-
-
317 m
104 m
0
3,6
7,3
14,54 km

Vista 304 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Salt, Catalunya (España)

Sortida i arribada a la Rambla de la Maçana de Salt. Recorregut fàcil però un xic llarg, que transcorre per trams asfaltats, pistes de terra, alguns senders i fins i tot un tros bosc a través. Amb l’excepció del tros de la Torre del Telègraf, la resta es pot fer també en btt.

Primer ens dirigim a l’Espai Gironès, des d’on per la vora de la carretera del Camí dels Carlins travessem l’autopista AP-7. Fins aquí tot asfaltat, i compte amb el trànsit quan travesseu vials. Just passat el pont girem a l’esquerra i prenem el camí de terra que, paral·lel a l’autopista, ens deixa a la masia del Viver (25’ km 2). Abans de l’ampliació de l’autopista, aquest camí continuava més enllà, però ara ha desaparegut. Entre la tanca de l’autopista i la de la casa, no ens queda més remei que vorejar la casa pel costat de la dreta, passant a prop dels gossos cridaners que hi ha a dins, i d’una curiosa bassa d’obra, on girem a l’esquerra. Enllacem amb una pista ampla que, seguint-la a mà dreta, ens durà fins al nucli antic de Vilablareix. Travessem la carretera GIV-5332 vigilant amb els cotxes que per aquí solen passar bastant ràpid, i ens trobem un plafó amb informació de la Torratxa, una torre sepulcral romana del segle II-III dC. Més endavant en aquest recorregut hi passarem a prop i ens hi podrem atansar, si es desitja.

Continuem pel carril bici paral·lel a la carretera, deixant aquesta a la nostra esquerra. Podrem veure la Torratxa al mig dels camps de la dreta. El carril desemboca en un tram abandonat de carretera, que fa una corba a la dreta en pujada. De seguida, a la dreta, un camí asfaltat entre xiprers ens permetrà arribar a Can Saüc (50’ km 3,7). Pas no autoritzat a vehicles, però a peu es permet, perquè hi passa el camí per anar a Sant Roc. Deixem aquesta gran i bonica casa a la nostra dreta, i seguim el camí que, baixant lleugerament, ens condueix cap als camps de conreu. Des d’aquí es pot accedir a la Torratxa, si hi aneu camineu per la vora dels sembrats. Deixem a la dreta un trencall que es dirigeix al cementiri de Vilablareix, i continuem recte en pujada suau fins passar Cal Curt. Aquí el camí s’endinsa al bosc, passant molt encaixat entre parets de terra sorrenco-argilosa molt inestables i on abunden els forats fets per petits animalons i arrels. En trobar una bifurcació anem cap a la dreta, en pujada més forta, per un camí que ens farà sortir a l’esplanada de Sant Roc (1h15’ km 4,9). L’ermita de Sant Roc, construïda el segle XV, va estar molts anys derruïda fins que el 2002 se’n va acabar la restauració. És d’una sola nau, amb absis semicircular i façana amb campanar d’espadanya. Malauradament des d’aquí no es gaudeix de vistes de paisatge, ja que la clariana és envoltada de bosc. Cada mes de març s’hi celebra l’aplec de Sant Roc.

A l’extrem nord-oest de l’esplanada hi ha un plafó informatiu i la pista per on anirem a sortir, en direcció nord, a una carretera asfaltada que ve de Vilablareix. La seguim a l’esquerra, i s’acaba al cap de poc, donant accés a les instal·lacions d’una planta de tractament de residus. Fins no fa gaires anys, en aquest entorn hi venien a parar les escombraries de l’àrea urbana de Girona (primer s’hi abocaven, i després es cremaven). Voregem el recinte per l’esquerra, continuant per una pista ampla de terra. Pels voltants, enmig del bosc, encara hi veurem restes d’abocaments incontrolats de deixalles i runam, alguns dels quals no fan pinta que siguin gaire antics.

