-
-
596 m
178 m
0
3,0
6,0
12,07 km

Vista 399 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Amer, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Lluís Busquets i Joan Cortadellas

Per fer l’excursió d’avui necessitem dos cotxes. L’un, el deixem a l’entrada d’Amer, al trencant de la pista que porta a santa Brígida; l’altre, uns metres més amunt del castell de Rocasalba, al veïnat de Sant Climent, a la base d’ unes banderoles que indiquen el camí cap a Sant Roc.

En uns 50 minuts arribem a aquesta capella, situada a la punta del cingle de Sant Martí, cingle que separa les valls del Llémana i d’Hostoles. El camí és força planer i farcit de nummulits, fòssils lenticulars que també es trobem abundantment al Far. A cada racó ens acompanyen els cirerers d’arboç amb els seus fruits, ara d’un vermell encès. Tot pujant, anem a parar una vegada i altra als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades ahir. Cada partit, com sempre, fa els comptes a la seva manera, però hi ha alguns fets inqüestionables: s’ha acabat el mite de la “minoria silenciosa”, ja que ha anat a votar un 77,4% del cens; hi ha una majoria absoluta d’escons independentistes, 62 de Junts pel Sí i 10 de la CUP; i el nombre de vots no ha passat el sostre de majoria absoluta amb un 47,7%... Tot plegat mostra una realitat política molt i molt complexa, malgrat que és evident que el procés continua.
Ens dirigim cap a Santa Lena, on berenem. Una setmana més en Toni ens obsequia amb unes figues d’un negre lluent que estan en el punt de maduresa òptim. Em recorden els últims versos del poema “Les figues matinals” del llibre Els fruits saborosos de Josep Carner, tan ben dits fa dos dissabtes en una deliciosa Vetlla Literària celebrada a la Canova.
[...]
Cada dia al jardí me'n vinc de matinet
vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,
i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.

El dia es va escurçant, setmana rere setmana, i a la tardor les ombres del capvespre arriben amb rapidesa i a la impensada. Ens cal anar amb pas lleuger fins a Santa Brígida. La vista sobre la vila d’Amer, el Far i la costa de la Salut em porta sentors d’una infantesa viscuda als peus d’aquest muntanyam.

Arribem al camp de futbol del poble a les set tocades i fa goig de veure l’estol de nois que hi entrenen. Mentre en Lluís i en Toni van a buscar el cotxe, amb en Joan fem una visita a la japonesa al monestir i a la plaça porxada.

Arribem a Olot amb els llums encesos... i cap a jóc falta gent.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.