Dificultat tècnica   Fàcil

Temps  5 hores 35 minuts

Coordenades 940

Data de pujada 5 / de novembre / 2015

Data de realització d’octubre 2015

-
-
977 m
378 m
0
2,3
4,6
9,22 km

Vista 3399 vegades, descarregada 84 vegades

a prop de Sant Aniol de Finestres, Catalunya (España)

De Sant Aniol de Finestres al santuari i castell de Finestres per Raspats i retorn per la Lleixa del Favar
Santuari de Finestres

El punt més emblemàtic de la Serra de Finestres, és el santuari marià de Finestres, encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell.
Per accedir-hi a peu s’acostuma a fer-ho per tres vessants: pel nord, des de Santa Pau, per sol ixent, des de Mieres i per migdia des de Sant Aniol de Finestres. Aquest darrer és l’itinerari que ressenyem.
L’anada la fem pel camí més habitual pel torrent del clot de la font de la Becada i el mas de Raspats. Un cop al santuari aprofitem per enfilar-nos al puig del castell, on gaudim d’una magnífica panoràmica.
Retornem per un camí menys concorregut: el de la lleixa del Favar i els cingles de Costabella. Abans de baixar per la lleixa, ens desviem lleugerament per seguir breument el camí del mas de can Barretina, que és una altra opció de retorn, i visitem un mirador al fil del cingle sobre la lleixa.
Els camins estan ben indicats i en bona part senyalitzats. La única dificultat rau en que el de baixada, poc transitat, té curts trams envaïts per la malesa. Però és fàcil de seguir.

Accés
Des de la C-63, a les Planes d’Hostoles, prenem la GI-531 en direcció a Sant Aniol de Finestres i, entre altres, Sant Esteve de Llémena. Després de vuit quilòmetres ens en desviem a mà esquerra per la GI-530 fins a Sant Aniol.
Deixem can Tura a mà dreta i continuem de recte pel pla fins a creuar la riera de Llémena per un pont on, just després, surt una pista a mà esquerra i hi ha un petit espai per aparcament.

Pont de Llémena (380m)
La pista on deixem el vehicle, per on retornarem, la retrobarem en un parell d’ocasions al camí d’anada. Hi ha un pal amb indicadors d’Itinerànnia. Però com és habitual en aquestes senyalitzacions, no es fa referència a un punt tant destacable com el santuari tot i que el camí hi passa.
Al costat mateix uns esglaons senyalen l’inici d’un camí ben fressat, esporgat i senyalitzat (groc) que marxa vers el N, pel marge dret del torrent de la Font de la Bacada, en moderat pendent, sovint sobre llargs trams de codines.
Als Quintans de Raspats passem a tocar la pista i poc més amunt, ja als peus del santuari, la seguim breument i la deixem (continua fins a Mieres pel coll de la Palomera) per un camí carreter a mà esquerra que surt a l’era del mas de Raspats.
Un rètol de fusta ens indica el camí, enllosat al començament, al santuari i el Puigsallança. El pendent augmenta considerablement.
Més amunt una bifurcació també indicada: per l’esquerra al Puigsallança, per la dreta, més fressat, al santuari. Es tracta de dos camins paral·lels, el de l’esquerra a més baixa cota, que s’ajunten al Portell o Forat de l’Ovella.
Per la dreta i en fort pendent, en poca estona més ens plantem al santuari.

Santa Maria de Finestres (877 m)
Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria.
Edifici original romànic d'una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes.
De l’explanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell. Abans d’accedir-hi trobem un tram d’esglaons i seguit d’un altre de grans lloses.

Castell de Finestres (955 m)
Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés, el basament d’uns murs i el d’una torre quadrada o cisterna. De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428.
Hi ha instal·lats uns bonics pessebres.
És una bona talaia sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès.
El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres.
Retornem al santuari i continuem camí. Deixem a mà esquerra un corriol que enllaça amb el camí paral·lel i seguim fins a l’oratori on deixem a mà dreta el que ho fa amb els de Santa Pau i Mieres. Anem l’esquerra pel llom d’un esperó rocallós. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell.

