Coordenades 70

Data de pujada 4 / de juliol / 2019

-
-
363 m
326 m
0
0,4
0,7
1,47 km

Vista 2 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Ontinyent, Valencia (España)

Sentitur es una itinerari creat especialment per ser realitzat amb guia, però que amb aquesta aplicació pot ser realitzar auto-guiat.
El itinerari és pel casc antic d'Ontinyent, denominat el barri de la Vila, per detindrens en els recursos materials que allí trobem. Es accesible a tots els publics amb la posibilitat de ser realitzat per persones amb dificultat mòvil, si es recomana que vagen acompanyades. Cap la possibilitat de ser aquesta activitat realitzada en bicicleta.
Sentitur també preten donar a coneixer les diferents tradicions culturals que es donene en aquesta localitat, com podem veure en els video d'acontinuació. Després de cada itinerari el que pretendran és la realització d'una activitat a mena de mercat en la que es vendran productes de la comarca i de manera artesanal. A més, cada mes s'exposarà una pesa acompanyada d'una activitat per als més menuts. Quan a Ontinyent estiguen a vísperes o en festes s'esposarà materials, mejars i activitas pròpies del esdeveniment.
Estructura de caràcter militar d’àmbit urbà que en el seu origen envoltava el barri medieval de la Vila que tenia una forma romboïdal amb unes mesures de 300 x 150 metres amb una distribució allargada que es forma de Sud-Oest a Nord-Est.
El pont és de dimensions reduïdes i conta amb un total de huit contraforts que formen triangles de dos a dos, quatre a cada costat d’aquest disposats de manera paral·lela, i que provoquen un encaixament de la superfície del punt amb la creació de quatre pics . Es tracta d’un pont de fàbrica i pel que respecta ales arcs, es tracta d’arcs de mig punt. Els rius valencians no és caracteritzen per ser especialment cabalosos fet que permet que ponts com aquest, no siguen especialment alts i els seus ulls no molt amples roman entre 11’1 m i 13’3m. En la seua altura s’estima que midis 6’5m de llarg 50, i d’ample 4’2m.
Torre semicircular que formava part de l’antiga muralla medieval d’Ontinyent. Fou el net de Jaume el Conqueridor, Jaume II, qui manà la construcció d’una segon entrada a la Vila que tingué per nom Porta de la Trinitat. Les cròniques conten que aquesta porta fou realitzada degut a les disputes culturals entre els àrabs i els cristians
El retaule te un format rectangular, amb unes dimensions de 0,84m x 0,63m, i està composat per un total de dotze peces de ceràmica vidriada policromada. Podem veure al sant abraçant a Crist clavat en la creu
Es tracta d’un retaule rectangular amb les dimensions de 0,8m x 0,6m, amb un total de dotze peces de ceràmica vidrada policromada. Podem veure a sant Pere amb en Nen en braços.
El retaule veiem representat a la Mare de Deu de Dolors amb els set punyals clavats al pit. És de forma rectangular, i les seus dimensions són 0,51 x 0,41 i es forma per un total de sis peses. Conta amb una pèrdua d’un fragment vidriat. Tot aquest retaule es troba dintre d’un nínxol poc profund realitzat amb mamposteria.
La torre de Mirador es tracta d’un element de base quadrangular amb petites obertures als laterals a mena d finestres. Es data que la seua cronologia inicial és entorn el segle XI però seria reformada entorn al segles XIII i XV
Aquets campanar és la tercera torre campanar de l’església de l’Assumpció de Santa Maria. Els seus dos predecessors foren un d’origen medieval i l’altre del segle XVI. D’aquest primer es conserva la seua base, reutilitzada com una capella lateral. La segon torre fou edificada poc després de la última remodelació de la torre entre 1518 i 1530 i es trovaba prop d’on trobem l’actual i a la dreta del altar. Aquest dos campanar van albergar una de les campanes més rellevants, la Campana del Rellotge, Rauxa o Foc datada en 1563 una de les més antigues de la Vall d’Albaida. Aquesta tercera torre inicia la seua construcció a l’any 1689, precedint l’enderrocament de la segon torre que estava amenaçant ruïna. La construcció d’aquest nou edifici fou dissenyada per Gaspar Díez de València, junt a Josep Pasqual d’Ontinyent. L’obra també fou duta a terme per un ontinyentí el mestre d’obra Albert Luch.
