-
-
406 m
139 m
22,55 km
Vista 3237 vegades, descarregada 93 vegades
a prop de Santa Pellaya, Catalunya (España)
Distància
22,55 kmDesnivell positiu
648 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
648 mAltitud màxima
406 mTrailrank
86
5
Altitud mínima
139 mTipus de ruta
CircularTemps
5 hores 56 minutsCoordenades
1593Data de pujada
14 de juny de 2014Data de realització
de juny 2014capita haddock Tots els drets reservats
Crea les teves Llistes de Rutes
Organitza les rutes que t'agraden en llistes i comparteix-les amb els teus amics.
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Santa Pellaia - Sant Mateu de Montnegre - Sant Cristòfol del Bosc 2014-06-14 7:32
Fa dies que en Toni ens parlava d’anar a Sant Cristòfol del Bosc, entre Cassà de la Selva i Llambilles, avui era el dia escollit. L’equip: en Toni Poppins, en Santi Gavarres i un servidor.
Hem deixat el cotxe a Santa Pellaia i hem anat a veure un mas per mi totalment desconegut, Can Serra. Us he de dit que el paratge és privilegiat, a dalt de tot de les Gavarres, amb una vista magnífica al mar i a la muntanya. És una gran construcció que ha estat arranjada tan sols parcialment i té una alzina surera que d’aquí uns anys serà realment monumental!
Després hem esmorzat davant mateix de l’església de Sant Mateu de Montnegre, just al costat de la gran alzina “estirada” que hi ha. En Toni avui anava amb el seu GPS particular, quatre notes en un petit paper ;-) i nosaltres seguint al darrere les seves instruccions.
Hem arribat, amb alguna petita volta fins Sant Cristòfol del Bosc, una ermita realment molt bonica i preparada per fer-hi xefles mil, avui totalment deserta. Afegir que des de Cal Coix hi ha marcat a l'ICC un petit corriol fins l'ermita, però no el coneixíem. La calor era sufocant, els anunciats núvols no es veien en lloc i la pluja menys. Hem decidit no fer curts d’aigua i arribar-nos fins la Font de Sant Cristòfol. Paratge ombrívol i acollidor, amb una riera amb l’aigua que corre just al davant de la font. En Santi s’ha bany “literalment” i ha fet el paper de concursant “camisa mojada”, els altres ens hem posat l’aigua més a dintre que fora.
I xino-xano, doncs la calor anava a més, hem arribat fins el Coll del Bou i fins la casa de Can Carreres ... i hem esperat en Toni ... que anava aturant-se a beure de tant en tant. Però en Toni no arribava ... i no arribava ... finalment hem tornat enrere ... i no el veiem en lloc. Ja ens l’imaginàvem en un marge amb un desmai per la calor. Però l’hem trucat al mòbil i no, havia agafat un altre camí que porta directament a la carretera!! L'hem vist caminant tranquilament al mig de l'asfaltat ;-)
Ja retrobats, hem arribat a Ca la Mari que estava amb el petitó Edu, i ens hem refet amb unes fresques i pernil acabat de tallar. Una altre magnífica jornada. Gràcies a tots.
Salut i Cames!!
Fa dies que en Toni ens parlava d’anar a Sant Cristòfol del Bosc, entre Cassà de la Selva i Llambilles, avui era el dia escollit. L’equip: en Toni Poppins, en Santi Gavarres i un servidor.
Hem deixat el cotxe a Santa Pellaia i hem anat a veure un mas per mi totalment desconegut, Can Serra. Us he de dit que el paratge és privilegiat, a dalt de tot de les Gavarres, amb una vista magnífica al mar i a la muntanya. És una gran construcció que ha estat arranjada tan sols parcialment i té una alzina surera que d’aquí uns anys serà realment monumental!
Després hem esmorzat davant mateix de l’església de Sant Mateu de Montnegre, just al costat de la gran alzina “estirada” que hi ha. En Toni avui anava amb el seu GPS particular, quatre notes en un petit paper ;-) i nosaltres seguint al darrere les seves instruccions.
Hem arribat, amb alguna petita volta fins Sant Cristòfol del Bosc, una ermita realment molt bonica i preparada per fer-hi xefles mil, avui totalment deserta. Afegir que des de Cal Coix hi ha marcat a l'ICC un petit corriol fins l'ermita, però no el coneixíem. La calor era sufocant, els anunciats núvols no es veien en lloc i la pluja menys. Hem decidit no fer curts d’aigua i arribar-nos fins la Font de Sant Cristòfol. Paratge ombrívol i acollidor, amb una riera amb l’aigua que corre just al davant de la font. En Santi s’ha bany “literalment” i ha fet el paper de concursant “camisa mojada”, els altres ens hem posat l’aigua més a dintre que fora.
I xino-xano, doncs la calor anava a més, hem arribat fins el Coll del Bou i fins la casa de Can Carreres ... i hem esperat en Toni ... que anava aturant-se a beure de tant en tant. Però en Toni no arribava ... i no arribava ... finalment hem tornat enrere ... i no el veiem en lloc. Ja ens l’imaginàvem en un marge amb un desmai per la calor. Però l’hem trucat al mòbil i no, havia agafat un altre camí que porta directament a la carretera!! L'hem vist caminant tranquilament al mig de l'asfaltat ;-)
Ja retrobats, hem arribat a Ca la Mari que estava amb el petitó Edu, i ens hem refet amb unes fresques i pernil acabat de tallar. Una altre magnífica jornada. Gràcies a tots.
Salut i Cames!!
6 comentaris
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Santi gavarres 15 de juny 2014
He fet aquesta ruta Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Força calor i un bon esglai.
matí fantàstic i amb bona companyia.
Adeuuuu
capita haddock 15 de juny 2014
Sí, ja ha començat la calor ... ara caminar per la plana i nocturnes ;-)
Salut i Cames!!
montagut 18 de juny 2014
Vau passar molt a prop de la pedra de les trenta tres creus.
Ja anirem.
Si, si nocturnes.
Salut i cames!!
capita haddock 18 de juny 2014
Sí, en Santi ens va comentar que tu la coneixies ... estava marcada en el mapa Alpina ... però sense precisió ni corriol per arribar-hi ...i ja portàvem la calor a sobre com una feixuga creu ;-) a la propera.
Salut i Cames!!
amsluengo 18 de jul. 2019
He fet aquesta ruta verificat Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Me ha gustado mucho esta ruta porque, además de ser relativamente fácil e ir principalmente por pistas, transcurre por un tipo de bosque muy interesante: mixto entre pinar y alcornocal, jara, endrinales. Todo un placer. Además, recorre distintas masías que dan una idea de cómo se vivían en estos montes no hace muchos años - con sus hornos cerámicos, pozos, bancales, etc -. A esto se suman las ermitas de Santa Pellaia, Sant Mateu de Montnegre y Sant Critòfol del Bosc, y su fuente que, un poco retirada, incluso en verano ¡Tiene agua! Por todo ello nuevo agradecimiento al compañero Capita Haddock por tomarse la molestia de compartir. Salud!
capita haddock 19 de jul. 2019
Que buenos recuerdos amsluengo, en esta ruta guiados por nuestro querido Toni Poppins, nos adentramos en una zona que conozco poco, la ladera oeste de les Gavarres, entre Quart y Cassà de la Selva.
Salut i Cames!!