Temps en moviment  una hora 29 minuts

Temps  una hora 43 minuts

Coordenades 1203

Data de pujada 12 / de març / 2018

Data de realització de març 2018

-
-
165 m
62 m
0
1,7
3,4
6,87 km

Vista 229 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Sant Just Desvern, Catalunya (España)

Sant Just Desvern - Rutes Singulars 2 - Les Masies
El 1904, Joan Baptiste Modolell i Modolell, hereu de la finca, va encarregar la reforma de la masia a l’arquitecte Marceliano Coquillat i Llofriu, que va fer una façana nova seguint el corrent modernista amb influencies medievals i que, a més, va construir una capella privada a la part dreta de la casa. A l'interior de Can Ginestar hi destaquen plafons i terres de rajoles, sostres de fusta i estucats, vitralls emplomats de colors i elements de forja. L'arrimador ceràmic de l'estança de ponent a la planta baixa és un disseny del Lluís Brú i Salelles realitzat per la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat vers l'any 1901 per encàrrec de Lluís Domènech i Montaner. Al primer pis es troba un terra de paviments hidràulics amb ornaments florals en imitació de punt de creu. El resultat del conjunt d'aquestes reformes va ser una mansió senyorial que ja no conserva l'aspecte auster d'una masia rural. Des de l'any 1978 Can Ginestar és propietat de l'ajuntament de Sant Just Desvern i s'utilitza com a casal de cultura. Anys després hi va instal·lar les escoles de català i d’adults, la Biblioteca Popular, Radio Desvern, la sala de exposicions El Celler, un cafè, l’Arxiu Municipal, també es la seu dels Gegants de Sant Just Desvern, els quals estan en exposició permanent a la capella. L’any 2017 s’hi va fer una important restauració dirigida per l’arquitecte Xavier Guitart i Tarrés que amplia el celler i va situar les aules d’Arts plàstiques al primer pis.
És una masia de façana asimètrica amb coberta a dues aigües i de pendents desiguals, vessant als laterals. Cal destacar l'original xemeneia. L'edifici està dividit en dues parts, una d'elles en mal estat de conservació i l'altra restaurada pels usuaris, que la van transformar en una floristeria. Al seu interior es troba una llinda amb la data del 1640 i una altra a la façana datada el 1.622. Entre el 1.326 i 1.330 hi ha notícies de la família. En el 1.615: "Pau Campreciós, pagès de Sant Just, que compra una persa de terra..." L'augment de la família feu que algun dels seus individus anés a habitar, en qualitat de masover, a altres cases posteriorment. En el 1.635 hi ha noves de la casa. Al maig de 1.659, "La casa i heretat que avui te i posseeix Andreu Campreciós, pagès de la present parròquia, de molts anys a esta part se anomena l'heretat i casa den Campreciós". La família s'escampa per fora del terme. El 1.814 la casa és deshabitada i l'any següent té masovers. En el 1.844 és novament habitada. En el 1.983 es restaura la meitat de la casa
És una masia en la qual es pot observar el seu creixement. Possiblement, primer s'afegí, darrere, el celler i la pallissa, integrada després a l'habitatge. Més endavant, s'amplià la seva planta amb dues tramades, una cada cantó, d'igual tipus i mantenint el nivell del ràfec. L'any 1.721 la tramada afegida a la dreta creix ocupant part dels patis. Posseeix un portal dovellat i estucats del 1.800 a la façana. La sala gran de la planta noble està travessada per una jàssera on es canvia el sentit de la coberta, vista interiorment, doncs no té golfes El 1.659 podria se la data d'una llinda que té els darrers nombre no massa clars. En el 1.707 data l'espitllera de l'escala. L'estuc data del 1.800 i el 1.840 es realitzen obres a la planta noble (data del festejador de la sala central).
