Temps  6 hores 5 minuts

Coordenades 1528

Data de pujada 1 / de novembre / 2017

Data de realització d’octubre 2017

-
-
1.024 m
553 m
0
4,1
8,2
16,32 km

Vista 84 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Matadepera, Catalunya (España)

Excursió basada en el següent itinerari de l’usuari GERCA https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4661578 amb la variació d’anar a visitar els Òbits.

Accés al punt de sortida:

Caldrà agafar la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) i quan siguem al punt Quilomètric 6, la deixarem per tal d’anar a buscar el parking de Can Robert (vegeu waypopint Inici camí, parking), coordenades UTM X: 416928 ; Y: 4609547 passant pels carrers de l’Urb. Cavall Bernat.

Excursió:

Des de l’aparcament sortim a la pista que surt en direcció SO cap a la Torre de l’Àngel però la deixem de seguida seguint un corriol recte pel mig del bosc que fa drecera i escurça un gran tomb de la pista. Retrobem el camí ample i el seguim per la dreta baixant. Una mica més avall deixarem la pista principal i n’agafarem una altra a la dreta, NO, (waypoint trencall, dreta per pista).
Passarem pels plans de Can Garrigosa on hi ha la masia del mateix nom amb cavalls i altre bestiar. Després passarem a prop d’una altra gran masia, Can Pèlecs, aquí agafarem un corriol a mà dreta (Waypoint: Can Pèlecs, trencall sender dreta) que s’enfila pel bosc, de seguida al cap de pocs metres trobem una bifurcació i hem d’agafar el sender de l’esquerra (vegeu waypoint).
Arribarem a una zona on s’ha fet netaja del bosc i passem intentant seguir el camí com podem i amb l’ajuda del track, voregem uns camps i arribem davant la porta d’entrada de Can Bofí (waypoint: “Can Bofí (porta), sender dreta”. Aquí cal seguir un corriol que s’enfila cap a la dreta, muntanya amunt , comencem una pujada bastant llarga que pel mig del bosc ens durà a la carena dels Ginebres, aquesta carena la travessarem i seguirem pujant pel mig d’un espès alzinar fins arribar a la carena del Pagès, on entroncarem amb el camí principal que recorre aquesta carena i permet connectar els cims del Montcau (esquerra, NNO) i de la Mola (dreta, SSE).
Anem cap a l’esquerra (N), seguint el sender local SL-C-54 marcat en verd i blanc. Passem vora el Roure del Palau, un exemplar de grans dimensions. Seguim el camí carener en direcció al Montcau, tot i que com hi ha molt de bosc a banda i banda no tenim gaire vista fins més endavant en que ens apareix el característic cim cònic del Montcau davant nostre.

Arribem al coll d’Eres, aquí arriba una pista procedent del parking del coll d’Estenalles vora la carretera BV-1221. Pel coll d’Eres també hi passa el sender GR-5 que ve travesser al nostre camí. Enfilem la pujada pel llom de muntanya de conglomerat del Montcau, és una pujada rocosa amb bastanta pendent però de fàcil progressió on no cal arribar a fer servir les mans.

Arribem al Montcau (1.056 m. alt), trobem un vèrtex geodèsic, una taula d’orientació on s’explica la panoràmica que es divisa des del cim i més enllà uns bancs amb pèrgola per seure i contemplar el paisatge. La vista és molt bona i l’indret curiós i diferent en ser un cim rocós bastant altiu respecte els voltants. Al sud, a la llunyania, resseguint la carena del Pagès, destaca la silueta inconfusible de la Mola, proper objectiu de l’excursió d’avui.
Baixem del Montcau, anant amb compte amb la roca, sobretot si el terreny es troba humit o relliscós.
En ser al coll d’Eres, desfem camí fins el trencall per on hem pujat des de la carena de Ginebres i seguim carena enllà fins trobar un pal indicador que ens assenyala els Òbits, per un sender planer a mà esquerra (E). L’agafem per tal de visitar els Òbits, unes balmes a la paret del cingle que varen servir d’habitacles en temps antics. Conserven restes de tancaments fets amb parets obrades de pedra i argamassa, després d’obervar aquestes balmes retornem al camí principal i continuem per la carena en direcció a la Mola (S).

Baixarem uns metres fins un collet amb una cruïlla de senders vora el Morral del Drac, un monòlit situat a tocar del camí, aquí a pocs metres hi ha un mirador amb vistes sobre aquesta roca. Deixem a l’esquerra, el sender que permet anar a Sant Agnès i al camí de la Soleia o al de la Senyora, voltant la Mola a mitja alçada. Just després se’ns uneix per la dreta el camí que puja de Can Robert (SL-C-50) i Can Pobla, a partir d’ara l’anirem seguint fins assolir el cim de la Mola, comencem a pujar uns metres i de seguida en ser a unes grades de roca, atenció!, trobem una bifurcació poc evident però senyalitzada.
Cal seguir per l’esquerra pujant de biaix (sagetes i senyals del parc natural) en direcció a la Mola i deixar un sender que continua recte, planer i que sembla més evident però que ens conduiria al Mal Pas Superior de Can Pobla, on trobaríem un pas difícil amb cadenes.
El camí, que conserva una bona part empedrada, es fica en una canal i s’enfila amb alguns revolts fins l’altiplà de la Mola. Acabem d’arribar al cim travessant uns prats.
Mola de Sant Llorenç del Munt (1.103 m. alt). En arribar al cim trobem de seguida una taula d’orientació que assenyala les vistes en totes direccions, cap a la dreta a no gaire distancia hi ha el piló o vèrtex geodèsic.
El més destacable però és l’antic monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt,situat al capdamunt de la Mola.

