujol de la Mata
  • Foto de Pujol de la Mata
  • Foto de Pujol de la Mata
  • Foto de Pujol de la Mata
  • Foto de Pujol de la Mata
Cim acastellat: Ampli i planer, envoltat de parets verticals. Molt bona talaia del Pirineu i Prepirineu oriental. Retornem al collet. Ara continuem recte (E) per un ben fressat i evident corriol i, en poca estona, ens plantem a la Sesta Forèstega: un ombrívol alzinar envoltat de roques. La sesta (migdiada) és el lloc on els pastors arreplegaven el ramat a resguard de la calor. En aquest punt hi concorren tres camins. Tots menen al de la Costa de la Mata. El de més a la dreta (S) puja al collet de la Sabatera. El del mig al turó de la Roureda. Nosaltres prenem el de l’esquerra (NE) baixant primer lleugerament, per enfilar-nos desprès a la carena, on ens afegim al camí de la Costa de la Mata, que prenem a mà esquerra. Poc més enllà deixem, també a mà esquerra, el que puja al Pujol del Llobet i, encara més enllà, el que davalla del mateix punt. El pendent s’accentua. Deixem a mà dreta el camí que baixa al torrent d’Estenalles i passem de nou per sota una de les línies d’alta tensió. Al capdavall de la baixada atenyem l’aiguabarreig del torrent d’Estenalles amb el de la Font Freda, origen de la riera de Nespres. Aquí seguim per un camí carreter que ens retorna a Mura pel costat de l’ermita de Sant Antoni.

1 comentari

  • jotadigualada 19/03/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    El recorregut és equilibrat, pistes i corriols. Desnivells durs i d'altres suaus. Des de l'alzina bonica fins al final, difícil de seguir. El perfil, no recull la realitat.

Si vols, pots o aquesta ruta.