-
-
1.216 m
931 m
0
2,1
4,1
8,29 km

Vista 12 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Sant Hilari Sacalm, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Lluís Busquets, Joan Cortadellas, Xevi Vergés I Josep Rius

Des de molts de puigs i de pics de les nostres muntanyes es veu Sant Miquel de les Formigues, un cim punxegut al bell cor de les Guilleries.

Sortim d’Olot a les 7 en punt, encara ben fosc, en direcció a Vic, primer, i a Sant Hilari Sacalm, després. Una bona estricada de cotxe.

Aparquem a la Font dels Abeuradors, després de creuar-nos, ja a la pista de terra, amb tres tràilers immensos, que transporten aigua d’alguna planta embotelladora perduda enmig del bosc. Se’ns fa estrany de trobar-los per aquests viaranys sense asfaltar i tan poc adequats per a vehicles d’aquest volum. Són com una aparició.

Un cop arribats a la mateixa font, un panell informatiu i una banderola ens indiquen l’itinerari que hem de seguir. De bon començament caminem per una platxeriosa pista, enmig d’una castanyeda immensa, cap al Coll de LLevanyes, on travessava l’antic camí ral que anava d’Osor a Sant Hilari. Continuem pujant i una mica més amunt trobem una bifurcació. Aquí deixem el camí senyalitzat, que recorrerem a la baixada.

Ara, en direcció oest, seguirem les indicacions que ens dona Josep M. Camprodon al seu excel•lent blog “fermuntanya.blogspot.com”, on explica l’excursió amb tot detall i hi afegeix fotografies. No és pas la primera vegada que ens en refiem. Llàstima que des del febrer de 2012 no s’hi hagi fet cap més entrada. No en sabem la causa, però enyorem els seus escrits i les seves sortides. Esperem que no sigui per motius de salut.

Ara la pista és menys fresada. En poca estona ens mena a les ruïnes de can Borrell, punt on cal estar amatent, perquè a pocs metres s’ha de deixar la pista i enfilar un camí costerut com una mala cosa. Som ja a l’últim puig i en poca estona veiem la creu cimal, que assolim amb una fàcil grimpada. A la base té tres formigots de ferro de mida considerable. Evidentment, fan al•lusió al nom popular de la muntanya i al fet que cada tardor vinguin a morir en aquest lloc nombroses formigues voladores. És possible que el canvi climàtic variï aquest fenomen, però el nom de la muntanya romandrà per segles.

Sant Miquel de les Formigues ( 1204m) és el punt més alt de les Guilleries i té una vista panoràmica extraordinària als 360º. Avui, però, no la podem gaudir ni en un cinquanta per cent. El cel és enlleganyat i els cims són tapats per la boira. Llàstima! De totes maneres, les muntanyes sempre hi són i, així, tindrem una excusa per pujar-hi un altre dia. I qui no es consola és perquè no vol.

Busquem una mica de recer per fer un mos ( galetes, fruita, ganyips, algun entrepà, algun trago de garnatxa...) i, en poca estona, tirem avall que hem d’anar a dinar a Olot.

De seguida ens creuem amb quatre homes de la nostra edat que tot just pugen. Assenyats, segurament es deuen haver aixecat una hora més tard que nosaltres i potser arribaran a casa al vespre. Però... qui s’aixeca de matí pixa allà on vol, i feina feta no fa destorb!

Ara seguim un camí molt fresat que en suau pendent ens deixa en una pista a tocar de la Font Saguarda. En poca estona tancarem cercle i ja només ens caldrà seguir la pista principal fins als cotxes, que ens esperen pacientment.

A tres quarts d’una entrem a casa, quinze minuts abans del que havíem previst. Com ha de ser!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.