Temps en moviment  2 hores 33 minuts

Temps  4 hores 32 minuts

Coordenades 1834

Data de pujada 5 / de març / 2019

Data de realització de març 2019

-
-
601 m
203 m
0
2,6
5,3
10,57 km

Vista 45 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Arenys de Munt, Catalunya (España)

El Santuario de Lourdes en Arenys de Munt, es un paraje entre el recreo y la religión católica, un vasto terreno alrededor de una cueva artificial construida en 1924, reproducción exacta de la gruta del Santuario de Lorda en Francia, junto a él un merendero con numerosas mesas circulares de piedra, barbacoas, fuente y un restaurante de buenas viandas. Empezamos a andar saliendo del área de picnic del Santuario por la riera de Sobirans a pocos metros y por la izquierda subimos por una pista forestal, dirección los tres Turons. Los tres turons son unas colinas erosionadas que sobresalen entre bosques con escasez hídrica, su punto culminante es el Montalt de 597 metros de altitud, vértice geodésico y poseedor de un titulo de los 100 cims, la pista serpentea, entre rocas sorrencas y bloques de granito pálidos, que emergen entre los brezos y madroños, camuflados por un musgo seco, lugar hechizado, caminos polvorientos de pisada suave, bosque del Maresme, donde algún robusto árbol piñonero, de los pocos que vemos, intenta sobrevivir en su pérdida batalla, contra escarabajo Tomicus Piniperda, claro vencedor de esa contienda. La primera parada la realizamos en el Corral, masía abandonada a pie de camino, para seguir suavemente subiendo hasta la primera cima, Vila negra de 539 metros, un estrecho y sombrío sendero nos deja en un promontorio de rocas sauloricas, sin interés, ni atractivo, volviendo al camino principal y retrocediendo unos metros subimos al coll de la Ferradura, inicio de la segunda cima el turo del Mig, con un poco mas de elevación 550 mts, día cubierto por una bóveda de oscuras nubes, que nos hace sentir añoranza de otras caminatas, vamos por sendero arenoso, la cima es un gran bloque de granito, desde el mismo coll de la Ferradura iniciamos la subida a la tercera cima el Montalt, para llegar hasta él nos dirigimos a su cara oeste, que con muy poca pendiente, nos hace llegar sin mucho esfuerzo a la cima de un encapotado y triste Montalt, con vistas sobre Mataró y el puerto de Arenys, y el mar , una mar de un gris plomizo con rizadas olas sobre su superficie que nacen en algún sitio, para morir en una orilla de arena desolada y desierta, campos de lomos de plástico, sobre un vergel de vivaces flores, donde sus rieras en épocas de lluvia han preocupado tanto a sus gentes. En el descenso sospechoso de dificultades añadidas, intentare poner luz a mi sombra, aunque esta me castigue con un silencio sepulcral, sin alejarme de ella con nítida cortesía le mostrare el sendero para que no se hiera su flaca y extraña figura, y la sombra me seguirá a lo lejos muda, tambaleante y taciturna, como una arpía nocturna, me maltratara con el mayor de los males, el desprecio. Pasamos por la Creu de Rupit, construida de tubulares metálicos, unos tenues rayos de sol empiezan a filtrarse entre las hojas de los arboles dándonos un poco de calor que agradecemos, cuando, en fila cruzamos las zonas más sombrías de este encinar, para acercarnos a la primera de las fuentes, la de Can Jaume de la Alsina, formada por una cubeta de cemento a ras de suelo, con un hilo de agua que cae de un caño metálico y estrecho. La siguiente también a pie de camino, la fuente Roja de abundante agua y sonido alegre, está situada en un pequeño rincón sombrío y verde, sus fluidos se pierden por una rampa junto al camino, alegrando las huellas de un caminante solitario, que lucha por evitar sus fangos, su sombra, y hacer ruido. Paralelos al torrent de la Milans seguimos descendiendo, siempre por pistas, alejándonos de estos parajes, nostálgicos de aquellas rutas de buen sol y vivos recuerdos, estampas brillantes, panorámicas de ensueño, entramos en el merendero, terminando así un recorrido sin tiempo.
Andamos juntos Carmen Núñez, Rosa C, Rosa S, Belén, Merche, Ana, Dolors, Carmen, Duli, Carlos, Juan A, Antonio, Felipe y Julián. SENDA VIVA.

