tbach

Temps  2 hores 26 minuts

Coordenades 502

Data de pujada 9 / d’octubre / 2019

Data de realització d’octubre 2019

-
-
1.566 m
1.247 m
0
1,3
2,6
5,21 km

Vista 8 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sant Privat d'en Bas, Catalunya (España)

Caminants: Quel Vila, Miquel Colomer, Toni Bach, Joan Bastian, Tomàs Costa, Lluís Busquets, Pere Guitart, Xevi Muñoz, Kiku Berga, Enric Plantalech, Josep Darnaculleta, Maria Mosquera, Ton Prat, Francesc Espuña

Matí de tardor amb boira freda i persistent. Ho acaba d'adobar un vent petit de ponent, que encara baixa més la temperatura de sensació. Boirina i aire, però, ideals per caminar per la Serralada Transversal. Lliguen com l'anell al dit amb el paisatge de prats i de fagedes que ens acompanyaran en tot l'itinerari.

Comencem l'excursió a tocar de la masia dels Plans i enfilem en direcció a Pla Falgars. En dies clars, des d'aquest punt la vista sobre el Pirineu és imponent. Avui tot és diluït en blancs, verds i grisos. Tanmateix, el paisatge també té molt d'encant, i ara un, ara un altre, ho manifestem.

Ens queda una hora grassa de pujada suau fins a Santa Magdalena de Cambrils, ermita restaurada de fa poc, amb una campaneta acabada d'estrenar. Està situada dalt d'un turó, enmig de faigs immensos que li tapen tota la vista. Llàstima!

Hi fem un mossec, ventem un parell de retratos i continuem cap a Coll Fred, on acabarem l'excursió i esmorzarem.

En Pere vol seguir el camí, que des del Collet de Trebuja hi baixa recte com un ciri. Fa trenta anys, quan anàvem de Coll de Canes a Sant Privat, l'agafàvem sense cap dificultat ,però últimament tant ell com jo hi hem fracassat a l'hora de resseguir-lo. No pot ser! Ens acaba d'incitar un rètol nou que diu Camí Vell de Santa Magdalena i que és clavat al mateix Coll Fred.

El camí hi és, l'havíem seguit i l'hem de trobar. No se'n fotrà pas!

I al final l'aconseguim, més en sota del que comptàvem. És fitat i porta fins al coll, just al punt on hi ha el rètol. Tant en Pere com jo, però, estem segurs d'una cosa: no és el corriol que seguíem tres dècades enrere. Anàvem més pel caire... O es que tots dos ja caduquegem una mica? No ho crec pas!

I com ho farem per esmorzar amb aquest temps tan poc amable?

Surten diferents propostes, i al final decidim fer un parapet amb els cotxes, que ens arreceri una mica, i esperar que surti alguna ullada de sol empiocat.

Esmorzem, preparem la sortida de Nadal, celebrem els 77 anys d’en Toni, juguem una partida de botifarra... i ens fotem de fred. Hi ha qui es consola recordant la calor que vam passar no fa gaires setmanes.

Pel que fa a mi, s'han acabat les calces curtes fins a la primavera. I de dissabte en vuit ja podrem fer foc! El foc acollidor, l'amic que escalfa i que ens agrupa al seu entorn. Ja l'enyoro!

Vulguem o no, passarà la tardor i entrarà l'hivern, talment com passa amb la vida.

Salut i llibertat!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.