Temps  5 hores 57 minuts

Coordenades 1432

Data de pujada 6 / d’agost / 2018

Data de realització d’agost 2018

-
-
1.556 m
1.119 m
0
2,9
5,9
11,71 km

Vista 29 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Vallfogona, Catalunya (España)

Ruta circular que, des del Coll de Canes ens portarà fins a l’ermita de Santa Margarida de Cambrils, pujant per Plafalgars i baixant pel Torrent del Portús. Pràcticament tot el recorregut recorre unes magnífiques masses forestals, dominades sobretot per fagedes i rouredes, i també es travessen extensos prats de pastura a les altures. No revesteix cap dificultat tècnica, tot i que en alguns punts cal estar atents a l’orientació. Només trobarem una font ja quasi al final del recorregut.

El punt d’inici és una petita esplanada de terra que hi ha al Coll de Canes (alt. 1120 m), passat el km 100 de la N-260a que uneix Olot amb Ripoll per Vallfogona de Ripollès. Allà mateix hi ha un pal indicador de senders d’Itinerànnia: nosaltres hem de seguir el camí que comença a pujar decididament pel prat, obviant les indicacions cap a esquerra i dreta. La nostra referència seran sempre les marques grogues d’Itinerànnia, i blanc-grogues del Sender Local, que mena a Santa Margarida de Cambrils i el Castell de Milany. En pocs minuts arribem al capdamunt del prat on hi ha una marca en un arbre, que ens fa dubtar. El camí bo gira a l’esquerra, vorejant el límit entre bosc i prat una estona més, i una mica més amunt entrarà al bosc fent un gir a la dreta. Nosaltres no ho vam veure així, i ens va fer l’efecte que calia entrar aquí al bosc, ja que s’hi intuïa un indici de corriol. Però no és així, no hi ha camí, i un cop ja dins el bosc vam optar per acabar de pujar directament fins al capdamunt de la carena, on suposàvem que retrobaríem el camí indicat. Un cop a dalt, cal travessar un filat metàl·lic i girar a l’esquerra. En pocs metres, pel llom de la carena, s’enllaça de nou amb el sender fitat. Amb tot plegat, sense haver fet ni un quilòmetre, hi vam invertir ben bé mitja hora.

Tot seguit, el camí va resseguint la part alta de la carena en sentit est, pel límit entre la fageda al vessant nord i un bosquet d’avellaners al sud. Passem sota una línia elèctrica d’alta tensió, on cap al sud ja es veu el nostre objectiu, que és el puig més alt just a la dreta d’on la línia desapareix rere la línia de muntanyes. Si no fos per la franja recta de la línia elèctrica, només veuríem bosc i res més que bosc. El caminet és fàcil de seguir, tot i que passem per una clariana amb falgueres on pot semblar que es perd momentàniament. Va virant suaument amb tendència cap a la dreta, endinsant-se a l’avellaneda per un moment, en suau descens fins la Collada Verda (1,6 km, 50min), i després ja de ple en un bosc caducifoli dominat pel faig, per on va guanyant alçada esglaonadament en sentit sud. Aquest tram és molt bonic. Al cap d’1h15 min aproximadament se surt a una zona de bosc esclarissat on per davant ens arriba una pista forestal que no cal seguir, sinó que la deixem a sota i continuem pujant prop del llom de la carena. Sortim a un altre petit prat, allargat i estret envoltat de bosc, que recorrem fins al final, fins a sortir a un punt on de nou se’ns obre la vista de paisatge cap a la Serra de Santa Magdalena (2,9 km, 1h25min). Som al començament del Plafalgars, una extensíssima zona alta de prats de pastura on molt possiblement hi veurem ramats de vaques campant lliurement. Malgrat que una mica per sota nostre hi ha una pista forestal que els travessa, és molt millor anar pujant pel mig del prat per gaudir de l’extraordinària bellesa del paratge.

Al seu punt més alt (1391 m, 3,5 km, 1h40min) la vista s’eixampla cap al sud-est, on veurem la vessant nord del massís del Puigsacalm. Travessant el prat veurem un filat metàl·lic, que resseguim en sentit sud fins que s’acaba la praderia i torna a començar el bosc. Aquí decidim abandonar el sender local per, saltant la tanca, enfilar-nos cap a l’esquerra al capdamunt del turó de la Roca del Corb, ocupat per un ampli prat dividit pel mig per un altre filat (4,3 km, 1h50min, alt. 1451 m). Teníem l’esperança de gaudir de bones vistes des d’aquest lloc elevat, però la inexistència de cap punt prominent fa que el bosc que envolta el prat tapi qualsevol panoràmica. Una mica decebuts, aprofitem per descansar una estona.

