Temps  una hora 55 minuts

Coordenades 122

Data de pujada 4 / de maig / 2016

Data de realització de novembre 2008

-
-
875 m
790 m
0
1,4
2,9
5,76 km

Vista 658 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Sant Martí de Centelles, Catalunya (España)

Senzilla excursió que ens apropa sense dificultats a un dels llocs més curiosos dels Cingles de Bertí: la Trona, un esperó rocós que sobresurt de la cinglera i que domina la vall del Congost.

El punt de sortida és Sant Miquel Sesperxes, fàcilment accessible des de la carretera C-1413b, que uneix Sant Feliu de Codines amb Centelles, prenent una pista, inicialment asfaltada, al collet del Taló.

Índex IBP: 23.

Veure més external

Edifici d'interès

Bellavista Vella

Les referències escrites sobre Bellavista Vella es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta de Bellavista Vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'edat mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada, segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima esplendor. És un petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura, de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.
Intersecció

Coll de Gassens

El coll de Gassens és una de les principals cruïlles de camins de la part alta dels cingles de Bertí. Per ell creua l'antic camí ramader dels cingles de Bertí, d'on cap a una banda ens n'anem cap a Sant Miquel Sesperxes i a la creu del Pou, en el coll del Taló, en la cruïlla amb la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, i cap a l'altra banda mena a ca n'Esmolet i el Clascar. L'altre camí important que aquí arriba és la pista que mena, per Puig-Arnau i el Soler de Bertí, cap a Roca Gironella i Sant Miquel del Fai. Ambdós camins són actualment amples pistes forestals de molt bon caminar i força ben tingudes, excel·lents per fer caminades sense un esforç físic excessiu.
Edifici d'interès

Can Rajadell

La història de la petita explotació agrícola-ramadera de can Rejadell o Rejidell és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria anterior al segle XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com: Martí i altres nom com Ernestany i Carrica Mereufef d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels. És un edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.
Arquitectura religiosa

Sant Miquel Sesperxes

Tot i que la seva referència documental ens porta a l'alta edat mitjana, possiblement cap al segle XII, la part vista de Sant Miquel Sesperxes és pròpiament moderna. L'església Pertegas apareix en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic que correspon cap el 1025 i 1050, moment en que ja estaria construïda i exerciria funcions parroquials. Aquest topònim continuarà apareixent al llarg del segle XII, concretament al 1154 i 1162 amb el nom Pertxes. En la documentació s'esmenta que al s. XIII i XIV tenia un altar dedicada a Santa Maria i segurament mantindria la seva estructura i construcció inicial. És un temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el caraner perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es troba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga.
cim

La Trona

La Trona és un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac. Aquest fet ha provocat que en la seva part obaga hi hagi una petita zona amb un microclima molt específic. A més a més, és un bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona. En segon terme, els núvols enganxats en el massís del Montseny es van deixant anar progressivament.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.