El Portell o Forat de l’Ovella (m)
Rètols indicadors. Per l’esquerra arriba, protegit per un passamà de cadenat, el camí paral·lel al nostre, que hem deixat més amunt de Raspats.
Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Continuem guiant-nos per senyals grocs. Aquest tram forma part de l’antic camí d'Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba.
Anem endinsant-nos a la capçalera ombrívola d’un torrent on hi predomina el faig. Deixem a mà esquerra el camí del Pujant dels Bous (indicat) i continuem recte en direcció al Puigsallança. Setanta-cinc metres més enllà trobem indicat a mà esquerra el camí de Costabella per la lleixa del Favar, per on retornarem.
Ara però seguim recte, pujant una estona més fins a una bifurcació poc perceptible si no fos indicada. Des d’aquest punt, per completar un itinerari circular, tenim dues opcions: Continuar per la dreta en direcció al Puigsallança i el Faig Rodó, on podrem optar de nou a baixar pel mas de can Barretina (ruïnes) i Costabella o bé per les Medes. Anar per l’esquerra que ens dóna les mateixes opcions fent drecera, sense pujar ni al Puigsallança ni al Faig Rodó.
Com que la nostra intenció és visitar un mirador sobre la lleixa del Favar, prenem el camí de l’esquerra, indicat com a “Sant Aniol de Finestres per les Medes”. Les fites ens ajuden a seguir un corriol desdibuixat per la fullaraca, que es defineix millor quan som a la carena, on el deixem per seguir a l’esquerra (indicador) fins al mirador al fil de la cinglera, on gaudim d’una perspectiva ponentina del santuari i el castell.
Sobre els nostres passos, retornem a l’encreuament amb el camí de la lleixa.

Camí de la lleixa del Favar (888m)
El camí, no gaire fressat i envaït per la fullaraca, seria difícil de seguir si no fos pels senyals de pintura vermells i fites sovintejades.
Un cop al solell baixem propers al fil del cingle, amb considerable timba a la nostra esquerra, revoltant en el sentit de les busques pel peu del puig de can Barretina. L’espessa vegetació ens estalvia la sensació de buit.
Poc abans d’abastar la llera del torrent, trobem a mà dreta i indicat per una fita i pintura vermella, el camí al mas de can Barretina, continuació del que hem seguit breument per accedir al mirador.
Creuem el torrent i, fent una colzada de 90º, continuem baixant (S) a mitja alçada del cingles de Costabella.
De la cruïlla de can Barretina fins a Costabella, hi ha curts trams envaïts per la malesa però, tot i que ja no hi ha senyals de pintura, el camí és molt evident i fàcil de seguir.
Sortim darrera el mas de Costabella, passem pel costat del pou i el viver, fins a la façana principal. Per la dreta d’un cobert anem a buscar un camí que, vorejant les feixes fins fa poc encara conreades i propers al marge dret del torrent, ens deixa sobre la pista d’accés al mas, al costat de la riera de Llémena, on a l’altra riba hi ha la planta embotelladora i poc més enllà la gorga de Monar.
Aquest tram de camí des del mas està molt perdut, però si ens oferís dubtes, sempre podem fer marrada retornant per la pista d’accés.
Ara, per retornar al pont on hem iniciat l’itinerari, solament ens cal continuar pista enllà.

