jaume-

Coordenades 223

Data de pujada 2 / de maig / 2021

-
-
55 m
18 m
0
2,1
4,1
8,23 km

Vista 45 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sant Pere de Ribes, Catalunya (España)

Dimecres 14 d'abril, L'Alfred i el Jaume, excursió per les masies de San Pere de Ribes.(Text Alfred. Fotos Jaume).
Passem el pont de Can Coll, per sobre de la riera de Ribes. Està tan envoltat
de densa vegetació que es fa difícil d’observar. Cent metres més endavant tenim a la dreta la magnífica façana de Can Coll. Deixem a la nostra dreta l’espectacular façana sud del mas que presenta la gran galeria porxada que ocupa els dos pisos d'una façana lateral, amb arcs de punt rodó sostinguts per columnes amb capitell llis. Quinze minuts més endavant travessem l’autopista C-32 per un pont i arribem
al Mas d’en Bosc, situat a la dreta de la riera de Ribes. Es tracta d’un mas
modest d’obra de planta i pis amb teulada de dues vessants. Es tenen dades
de la seva existència des de 1588, propietat de Joan Lopiz (sic), pagès i
pescador de Sitges. Un dels seus descendents, conegut per Llopis, el baró de
la Cabreta, l’any 1757 va vendre el mas als veïns de Can Bruguera, propietaris
actuals. Travessem la riera de Ribes i seguim a través del bosc. Més enllà, a la nostra
dreta, entre pins i les agulles dels xiprers, el mas de Can Baró de la Cabreta,
que costa de veure. És un antic mas del segle XVI que tenia el nom de Can Llopis, pel cognom de la família original, provinents del proper Mas d’en Bosc, que hi van anar a viure el 1510. La propietat, el 1616, va passar a un altre Joan Llopis, pagès de Sitges, del carrer Nou. El segle XVIII un Bartomeu Llopis havia estat a Mèxic, probablement devia formar part dels ribetans, sitgetans i vilanovins que van cercar negocis a les colònies espanyoles americanes, després de l’autorització de 1778. El mas va acabar prenent el malnom que rebia el propietari: Baró de la Cabreta. El mas va ser centre d’entrenament
republicà durant la Guerra Civil. Més avall, abans del vell i llarg mur perimetral, es veu el Maset d’en Lleó. Els orígens vinícoles d’aquest mas es remunten a l’any 1777, quan les terres del Maset d’en Lleó eren de l’Abadia de Montserrat i la família Massana, avui
propietària, havia de pagar tributs per treballar-les. Des de llavors, deu generacions de la família Massana han estat lligades al cultiu de les terres de la finca del Maset d’en Lleó. Encara seguim una mica més fins que se’ns acaba la pista ja que el pas està tancat. Aquí trobem l’Autòdrom de Terramar, on esmorzem. Anem tornant, seguin el camí de vinguda, però ens desviem per tal de passar per Can Bruguera. Després, caminem uns seixanta metres a l’esquerra per la carretera B-211, girem altra vegada a l’esquerra i ja estem al davant del gran pi de Can Bruguera. Cap a la dreta, a través de les vinyes, arribem a la riera de Ribes, que travessem, just davant del Mas d’en Bosc. Seguim en direcció a Can Coll, passem per un camp molt gran de garrofers i abans d’arribar-hi girem a l’esquerra per anar al Caseriu del Carç. travessem la carretera i per sota de Puigmoltó agafem el passeig que va fins a San Pere de Ribes.
Punt d'interès

Can Coll

Can Coll, és un edifici de gran interès del segle XIX. La façana principal és presidida per una tribuna semicircular tancada, amb columnes de capitell jònic. Va ser propietat de Francesc Marcer Oliver, que havia nascut a Vilafranca del Penedès el 1836, qui també va sufragar la construcció de l'església nova del poble, Sant Pere. El fill del propietari inicial, Francesc, va ser Josep Marcer Carbonell (1872-1953); casat amb Amanda Sagristà Colomé, que va ser candidat de la dreta monàrquica a la circumscripció de Barcelona a les eleccions de 1932. La muller, Amanda, va morir el 1968 sense fills. Francesc Marcer va fer la seva fortuna a Cuba. espectacular façana sud del mas que presenta la gran galeria porxada que ocupa els dos pisos d'una façana lateral, amb arcs de punt rodó sostinguts per columnes amb capitell llis.
Punt d'interès