A les terrasses de ponent de la masia s’hi ha localitzat estructures romanes, que estan catalogades. Tot i que la construcció podria ser anterior al segle XIV les primeres referències de la família no les trobem fins al 1379. La masia, de bon començament, ja es coneixia com Can Gelabert (o Gilabert) i les primeres referencies de la casa son del any 1524. Al 1808 era el quarter general del comte de Cadalgués que lluitava contra els francesos. Al seu interior s’hi conserva possiblement un dels cellers mab més capacitat del terme: amb grossos cups, grans sitges pel gra i botes de vi. Les terres de vinya es van substituir per garrofers. La masia actual resulta d’afegir cossos a un edifici amb teulada a dues vessants. Presenta un ràfec de coberta ben treballat, en la façana de llevant es troba el portal dovellat, finestres amb decoracions esculpides, llindes de pedra a la vista i uns escopidors de pedra ben tallats, posseint una arcada de pedra al vestíbul. El rellotge de sol està a la façana lateral, la de migdia, en una posició també atípica, conseqüència de l’orientació de la casa. El conjunt d’edificacions te el clàssic corral. Una llosa a l’era presenta la inscripció “MALA RET MA FESIT” (1680).
Es coneixia com a Mas Canyet i després com la propietat d’en Térmens. Cap al 1691 es va dir Can Roldan, al 1833 escrit Rondan. Al 1890 s’hi van fer reformes i a principis del segle XX la masia l’havia adquirit el senyor Carbonell veí d’Esplugues de Llobregat. Una família procedent de Piera i posteriorment de Masquefa, n’eren masovers. A partir de 1948 es va arrendar a la família Celma de Sant Just Desvern i hi van ser fins al 2013. A principis dels anys setanta del segle XX la finca encara estava conreada de vinya, més tard es va dedicar al conreu d’horta (enciams, pastanagues, porros...) i d’arbres fruiters. A la façana principal hi ha un rellotge de sol. Un edifici orientat a migdia al qual se li va afegir un cos per la part de ponent amb unes galeries en l’actualitat tapiades. El pou a tocar del camí i prop del torrent del turó d’en Coscoll, tenia una sínia mecànica.
Moli Hidràulic va ser construït el 1306 i va funcionar fins la meitat del segle XVII. Va ser restaurat l'any 2002. Podem veure l'edifici gòtic original sense afegits posteriors i la carcabà, la sala de les moles, el cup i la bassa, encara soterrada.
Documentada a partir de la 1.077, data que està gravada en la dovella central de la porta d'arc. Es coneixia com Can Puig de les Basses, ja que hi havia basses i un molí fariner. L'edifici actual és de principis del segle XV, i des de la 1.509 és coneguda amb aquest nom. Amb finestres gòtiques al primer pis i un rellotge de sol a la façana principal. Té un cos adossat amb una gran galeria en arcades. La façana ha estat restaurada d'una manera molt acurada. A finals del segles XX es reforma en habitatge plurifamiliar. Compta amb una important col·lecció d'eines agrícoles.
Propietat de la família Carbonell des del segle XIV. El present propietari conserva el document més antic en relació a la masia, un pergamí escrit en llatí, datat de l'any 1.251. Es pot considerar l'única casa de Sant Just Desvern que ha passat de pares a fills sense canviar de família o nom. Presenta diverses ampliacions i remodelacions al llarg dels segles. Presideix el pati un lledoner centenari de grans proporcions. Actualment, l'agricultura només es practica de manera residual, deixant els cultius antics com terres de pastura. Gaudeix d’un excel·lent estat de conservació, D’ençà de l’any 1985 la planta baixa està dedicada a restaurant.
Masia del segle XIV, rica en aigua procedent de mina i pou que permeten un extens conreu d'horta. És una masia que ha sofert reformes i ampliacions, conseqüència del seu ús rural. La seva façana és asimètrica, amb un portal dovellat de punt rodó i un ràfec de coberta treballat. Conserva les galeries, també amb arcs de punt rodó, sostinguts per pilars quadrats. Sota seu es descobreix un arc peraltat de pedra gairebé tapiat. Tot el conjunt està tancat per un corral o barri, on hi ha diverses construccions. Des dels anys 90 hi ha un centre d’equitació.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.