Temps en moviment  3 hores 26 minuts

Temps  7 hores 43 minuts

Coordenades 1915

Data de pujada 28 / de desembre / 2017

Data de realització de desembre 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.097 m
812 m
0
3,8
7,5
15,06 km

Vista 206 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Mura, Catalunya (España)

Català:
Ruta circular per Sant Llorenç del Munt. Inici en l'aparcament del Coll d'Estenalles des d'on ens dirigirem al Pic del Montcau (1056,8 m), Coll d'Eres, la Cova Simanya, la Roca Encavalcada, la Cova de la Senyora, Paller i Agulles Gran i Petita de les Fogueroses. La Cova dels Òbits, Carena del Pagès, Morral del Drac, Canal del Mico, La Mola (1104 m), i la Cova de Sescorts.
El Pic de la Mola de Sant Llorenç del Munt està inclòs en la llista dels "100 Cims Emblemàtics de Catalunya", segons la FEEC.
Espero us agradi :-)
Salut i muntanya!
- Castellano:
Ruta circular por Sant Llorenç del Munt. Inicio en el aparcamiento del Coll d'Estenalles desde donde nos dirigiremos al Pico del Montcau (1056,8 m), Coll d'Eres, la Cova Simanya, Roca Encavalcada, la Cova de la Señora, Pajar y Agujas Grande y Pequeña de les Fogueroses. La Cova dels Òbits, Carena del Pagès, Morral del Drac, Canal del Mico, La Mola (1104 m), y la Cova de Sescorts.
El Pic de la Mola de Sant Llorençs del Munt está incluido en la lista de los "100 Cims Emblemàtics de Catalunya", según la FEEC.
Espero os guste :-)
Salud y montaña!
Llegiu la Llegenda d'aquest Morral del Drac en la foto de més avall
> Documentació: El Morral del Drac. Diu la llegenda que... "Corria el segle IX —d'això ja en fa més de mil anys— quan el comte Guifré governava la ciutat de Barcelona. Juntament amb altres barons i comtes lluitava contra els sarraïns per reconquerir el país. Aquests darrers van decidir portar de l'Àfrica una bèstia monstruosa per fer front als atacs comtals i la van amagar en una petita cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, la cova de Santa Agnès. Però la bèstia s'anava fent grossa i la van haver de traslladar a una altra cova, més gran, coneguda des d'aleshores com la cova del Drac. La Brívia —que és com la gent del país anomenava el drac, en deformació del nom genèric víbria— primer s'havia alimentat només dels animals que pasturaven per la muntanya, però ben aviat va començar a devorar també pastors i algun viatger que recorria la zona. Aquests fets gravíssims van causar l'alarma entre la població del Vallès i les queixes van arribar a Barcelona. Fou llavors quan el comte Guifré hi va enviar el cavaller Spès amb els seus soldats més valents perquè la matessin. Spès i els seus homes van començar a buscar la bèstia pels voltants de la Mola i finalment la van trobar. Aleshores van iniciar una cruenta lluita amb ella, però la seva pell era tan dura que no podien travessar-la amb cap llança. Només una ho va aconseguir finalment, la del cavaller Spès, però tan sols va ferir la Brívia, que, enfurismada, va atacar els cavalls, els va espantar i els va fer precipitar daltabaix d'un espadat, conegut des d'aquell dia com el cingle dels Cavalls. Els homes de Spès van seguir lluitant, però no van obtenir cap bon resultat, i cansats i desanimats tornaren cap a Barcelona sense haver aconseguit el seu propòsit. Mentrestant, el drac va continuar atacant els animals i els habitants del Vallès. Davant d'aquest panorama, el comte Guifré va decidir anar ell en persona a Sant Llorenç del Munt per intentar vèncer la bèstia. I així fou com tot sol es va dirigir amb cautela cap al seu cau i quan va arribar-hi la hi va trobar, preparada per a la lluita. La confrontació va ser molt dura, però finalment el comte de Barcelona va aconseguir clavar la llança al ventre del drac, el va ferir i després va poder enfonsar-li l'espasa a prop del cor. La Brívia, quan es veié ferida mortalment, s'enlairà i va fugir, però va caure morta al puig de la Creu, a Castellar del Vallès. I aquesta és la llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt, que va morir a mans del valent Guifré". Font: Cesc Prat Fernández
> Informació d'interés: "Monestir de Sant Llorenç del Munt. El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, originari del segle XI, es troba al cim de la Mola, a 1.103 m d'altitud. .../... El monestir va ser seu d'una congregació de monjos benedictins fins a mitjan segle XVIII, moment en què fou abandonat. L'església i la major part de la construcció del monestir han estat objecte de diferents campanyes d'excavacions arqueològiques i, darrerament, s'hi ha dut a terme una important remodelació feta per la Diputació de Barcelona. A la masoveria adjunta al monestir es troba el punt d'Informació. Es fan visites guiades a l'església romànica, consulteu horaris. S'hi poden adquirir publicacions i obtenir informació sobre el parc natural. El centre disposa de l'exposició permanent 'El Monestir de Sant Llorenç del Munt', que fa un repàs cronològic a l'ocupació humana i cultural de la muntanya.. En el monestir hi ha servei de bar i el Restaurant La Mola. Horari : feiners de 10 a 16 h; dissabtes, diumenges i festius de 9 a 18 h Visites guiades al monestir: diumenges a les 11 h. Adreça postal: La Mola 08230 Matadepera Tel. 937 435 454 | 629 503 040 A/e: [email protected] A/e: [email protected]" Font: parcs.diba.cat És habitual veure de prop rucs, mules i ases pasturant pels voltants del monestir. Són el mitjà de transport utilitzat, des de fa més de mil anys, per a proveir de queviures i mercaderies al monestir. Aquests animals pugen carregats fins aquí pel Camí dels Monjos, habitualment des de Can Pobla (860 m), el punt més proper del monestir fins on es pot arribar amb vehicle.
Les Coves de Sescorts són un conjunt de 7 cavitats que ha han estat habitades amb diferents usos al llarg de la història, un d'ells per a guardar els ramats

3 comentaris

  • almirallanna 18/03/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Després de la Cova Simanya hi ha un tram força llarg de traileres, de vegades dificils de seguir, sobretot pq hi ha trams que es perd el GPS. Personalment, m'agraden més les rutes en espais oberts, però es una molt bona opció per trobar poca gent, i veure llocs interessants i diferents, que això si que m'agradaa la muntanya.

  • Foto de Joan Rover

    Joan Rover 18/03/2019

    Hola almirallana! Moltes gràcies pels teus comentaris. És freqüent que els senyals GPS es perdin quan et trobes en llocs tancats o al costat de parets de roca i espais similars. Sembla que és més freqüent amb els telèfons mòbils. Els GPS's, tot i que no són infal.libles, responen molt millor en aquestes situacions. Jo ho porto sempre amb la ruta gravada, és molt més fiable i precís que el mòbil.
    Aquesta és una ruta força solitària per a gaudir de l'entorn. Una bona part del seu recorregut surt dels camins habituals habitualment transitats. Comparteixo la teva opinió.
    Salutacions,
    Joan

  • almirallanna 19/03/2019

    totalment d'acord... ens va agradar molt la solitud i l'entorn. Petonets, Anna

Si vols, pots o aquesta ruta.