Sempre per aquesta pista ampla, voregem uns camps i arribem a Can Bonmatí, on la pista esdevé pavimentada (això no m’ho esperava, però vaja). Ara ve un tram una mica pesat per l’asfalt. Anem pujant progressivament, i se’ns uneix per la dreta una altra pista asfaltada primer, i després en deixem una a mà esquerra que baixa en direcció a Aiguaviva. Finalment arribem a la carretera de Bescanó a l’Estanyol (1h 50’ km 7,3). La prenem a la dreta fins arribar en pocs metres sota una línia d’alta tensió. Mirant cap a muntanya (oest), veurem un corriol que s’endinsa al bosc, que prendrem. Fa un gir a l’esquerra i entra a la franja esclarissada de sota la línia. Ara comencem a pujar directament per aquesta franja de vegetació baixa, amb la intenció d’arribar fins a dalt del turó. Però els esbarzers dificulten la progressió, així que sortim de la línia cap a l’esquerra, seguint un petit corriol que la travessa i que desemboca en una pista forestal que seguirem amunt cap a la dreta. La pista arriba a una mena de collet on fa un gir cap a la dreta. Nosaltres prendrem una altra pista a la dreta, per la part interior de la corba, més desdibuixada que, remuntant per la carena, va a trobar altre cop la línia elèctrica. Quan la trobem de nou, ara sí, acabem d’arribar al capdamunt del Puig de la Torre o Puig d’en Cendra (2h km 8). Vistes parcials cap a la plana de la Selva i les Gavarres, així com a les Guilleries.

Si ens fiquem a dins del bosc de la part més alta del turó podrem visitar el que queda de la Torre del Telègraf de Bescanó, una construcció de guaita i senyals construïda a mitjans del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica que venia de Barcelona i arribava fins a la Jonquera. Està pràcticament coberta pel bosc, i només se’n conserva la base i part d’una paret. Malgrat tot, està catalogada com a monument històric per la Generalitat. Com que s’intueix un corriol que s’endinsa en el bosc en direcció a la carretera, decidim provar sort i baixar per aquí en comptes de fer-ho per on hem vingut. Després d’uns dubtes inicials per l’espessa vegetació que el difumina, sembla que el viarany va baixant pel bosc en direcció nord-oest, però arriba un punt que s’acaba perdent i no queda més remei que fer de senglar i continuar el descens per on es pugui. Finalment desemboquem en una pista que, a la dreta, ens retorna a la carretera. La seguim a la dreta fins a trobar de seguida Can Tet Sureda, d’on surt una pista cap a l’esquerra .

La pista primer puja una mica i després planeja. Deixem un trencant a l’esquerra, que baixa cap a Bescanó, i passem per davant d’unes fites de La Miquela, topònim que designa tota aquesta zona de turons boscosos al sud de Bescanó. Passem pel costat de Cal Porxo i arribem a una zona de suros en acabat d’un tram de baixada encimentat. A l’esquerra un corriol força clar baixa a trobar una altra pista. Si ens el passem no hi fa res, perquè a pocs metres trobarem un trencall a l’esquerra que és la pista esmentada, la qual passa per sota d’un suro amb un enorme bony a la base del tronc. Continuem, doncs, per aquesta nova pista. Els suros donen pas al bosc dominat per l’alzinar. Passem pel costat d’un camp on neix un trencant que a mà esquerra ens duria a Montfullà. Hi ha un pal indicador d’itineraris saludables. Nosaltres seguim recte, obviant altres petites desviacions a l’esquerra, i entrem als carrers de la part alta de la urbanització Can Pol (3h km 11,2). Trobem un altre pal indicador d’itineraris saludables, que seguirem a l’esquerra, baixant en diagonal per una zona de bosc esclarissat, fins a sortir a un altre carrer. Continuem en baixada i abans de les primeres cases trobem a la dreta un cartell de “pas de vianants”, un caminet que baixa entre les cases i una torrentera, fins a la part baixa de la urbanització. Des d’aquí, el carrer segueix recte entre camps de conreu fins a les cases que hi ha a peu de carretera N141 (de Salt a Anglès). Enllacem amb el carril bici que entra a Salt pel polígon industrial Montfullà-Torremirona i el Passeig dels Països Catalans, fins arribar al punt d’origen a la Rambla de la Maçana (3h45’ 14,5 km).

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.