Autòdrom Terramar

Autòdrom de Terramar. Construït l'any 1923, va ser un dels primers autòdroms del mon. En el moment de la seva construcció, Europa només disposava de dos autòdroms: el de Brooklands (comtat de Surrey, Anglaterra) i el de Monza (Llombardia, Itàlia). Als Estats Units només hi havia el d'Indianapolis. És, per tant, la quarta pista més antiga del món. Actualment hi ha un projecte interessant per recuperar l’espai que amb els anys s’ha anat degradant. Dins de l’antic circuit hi ha la masia del Clot d’en Sidós, a llevant, i la masia del Clot dels Frares, del segles XVI-XVII, a ponent; aquesta última és una edificació de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre vessants. La casa es comunica per un pont de fusta amb la torre de defensa quadrada, que conserva esgrafiats i un rellotge de sol. Quan es va elaborar el projecte de l'Autòdrom, es va incloure la utilització de la masia com a Pavelló Reial. Aquest indret, l’any 1358, es documenta com el Clot de Ribes. L'actual lloc del Clot dels Frares, correspon possiblement a l'antic senyoriu de Vila-rúbia o Vila-roja que es va extingir l'any 1410. El nom de Clot dels Frares ve del fet que des de principis del segle XVII fou propietat de la Companyia de Jesús. Els anys seixanta del segle passat era propietat de Marcel·lí Ricart, que hi tenia una granja avícola.
Punt d'interès

Can Bruguera

Can Bruguera. Els merlets de Can Bruguera formen una torre allargada que figura al catàleg d’“Els castells catalans, III” de Pere Català Roca. La torre de defensa està declarada Bé d’Interès Nacional i el mas té la declaració d’Interès Local. En el frontis d’accés, hi figura la data de 1510. També hi podem observar dos rellotges de sol diferents. Al cadastre de l'any 1764 pertanyia a Francesc Bruguera. Es tractava d'una propietat agrícola important, de la qual formava part el Mas d'en Bosc. La família Bruguera va mantenir la propietat del mas fins que, en el context dels fets de l'any 1934, Baltasar Bruguera va morir assassinat. Vers la dècada del 1940, la família Mestres-Segarra la va comprar.
Punt d'interès

Caseriu el Carç i la Capella de Sant Jaume

El Caseriu del Carç són diverses cases amb una història llarga i plena de famílies que l’han habitat. El formen: Ca l’Almirall, Can Virolat, Can Sebastià i Can Vidaló. D’aquest caseriu, els Ferret-Pi n’eren amos, passant, amb els anys, la propietat, a mans dels Rabassa, una família de Mollet del Vallès. Can Vidaló encara està habitat. Ca l'Almirall és l’edifici més significatiu del Caseriu del Carç, avui deshabitat. Els seus orígens són probablement del segle XIII, té planta baixa i dos pisos. A la planta baixa, hi ha un porxo de tres arcs escarsers damunt del qual hi ha una terrassa amb barana de ferro on s'obren els tres balcons del primer pis. Al segon pis, també hi ha tres balcons amb barana de ferro. Al segle XIII està documentat Pere Muntaner del Carç. A la carta de poblament de Puigmoltó, del 1333, s'esmenta el lloc de Carcium. Del conjunt també hi prenen part la torre de defensa quadrada amb merlets. Dins del conjunt també es troba la capella de Sant Jaume, de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes i teulada a quatre vessants, il·luminada per un òcul rodó. Sobre la portalada exterior, per la que s’accedeix a l’atri, un rellotge de sol ceràmic. El carç, també càrritx o carcera (Ampelodesmos mauritanica), [castellà: carrizo] és una planta amb flor de la família de les gramínies, la qual creix a brolles, bosquines i pinedes de les contrades mediterrànies marítimes.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.