El Santuari de Lorda a Arenys de Munt, és un paratge entre l'esbarjo i la religió catòlica, un vast terreny al voltant d'una cova artificial construïda en 1924, reproducció exacta de la gruta del Santuari de Lorda a França, al costat d'ell un berenador amb nombroses taules circulars de pedra, barbacoes, font i un restaurant de bones viandes. Comencem a caminar sortint de l'àrea de pícnic del Santuari per la riera de Sobirans a pocs metres i per l'esquerra pugem per una pista forestal, direcció els tres Turons. Els tres turons són uns pujols erosionats que sobresurten entre boscos amb escases hídrica, el seu punt culminant és el Montalt de 597 metres d'altitud, vèrtex geodèsic i posseïdor d'un titulo dels 100 cims, la pista serpenteja, entre roques sorrencas i blocs de granit pàl•lids, que emergeixen entre els brucs i arboços, camuflats per una molsa seca, lloc fetillat, camins polsosos de trepitjada suau, bosc del Maresme, on algun robust arbre pinyer, dels pocs que veiem intenta sobreviure en la seva pèrdua batalla, contra escarabat Tomicus piniperda, clar vencedor d'aquesta contesa. La primera parada la realitzem en el Corral, masia abandonada a peu de camí, per a continuar suaument pujant fins al primer cim, Vila negra de 539 metres, un estret i ombrívola sendera ens deixa en un promontori de roques sauloricas, sense interès, ni atractiu, tornant al camí principal i retrocedint uns metres pugem al coll de la Ferradura, inici del segon cim el turo del Mig, amb una mica mes d'elevació 550 mts, dia cobert per una volta de foscos núvols, que ens fa sentir enyorança d'altres caminades, anem per sendera sorrenca, el cim és un gran bloc de granit, des del mateix coll de la Ferradura iniciem la pujada al tercer cim el Montalt, per a arribar fins ell ens dirigim al seu cara oest, que amb molt poc pendent, ens fa arribar sense molt d'esforç al cim d'un encapotat i trist Montalt, amb vista sobre Mataró i el port d'Arenys, i el mar , una mar d'un gris plomís amb arrissades ones sobre la seva superfície que neixen en algun lloc, per a morir en una riba de sorra desolada i deserta, camps de lloms de plàstic, sobre un vergel de vivaces flors, on les seves rieres en èpoques de pluja han preocupat tant les seves gents. En el descens sospitós de dificultats afegides, intentés posar llum a la meva ombra, encara que aquesta em castigui amb un silenci sepulcral, sense allunyar-me d'ella amb nítida cortesia li mostrés la sendera perquè no es fereixi la seva flaca i estranya figura, i l'ombra em seguirà al lluny muda i vacil•lant, taciturna, com una harpia nocturna, em maltractés amb el major dels mals, el menyspreu. Passem per la Creu de Rupit, construïda de tubulars metàl•lics, uns tènues llamps de sol comencen a filtrar-se entre les fulles dels arbres donant-nos una mica de calor que agraïm, quan, en fila creuem les zones més ombrívoles d'aquest alzinar, per a acostar-nos a la primera de les fonts, la de Ca Jaume de la Alsina, formada per una cubeta de ciment arran de terra, amb un fil d'aigua que cau d'una canella metàl•lica i estreta. La següent també a peu de camí, la font Roja d'abundant aigua i so alegre, està situada en un petit racó ombrívol i verd, els seus fluids es perden per una rampa al costat del camí, alegrant les petjades d'un caminante solitari, que lluita per evitar els seus fangs, la seva ombra, i fer soroll. Paral•lels al torrent de la Milans continuem descendint, sempre per pistes, allunyant-nos d'aquests paratges, nostàlgics d'aquelles rutes de bon sol i vius records, estampes brillants, panoràmiques de somni, i entrem en el berenador, acabant així un recorregut sense temps.
Caminem junts Carmen Núñez, Rosa C, Rosa S, Belén, Merche, Ana, Dolors, Carmen, Duli, Carlos, Juan A, Antonio, Felipe i Julián. SENDA

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.