-
-
800 m
419 m
0
2,2
4,5
8,99 km

Vista 105 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Olot, Catalunya (España)

Components de la sortida: Lluís Bardají (i el Xato), Toni Bach, Xevi Muñoz, Miquel Colomer, Kim Agustí, Pilar Font, Miquel Vila, Josep Darnaculleta, Maria Mosquera, Pere Serra, Ton Prat, Enric Serra , Joan Bastian, Kiko Berga, Francesc Espuña

Cada l’any la Colla del Dissabte neteja i estassa el Coll de sant Valentí per tal que s’hi pugui fer amb comoditat la xocolatada de l’aplec. Els primers anys la feina era considerable, però ara tot plegat suposa més una tasca de manteniment que res més.
Com que sobra mà d’obra, alguns ho aprofitem per fer l’excursió a peu des del lloc de trobada ( Consum ) fins a sant Miquel del Mont.

Comencem a caminar que encara és fosc. Primer de tot ascendim al Montsacopa, blanc de gelada. A mitja pujada se’ns atura un cotxe de la policia municipal, amb dues guàrdies al seu interior, que ens saluden divertides de veure’ns caminar tan aviat i tan arrodits, amb el termòmetre sota zero. Nosaltres també quedem una mica sorpresos que voltin per aquest veral totalment desert en una hora tan intempestiva. Tanmateix, veure la sortida del sol des de dalt el volcà val la pena i elles potser ho saben. Si és així, no n’hem pas de fer res!

Quan passem per l’Hostal del Sol ja és ben clar. Ara un gos, ara un altre, tots van complint amb la seva tàcita obligació de bordar amb totes les ganes i de despertar el veïnat. Més d’un, des de l’escalfor del llit, els deu maleir els ossos. La ciutat comença a desvetllar-se, embolcallada en una boirina grisa i humida.

A les nou tocades arribem a dalt de sant Miquel del Mont. Fa un dia cloc-i-piu. Amb tot, les mates florides de violes i el refilar de les mallerengues insinuen el proper despertar primaveral de la natura. La vista sobre la Vall d’en Bas i la cassola d’Olot, a migjorn, i sobre la Vall de Bianya i els Pirineus completament nevats, al nord, és preciosa i convida a badar una bona estona. Els companys que han estat estassant, però, ens esperen al coll de sant Valentí per esmorzar i, si no volem ser escridassats, no ens podem pas torbar més.

En una hora ja estem tots junts al voltant d’una taula ben parada. Quina sort tenim d’arribar i trobar el prat net i polit i el menjar preparat. Els n’estem molt agraïts!

Avui, com que no es necessiten cotxes per tornar a casa, la baixada cap a Olot és una mica el campi qui pugui. Marxem escalonats i per camins diferents. Amb en Francesc ens fa gràcia seguir-ne un que han obert de fa poc i que baixa directe a l’Hostal del Sol. És net i de bon seguir, tot i que en mols trams sembla més un arrossegador de socs que altra cosa. No és recomanable per a qui tingui problemes de genolls.

I, acabada l’excursió d’avui, cal ja pensar en demà. Demà és el dia 12 de febrer de l’any 2017. A molts de la meva edat aquesta data ens evoca una cançó del grup musical dels anys 70 anomenat Els Esquirols. Sense voler, em visiten discretament records esfilagarsats de la joventut, records que són com fulles de tardor, càlides, seques, fràgils... Em vénen al cap títols (“Tot baixant del Collsacabra”, “Fent camí”, “Torna, torna, Serrallonga”, “12 de febrer de 2017”...), fragments de lletres (“fent camí per la vida et tocarà menjar la pols, ficar-te al mig del fang com han fet molts...” i tonades. A casa teníem totes les cassets. Quin tip de cantar aquestes melodies a la vora de les llars de foc dels refugis de la Garrotxa i dels Pirineus... A Manresa ,demà, tots aquests records tornaran a prendre forma: quatre grups musicals cantaran cançons d’ Els Esquirols en un doble concert. Però potser ja heu fet tard: totes les entrades estan exhaurides!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.