En època musulmana aquest temple fou una mezquita, encara que, d'aquest primer edifici no hi trobem vestigis. amb la conquesta de Jaume I, 1244, aquest amezquita es convertida en una esglesia amb advocació mariana. Degut a uns moviment sismics en l'any 1258 gran part dels monuments són reduits a escombres. Al segles XIV I XV es costruix una església molt més primitiva. L'esglesia ha anat sofrit modivificacions dels seu aspecte convertint-se en la imatge que veiem en l'actualitat. Podem observar elemets gòtics i renaixentistes especialmet a l'àbside. Al seu interior podem trobar pintures de Segelles, una pica babtisma de marbre de carrara, claus dels nervis amb els escuts d'Aragó i Ontinynet o escultures de Marià Benlliure. L'església comunica amb la capella de la Puríssima, advocació patrona de la ciutat a la que si realitzen festivitats de gran interés cultural el 8 de Desembre.
La línia superiors realitzant una corba ascendent, la línia inferior una corba còncava i ambdues línies laterals dibuixen una corba que s’estreteix al centre. Als remats laterals de la línia superior podem veure com hi ha una intenció de crear un roll de les puntes com si tractaren d’imitar el pergamí. Al centre d’aquesta línia podem veure com hi es produeix el mateix fenomen.
Al centre del escut es troba dividit en dues parts, a cada qual el símbol nobiliari de la seua respectiva casa. En la part dreta del escut trobem l’escut d’armes de la família dels Borja, es tracta d’un bou pastant i sobre aquest una estrela de sis puntes. En la part esquerra es trobem amb un lleó rampant que formaria part de la família dels Colomer
La porta de Sant Roc fou oberta en temps de Jaume I, poc de temps després de la conquesta cristiana, segurament a petició dels colons. En aquell moment la Vila comptava sols amb un aporta, la del Mirador. El primer nom amb el que es coneixia aquest accés era la porta de Sant Pere, però es creu que amb l’epidèmia de Pesta del segle XVII canvià la devoció. En 2007 es reabilitada.
El palau de la Vila d’Ontinyent es caracteritza principalment per la seua orografia que llinda la façana sud-oest amb el barranc del riu Clariano. Pel que respecta a la resta del recinte es disposa a l’angle nord-occidental de la Vila i pràcticament exempt. Primitivament la planta conformava una “U” i en l’actualitat te forma de “L” caient una de les cantoneres al carrer de l’Església i a la plaça de Sant Roc. Te el seu origen al segle XII a l’època musulmana quan formava part d’un alcàsser i les restes arqueològiques o ratifiquen, les restes defensives i arqueològiques ens indiquen que tindria estructures defensives i domèstiques. El palau anteriorment contava amb un segon pati descobert o hort, que es separa del carrer per un mur. En l’actualitat aquest patis estan units, i el mur ha sigut derruït i s’ha solucionat creant una reixa que permet veure el interior i exterior. Les diferents estructuracions dilatades al llarg dels segles han creat un aspecte eclèctic al Palau de la Vila, atorgant-li un aspecte singular. Les portes de inici mostra senyals d’haver albergat finestres geminades gòtiques. El remat superior del edifici es caracteritza per una sèrie d’obertures seriades d’estil pre-renaixentista. El interior del palau estava format per una sèrie de sales amb un pis noble que al segle XX van ser reestructurades. Al seu interior trobem els gegants i cabets, en les plantes superior es troba el Museu Tèxtil

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.