Extrec de la Viquipèdia la següent descripció:

“El conjunt és format per l'església i un clos tancat, adossat a migdia, que dóna accés a l'hostatgeria, edificada sobre els fonaments de les antigues dependències monàstiques.
L'església, edificada entre el 1045 i el 1064, té planta de creu grega, amb un cimbori al creuer, tot i que interiorment predomina la impressió d'un edifici de pla basilical amb tres naus i tres absis. Els absis, llisos a l'interior (tret del central, on s'obren quatre nínxols), són decorats externament amb arcuacions i lesenes. L'església té quatre portes, dues de petites al transsepte, l'una a ponent, i l'altra a migdia, protegida per una galilea. Les naus són cobertes amb volta de canó seguit. A la intersecció amb el transsepte, hi ha un cimbori de secció octogonal sobre trompes, de les quals arrenquen, sense tambor, els vuit panys de la cúpula. Les naus estan separades per pilars sense ressalts, excepte en els pilars del creuer.
Poc després d'acabada la construcció de l'església es va començar a construir el campanar, una gran torre de base quadrada a l'extrem del braç S del creuer, que va restar inacabada només amb dos pisos, rematats per un coronament esglaonat. Això féu necessària la construcció d'una petita espadanya al mur de ponent. L'atri o galilea adossada a migdia de l'església és una construcció llargaruda, coberta amb volta de quart de cercle, que serví d'atri, de lloc d'enterrament i en algun moment de sala capitular.
Les antigues dependències monàstiques, convertides el 1957 en hostatgeria, foren totalment refetes. Només en l'angle del sector sud-oest es veu un fragment de mur antic, que pot correspondre a la primitiva residència monacal.”
Ocupant una part de les antigues dependències del monestir hi trobareu el Restaurant la Mola on podeu menjar si heu reservat abans. En aquest restaurant com a curiositat dir-vos que pugen el menjar i el material amb mules passant per l’antic camí dels Monjos.
Després de dinar, fer fotos i gaudir de la gran vista, comencem a baixar seguint el camí dels monjos, es troba empedrat en una bona part del recorregut i va baixant progressivament fent llaçades i passant per un bonic alzinar, un camí preciós, ben arranjat i conservat.
Trobarem un trencall i caldrà deixar el camí dels Monjos i agafar el camí de la dreta, en direcció a Can Robert (veure waypoint). Una mica més avall tornarem a trobar un trencall important i seguirem de nou pel camí de la dreta, en direcció a Can Pobla i Can Robert (veure waypoint). Passarem per una mena de porteta metàl•lica oberta i més endavant pel mateix costat de les edificacions de Can Pobla, casalot espectacular d’estil historicista segons he llegit. En aquest indret hi havia hagut antigament l’església de Sant Esteve de la Vall, documentada l’any 972 i desapareguda i reconstruïda amb estil modernista. També hi havia hagut una masia, esmentada el 1192 que es reconstruí totalment l’any 1905 per Antoni de Quadras, Comte de Sant Llorenç del Munt.
Després de Can Pobla, seguim davallant, trobarem el sender SL-C-50 que puja a la Mola i que nosaltres seguirem cara avall, passant pel costat de les tombes de Can Robert i arribant de nou a l’aparcament.

Temps de recorregut en moviment: 4hores 39 minuts

CARTOGRAFIA: Sant Llorenç del Munt i l’Obac E 1/25.000 Editorial Alpina
Inici_camí_(Parking)
Trencall%2C_dreta_per_pista
Can_Pèlecs%2C_trencall_sender_dreta
Bifurcació%2C_esquerra
Can_Bofí_(porta)_%2C_sender_dreta
Carena_dels_Ginebres
Bifurcaci%2C_dreta
Carena_del_Pagès
Roure_del_Palau
Trencall_a_Roca_Encavalcada
Coll_d'Eres
  • Foto de Montcau
Montcau
cruïlla_senders
  • Foto de els Òbits
  • Foto de els Òbits
els_Òbits
Trencall_se_canal_del_Pi_Tort
cruïlla_Morral_del_Drac
Trencall_sender_a_Can_Pobla
Bifurcació%2C_esquerra_a_la_Mola%2C_recte_no_(a_Mal_Pas_Sup.)
  • Foto de La Mola (vèrtex)
  • Foto de La Mola (vèrtex)
  • Foto de La Mola (vèrtex)
La_Mola_(vèrtex)
Trencall%2C_dreta_a_Can_Robert
Trencall%2C_dreta_a_Can_Robert
  • Foto de Can Pobla
Can_Pobla
Trencall%2C_esquerra_(dreta_a_la_Mola)
Tombes_de_Can_Robert

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.