Temps  2 hores 40 minuts

Coordenades 745

Data de pujada 28 / de setembre / 2014

Data de realització de setembre 2014

-
-
912 m
610 m
0
2,6
5,1
10,23 km

Vista 1005 vegades, descarregada 17 vegades

a prop de Matadepera, Catalunya (España)

Passejada per la Serra de les Pedritxes amb unes vistes panoràmiques impressionants.

Punta dels Caus Cremats - Puig Codina - Roca del Corb - Pou de Glaç de l´Estaper - Tossal de l´Àliga - Turó de la Mamella - Torrota de l´Obac - Turó del Queixal - La Moleta
La Punta dels Caus Cremats
Els pous de glaç són construccions subterrànies grans i fondes, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar gel i proveir-ne la població per al consum de tot l'any. L'activitat dels pous de glaç o de neu es va desenvolupar durant el segles XVII, XVIII i XIX, coincidint amb un període relativament fred que s'ha anomenat la petita edat de gel. Els pous de glaç es construïen a les obagues i fondalades que són indrets de microclima més fred. L'origen del glaç podia ser la neu, com és el cas dels dos pous de la serra de l'Obac, o el gel format a basses de rieres properes i posteriorment serrat en blocs de mides preestablertes, com és el cas dels dos pous de glaç de Manresa, el de la riera de Rajadell i el de la riera de Guardiola, o el del pou de Calders. Els blocs de glaç o de neu compactada s'introduïen dins el pou, on l'ambient és manté fresc fins i tot a l'estiu, separats entre ells per capes de branques o de palla. El pou s'omplia completament i es mantenia ben tapat. Quan hi havia comandes, el pou s'obria de nit i se'n treia el gel, la fugaç mercaderia que els traginers, amb les seves cavalleries, s'enduien ben embolcallada. El glaç s 'utilitzava per conservar els aliments, en especial el peix, per refrescar begudes, per fer gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques. El glaç d'origen natural va ser una matèria preuada i estratègica, essencial per a la vida a la ciutat. Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan es va començar a difondre la fabricació de gel per mètodes artificials. Amb tot i això, no va ser fins l'any 1932 que els darrers pous de glaç en actiu de Catalunya, els de l'Avencó a Tagamanent (Vallès Oriental), van deixar de treballar regularment. L'existència de pous de glaç a altitud tan baixa concorda amb la documentació que atribueix als segles XVII i XVIII un clima sensiblement més fred que el dels segles anteriors i posteriors. Certament, aquest pou de glaç de la serra de l'Obac i els altres pous de glaç del Bages no haguessin pogut funcionar gaires anys a partir de la dècada del 1980. Ja sigui per la manca de nevades o de glaçades intenses, el negoci de gel natural hagués estat ruïnós. Els nombrosos pous de Catalunya en indrets on actualment molts hiverns el glaç natural escasseja testimonien l'escalfament global.
Puig Codina

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.