Itinerari relacionat: Puigsallança i Santuari de Finestres des de Santa Pau

Veure més external

  • Foto de Pont de Llémena
  • Foto de Pont de Llémena
  • Foto de Pont de Llémena
  • Foto de Pont de Llémena
La pista on deixem el vehicle, per on retornarem, la retrobarem en un parell d’ocasions al camí d’anada. Hi ha un pal amb indicadors d’Itinerànnia. Però com és habitual en aquestes senyalitzacions, no es fa referència a un punt tant destacable com el santuari tot i que el camí hi passa. Al costat mateix uns esglaons senyalen l’inici d’un camí ben fressat, esporgat i senyalitzat (groc) que marxa vers el N, pel marge dret del torrent de la Font de la Bacada, en moderat pendent, sovint sobre llargs trams de codines. Als Quintans de Raspats passem a tocar la pista i poc més amunt, ja als peus del santuari, la seguim breument i la deixem (continua fins a Mieres pel coll de la Palomera) per un camí carreter a mà esquerra que surt a l’era del mas de Raspats. Un rètol de fusta ens indica el camí, enllosat al començament, al santuari i el Puigsallança. El pendent augmenta considerablement. Més amunt una bifurcació també indicada: per l’esquerra al Puigsallança, per la dreta, més fressat, al santuari. Es tracta de dos camins paral·lels, el de l’esquerra a més baixa cota, que s’ajunten al Portell o Forat de l’Ovella. Per la dreta i en fort pendent, en poca estona més ens plantem al santuari.
  • Foto de Santa Maria de Finestres
  • Foto de Santa Maria de Finestres
  • Foto de Santa Maria de Finestres
  • Foto de Santa Maria de Finestres
  • Foto de Santa Maria de Finestres
  • Foto de Santa Maria de Finestres
Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria. Edifici original romànic d'una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes. De l’explanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell. Abans d’accedir-hi trobem un tram d’esglaons i seguit d’un altre de grans lloses.
  • Foto de Castell de Finestres
  • Foto de Castell de Finestres
  • Foto de Castell de Finestres
  • Foto de Castell de Finestres
  • Foto de Castell de Finestres
  • Foto de Castell de Finestres
Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés, el basament d’uns murs i el d’una torre quadrada o cisterna. De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428. Hi ha instal·lats uns bonics pessebres. És una bona talaia sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès. El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres. Retornem al santuari i continuem camí. Deixem a mà esquerra un corriol que enllaça amb el camí paral·lel i seguim fins a l’oratori on deixem a mà dreta el que ho fa amb els de Santa Pau i Mieres. Anem l’esquerra pel llom d’un esperó rocallós. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell.
  • Foto de El Portell o Forat de l'Ovella
  • Foto de El Portell o Forat de l'Ovella
  • Foto de El Portell o Forat de l'Ovella
  • Foto de El Portell o Forat de l'Ovella
  • Foto de El Portell o Forat de l'Ovella
  • Foto de El Portell o Forat de l'Ovella
Rètols indicadors. Per l’esquerra arriba, protegit per un passamà de cadenat, el camí paral·lel al nostre, que hem deixat més amunt de Raspats. Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Continuem guiant-nos per senyals grocs. Aquest tram forma part de l’antic camí d'Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba. Anem endinsant-nos a la capçalera ombrívola d’un torrent on hi predomina el faig. Deixem a mà esquerra el camí del Pujant dels Bous (indicat) i continuem recte en direcció al Puigsallança. Setanta-cinc metres més enllà trobem indicat a mà esquerra el camí de Costabella per la lleixa del Favar, per on retornarem. Ara però seguim recte, pujant una estona més fins a una bifurcació poc perceptible si no fos indicada. Des d’aquest punt, per completar un itinerari circular, tenim dues opcions: Continuar per la dreta en direcció al Puigsallança i el Faig Rodó, on podrem optar de nou a baixar pel mas de can Barretina (ruïnes) i Costabella o bé per les Medes. Anar per l’esquerra que ens dóna les mateixes opcions fent drecera, sense pujar ni al Puigsallança ni al Faig Rodó. Com que la nostra intenció és visitar un mirador sobre la lleixa del Favar, prenem el camí de l’esquerra, indicat com a “Sant Aniol de Finestres per les Medes”. Les fites ens ajuden a seguir un corriol desdibuixat per la fullaraca, que es defineix millor quan som a la carena, on el deixem per seguir a l’esquerra (indicador) fins al mirador al fil de la cinglera, on gaudim d’una perspectiva ponentina del santuari i el castell. Sobre els nostres passos, retornem a l’encreuament amb el camí de la lleixa.
  • Foto de Camí de la lleixa del Favar
  • Foto de Camí de la lleixa del Favar
  • Foto de Camí de la lleixa del Favar
  • Foto de Camí de la lleixa del Favar
  • Foto de Camí de la lleixa del Favar
El camí, no gaire fressat i envaït per la fullaraca, seria difícil de seguir si no fos pels senyals de pintura vermells i fites sovintejades. Un cop al solell baixem propers al fil del cingle, amb considerable timba a la nostra esquerra, revoltant en el sentit de les busques pel peu del puig de can Barretina. L’espessa vegetació ens estalvia la sensació de buit. Poc abans d’abastar la llera del torrent, trobem a mà dreta i indicat per una fita i pintura vermella, el camí al mas de can Barretina, continuació del que hem seguit breument per accedir al mirador. Creuem el torrent i, fent una colzada de 90º, continuem baixant (S) a mitja alçada del cingles de Costabella. De la cruïlla de can Barretina fins a Costabella, hi ha curts trams envaïts per la malesa però, tot i que ja no hi ha senyals de pintura, el camí és molt evident i fàcil de seguir. Sortim darrera el mas de Costabella, passem pel costat del pou i el viver, fins a la façana principal. Per la dreta d’un cobert anem a buscar un camí que, vorejant les feixes fins fa poc encara conreades i propers al marge dret del torrent, ens deixa sobre la pista d’accés al mas, al costat de la riera de Llémena, on a l’altra riba hi ha la planta embotelladora i poc més enllà la gorga de Monar. Aquest tram de camí des del mas està molt perdut, però si ens oferís dubtes, sempre podem fer marrada retornant per la pista d’accés. Ara, per retornar al pont on hem iniciat l’itinerari, solament ens cal continuar pista enllà.

2 comentaris

  • Foto de Manel_49

    Manel_49 06/11/2015

    Toni, moltes gràcies per les teves documentades explicacions. La tinc pendent.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 06/11/2015

    Gràcies Manel, espero que et serveixi.

Si vols, pots o aquesta ruta.