Temps en moviment  una hora 57 minuts

Temps  2 hores 15 minuts

Coordenades 1446

Data de pujada 12 / de febrer / 2019

Data de realització de febrer 2019

-
-
294 m
77 m
0
2,1
4,1
8,2 km

Vista 67 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Sant Just Desvern, Catalunya (España)

Itinerari que coincideix amb la Mitja Marató de Sant Just – Curta però feta a ritme de passejada per poder gaudir de la natura i dels punts d’interès de les diferents Rutes Singulars de Sant Just que es troben en aquest itinerari.

Nota: amb posterioritat al registre d’aquest track, el corriol després de la cruïlla dels Vivers Isard ha sigut tallat per les obres del carrer que va a la deixalleria, per tant es te que continuar al arribar a aquesta cruïlla pel Passeig de la Muntanya (Pista compactada amb ciment) fins el Pont de Can Padrosa que torna a enllaçar amb el track original
La riera de Sant Just ha estat batejada amb aquest nom, després que artistes del grafit d’arreu del món - des de els anys 90 fins ara – hi plasmessin les seves obres pictòriques.
Es coneixia com a Mas Canyet i després com la propietat d’en Térmens. Cap al 1691 es va dir Can Roldan, al 1833 escrit Rondan. Al 1890 s’hi van fer reformes i a principis del segle XX la masia l’havia adquirit el senyor Carbonell veí d’Esplugues de Llobregat. Una família procedent de Piera i posteriorment de Masquefa, n’eren masovers. A partir de 1948 es va arrendar a la família Celma de Sant Just Desvern i hi van ser fins al 2013. A principis dels anys setanta del segle XX la finca encara estava conreada de vinya, més tard es va dedicar al conreu d’horta (enciams, pastanagues, porros...) i d’arbres fruiters. A la façana principal hi ha un rellotge de sol. Un edifici orientat a migdia al qual se li va afegir un cos per la part de ponent amb unes galeries en l’actualitat tapiades. El pou a tocar del camí i prop del torrent del turó d’en Coscoll, tenia una sínia mecànica.
A les terrasses de ponent de la masia s’hi ha localitzat estructures romanes, que estan catalogades. Tot i que la construcció podria ser anterior al segle XIV les primeres referències de la família no les trobem fins al 1379. La masia, de bon començament, ja es coneixia com Can Gelabert (o Gilabert) i les primeres referencies de la casa son del any 1524. Al 1808 era el quarter general del comte de Cadalgués que lluitava contra els francesos. Al seu interior s’hi conserva possiblement un dels cellers mab més capacitat del terme: amb grossos cups, grans sitges pel gra i botes de vi. Les terres de vinya es van substituir per garrofers. La masia actual resulta d’afegir cossos a un edifici amb teulada a dues vessants. Presenta un ràfec de coberta ben treballat, en la façana de llevant es troba el portal dovellat, finestres amb decoracions esculpides, llindes de pedra a la vista i uns escopidors de pedra ben tallats, posseint una arcada de pedra al vestíbul. El rellotge de sol està a la façana lateral, la de migdia, en una posició també atípica, conseqüència de l’orientació de la casa. El conjunt d’edificacions te el clàssic corral. Una llosa a l’era
Estructura que forma part del itinerari artístic CORRENT creat pel artista local Nil Nebot per al Festival SINGULART que va tindre lloc el proppassat Octubre ‘18
Estructura que forma part del itinerari artístic CORRENT creat pel artista local Nil Nebot per al Festival SINGULART que va tindre lloc el proppassat Octubre ‘18
Estructura que forma part del itinerari artístic CORRENT creat pel artista local Nil Nebot per al Festival SINGULART que va tindre lloc el proppassat Octubre ‘18
La barraca de vinya és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Las barracas eren elements importants estretament lligats a l'ús agrícola de la serra fins a mitjans del segle XX. La transformació dels usos i costums, així com el progressiu abandonament dels cultius de secà, van provocar la seva degradació, arribant en molts casos a desaparèixer o estar presents en un estat ruïnós. Encara així, i més o menys recognoscibles, avui dia hi ha un centenar d'aquestes barracas, concentrades especialment al costat del Llobregat. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec.
Al seu cim les excavacions arqueològiques i la restauració arquitectònica (1972 - 2002) han deixat al descobert diversos habitatges ibers i una torre de guaita medieval.
Al seu cim les excavacions arqueològiques i la restauració arquitectònica (1972 - 2002) han deixat al descobert diversos habitatges ibers i una torre de guaita medieval.
Masia del segle XIV, rica en aigua procedent de mina i pou que permeten un extens conreu d'horta. Des dels anys 90 hi ha un centre d’equitació.
Masia del segle XIV, rica en aigua procedent de mina i pou que permeten un extens conreu d'horta. Des dels anys 90 hi ha un centre d’equitació.
Els orígens daten del segle XIV, quan existia un molí de cup. A finals del segles XX es reforma en habitatge plurifamiliar. Compta amb una important col·lecció d'eines agrícoles.
Moli Hidràulic va ser construït el 1306 i va funcionar fins la meitat del segle XVII. Va ser restaurat l'any 2002. Podem veure l'edifici gòtic original sense afegits posteriors i la carcabà, la sala de les moles, el cup i la bassa, encara soterrada
Complex esportiu Municipal, al seu costat es pot visitar el punt exacte on es troben soterrades les restes de l'antiga Font de la Bonaigua construïda el 1933 que va ser un mític punt d'esbarjo durant els anys 50 – 60.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.