Tornem enrere fins a recuperar el filat, que tornem a travessar, i continuem pel sender senyalitzat que desemboca en una pista fins la propera Collada de Fra Anton (4,7 km, 2h20min), amb una altra clariana de pastura. Per la pista forestal que ara va en sentit sud-oest sortim a un altre prat on hi ha una bifurcació de pistes, amb un bonic faig davant l’encreuament. Nosaltres seguim entremig, resseguint el filat metàl·lic que s’enfila per la carena, entre aquest i una clapa de falgueres. Poc més amunt sortim al Collet del Bosc (1481 m, 5,6 km, 2h40min), cruïlla de pistes i camins, on hi trobem un altre pal indicador d’Itinerànnia, un plafó de l’Espai d’interès natural Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, i una placa indicadora de Santa Magdalena de Cambrils (0,2 km). Travessem el filat per un pas canadenc i ben a prop ja veurem de nou la línia d’alta tensió. El camí de Santa Magdalena passa just per sota la torre, i s’enfila per un graó rocós de conglomerat on, per ajudar en la grimpada, hi ha algunes preses metàl·liques clavades a la roca. Val a dir que en condicions normals és un pas que es supera sense cap dificultat. Cap al sud es veu el veïnat de Collfred, el Puig Cubell i els altiplans del Puigsacalm. El darrer tram passa altre cop per una preciosa fageda, fins arribar al capdamunt del puig on s’ubica l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils (1547 m, 5,9 km, 2h50min).

L’ermita és molt senzilla, de petites dimensions, planta rectangular, coberta de teula a dues aigües i amb un senzill campanar d’espadanya amb una petita campana. L’arc de la porta d’entrada és fet de blocs de pedra arenisca, i els batents de la porta són de fusta força vella. L’interior és pintat de blanc i cobert per volta, i allotja un senzill altar modern amb imatges vàries, amb la que suposo que deu ser Maria Magdalena en posició predominant. Part de la paret rere l’altar és pintada de blau. A fora hi ha material i eines d’obra, atès que l’edifici l’estan rehabilitant. Uns metres més avall hi ha un pal indicador on comença el camí que baixa a Vallfogona, i continua el que es dirigeix a Milany. Nosaltres avui no continuarem més enllà. Aprofitem la tranquil·litat de l’indret i el bon dia que fa per fer-hi parada i fonda una mica més d’una hora.

Per començar la tornada, ens situem a l’esplanada que hi ha a la zona posterior de l’ermita, on hi ha una mena de petit clot en el terreny. Al costat nord hi ha un filat metàl·lic amb un petit espai habilitat per a travessar-lo: cap allà anem. Iniciem el descens pel capdamunt d’una carena orientada clarament al nord, tot perdent alçada ràpidament. No hi ha marques, només un corriol poc definit que va sempre pel llom. En escassament uns 10 minuts de baixada l’abandonem, baixant cap a una pista forestal que es veu a sota nostre, a la dreta. Un cop a la pista, la seguim cap a l’esquerra, cap al nord. La pista fa un revolt que ara ens mena en sentit sud. Al cap d’uns 200 m d’haver passat per aquesta corba, a baix a la nostra esquerra, entre el bosc, veiem una altra pista. Com que deduïm que és la mateixa que seguim, decidim retallar camí fent drecera pel dret, travessant el bosc. Si ens ho volguéssim estalviar i continuar per la pista que portem, en arribar al primer trencant només hauríem de seguir cap a l’esquerra, de nou amb sentit nord. Quan sortim a la pista, decidim travessar-la i seguir fent drecera un altre cop, ja que malgrat el pendent pronunciat, es baixa bé perquè el bosc no és molt frondós. Passem sobre un abeurador per a vaques i acabem sortint a una altra pista just a sota de la línia d’alta tensió. Igual que abans, si haguéssim continuat per la pista cap al nord, hauríem sortit a uns prats i només caldria haver seguit baixant per arribar on hem acabat sortint tot fent el senglar. La veritat és que la drecera ens ha estalviat poc tros i temps, ja que també n’hem perdut per decidir cap a on era millor continuar i per trobar el millor viarany dins del bosc.

Bé, un cop a la pista (s’han acabat les dreceres per avui), la seguim vers la dreta (est). Fa un gir cap al sud i arribem a una nova bifurcació (7,4 km, 4h45min total). Prenem la de l’esquerra en comptes de seguir recte, prenent altre cop sentit nord, i baixant ja de manera decidida. Ara la seguirem durant una bona estona, perdent molta alçada, sempre amb el Torrent del Portús a la dreta. N’obviarem alguna de secundària que s’enfila cap a l’esquerra. Al km 8,7 (5h) travessem el torrent per una passera de formigó. Estem a l'estiu i fins aquest punt no hi ha aigua a la seva llera. Continuem baixant sempre per aquesta pista principal, ara amb el torrent a l’esquerra, que poc a poc va guanyant cabal per aigua que brolla directament d’entre les pedres del llit. Sortim a una pista encimentada que ens ve per l’esquerra (9,2 km, 5h20min), i continuem sempre cap al nord. Al cap de poc s’acaba el tram de ciment i esdevé de terra. Quan ja fa estona que pensem en les cerveses fresquetes que tenim en una nevera al cotxe, molt oportunament ens topem amb la Font del Portús, sota la pista mateix (9,8 km, 5h30min). La refrescada és més que benvinguda! Continuant per la pista, passem un sector de solana, travessem una barrera per a bestiar, entrem de nou al bosc i finalment arribem al Coll de Canes. En total hem recorregut 11,7 km en unes 6 hores, de les quals unes 4h15min han estat de caminada efectiva. Una excursió molt recomanable!

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.