-
-
2.012 m
960 m
0
4,1
8,2
16,45 km

Vista 23 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Bruguera, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Joan Cortadellas , Josep Rius, Pere Rifà

Segurament que avui ha fet un dels dies més calorosos de l’estiu i a fe que ho hem patit al llarg de la travessa.

A tres quarts de set ja estem enfilant el Taga des de Coll de Jou. És una pujada de poc menys d’una hora, que a la fresca es fa plàcida i agradable.

Un cop dalt, tenim a la vista, de ponent a llevant, tota la Serra Cavallera, que s’allarga des de Ribes a Camprodon. És com una gegantesca muntanya russa que puja al Taga, baixa a la Portella d’Ogassa, torna a ascendir al puig Estela, descendeix al Coll del Pal i, finalment, remunta cap a la Pedra dels Tres Bisbats i s’atura a Camprodon. Força metres de pujada i moltíssims de baixada. Més que suficients per a la nostra edat.

A les 8 ja fa una enxuba emprenyadora que promet una diada carregosa. I serà així!
Tot baixant cap a la Portella d’Ogassa travessem una immensa ramada de vaques i eugues que ha buscat la fresca del caire i que ara va a cercar l’herba més tendra. Enmig de la solitud de la muntanya, el concert d’esquelles i esquellots és agradabilíssim. És el cant gregorià dels cims!

Tanmateix, també ens acompanya un núvol de mosquits i de formigues voladores que ens deixa la roba i la pell renegrida. No sabem com treure´ns-els de sobre. No hi ha cap fumador i només tenim el recurs de moure mans i braços. Rieu-vos de les plagues d’Egipte!

Aprofitem per esmorzar a la precària ombra de la piràmide de pedres del Puig Estela. Hi cabem ben just tots cinc i encara sort de la mica d’aire de sud que entra de tant en tant i que fa l’aturada més agradable.

I ja “només” ens queda la sifonada del Coll del Pal, la dreta, però curta, pujada fins al Puig de les Pasteres i la llarga baixada fins a Camprodon. Més de la meitat del camí! Però ara un pas, ara un altre, tot s’anirà fent.

A partir del migdia la calor esdevé insuportable. Anem una mica curts d’aigua i només tenim ganes d’arribar. Encara sort que l’última hora de baixada, rosta i recta com un canó d’escopeta, va pel mig del bosc i l’ombra la fa més passadora.

Finalment, arribem abans de les dues a l’aparcament de Camprodon, on tenim el cotxe. Hi ha una font d’aigua fresca que no té preu, tot i que no ens en fiem pel que fa a la potabilitat. Ens hi refresquem una i altra vegada fins que el cor ens diu prou. Mentrestant, en Toni s’ha arribat al super a comprar aigua fresca. Bona idea! La trobem millor que el cava!

Ara queda anar a buscar el cotxe a Coll de Jou i tornar cap a Olot, on ens espera una temperatura de 37º.

Hi tornarem, a la Serra Cavallera...? I tant que hi tornarem! Una nit de lluna plena de tardor, encara que hi faci un xic de fred. Paraula!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.