Temps en moviment  35 minuts

Temps  46 minuts

Coordenades 470

Data de pujada 7 / de juliol / 2018

Data de realització de juny 2018

-
-
132 m
62 m
0
0,7
1,3
2,67 km

Vista 70 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Sant Just Desvern, Catalunya (España)

Ruta urbana que connecta el Mercat Municipal de Sant Just amb el Mercat de Pagès de Torreblanca, que es fa tots els diumenges a partir de les 10.00 hores.
Aquesta ruta segueix part de les rutes singulars de Sant Just Desvern, la Ruta 1 Edificis Singulars i la Ruta 3 Art Singular, passant també pel LACUS que es una resta històrica de la època dels romans, crec que es una ruta simpàtica i curta i assequible per tot el public, que finalitza al Parc de Torreblanca a on podem donar una volta pel parc que es molt bonic i si es va amb canalla tenen un munt de jocs jovenívols i una terrassa a on podem fer el vermut. Si finalment compreu en el Mercat de Pagès hi aneu molt carregats travessant el parc podeu trobar el tramvia que us retornarà al punt d’inici
Presenta una façana d’inspiració modernista realitzada en maó, pedra i ceràmica vidriada. Compositivament la façana es divideix en cinc tramades mitjançant pilastres de pedra, i en dos nivells o plantes i un frontó format en fer-se evident la coberta inclinada a la façana. Els arcs escarsers de la planta baixa contrasten amb les finestres d’arc regular de la planta superior. Es construí l’any 1920 segons consta en el cadastre.
El 19 de març de 1944 es va inaugurar l’edifici d’El Parador de Sant Just. Era on s’esperaven les persones usuàries dels autobusos que teníen parada a la Rambla. L’any 1964, va ser enderrocat per fer-ne un de nou que pogués acollir una biblioteca. En un context favorable a la ceràmica aplicada als edificis, l’arquitecte Josep Alemany va demanar la col·laboració de l’escultor local Xavier Modolell. Aquest escultor va proposar al pintor, gravador i dibuixant Josep Guinovart Bertran, company seu de tertúlia, que fes el dibuix i la pintura de la façana, mentre que ell el reproduiria en sis plafons de rajoles refractaries de 20 x 20 cm. Guinovart ja tenia experiència en murals de façana, com el que va fer l’any 1962 a casa dels senyors Almirall; en murals ceràmics, com el de Riudellots de la Selva, i en esgrafiats, com el de l’edifici que hi ha a la cruïlla dels carrers Balmes – Pàdua de Barcelona, fet el 1963. El 16 de juny es va inaugurar el nou edifici municipal d’El Parador
L’any 1997, en un context post olímpic, es va inaugurar aquest nou equipament, que ampliava les funcions del Casal de Joves, situat al Parador -havia quedat petit i obsolet. Per donar mes visibilitat i acostar l’espai al grup de població a qui anava destinat, es va demanar als artistes Sewack, Tretze, Karski, Koan, Masok, Medusa, Jonas+Gazz, Marina Pedrós, Mistu, Debs i Shout que cobrissin la façana de l’edifici amb un gran mural de grafit. Les obres es van fer al cap de set anys que s’iniciés tímidament la creació de grafits a la Riera de Sant Just, on molts d’aquests artistes havien fet els seus primers treballs. El treball és efímer , com la majoria d’obres d’art urbà, tot i que ara per ara, identifica aquest equipament municipal.
Va ser inaugurada durant les Festes de Tardor de 1996. Va ser un encàrrec de l’Ajuntament a l’escultor Quim Lluís per instal·lar-la a la plaça de Camoapa, recentment urbanitzada a l’Illa Walden. Son tres volums. Un 1er cilindre nounat que emergeix de terra i està lleugerament inclinat. Un 2n cilindre adolescent, que es un conjunt de formes geomètriques que formen una figura antropomòrfica que mira el que té al costat i intenta fugir corrent. I un 3er cilindre adult, de 8 metres d’alçada, giratori i amb unes pintures al·legòriques, que mostren la seva angoixa per l’estrès. Utilitza els colors ocres de l’edifici Walden-7- L’obra es un conte rodó, unes cròniques de la realitat manifestades per traços i pinzellades, que vol exposar l’estrès al qual està sotmesa la societat.
Antigues sitges de ciment de la fàbrica LACSA, coneguda popularment con la Sanson, reconvertides el 1973 per Ricardo Bofill i Levi en Taller d’arquitectura
L’obra es un record de l’època en que l’edifici Walden-7 estava envoltat de xarxes de protecció, just abans que es restaures el 1995. L’Ajuntament va demanar a la escultora local que pensés en una instal·lació que recordés els anys de rehabilitació, quan les xarxes van formar part de la façana de l’edifici. Amb aquesta indicació, el plantejament artístic de l’escultora va utilitzar els puntals de l’obra i va construir la xarxa metàl·lica simulant la de la malla que envoltava el Walden. Va emprar els mateixos colors que hi ha en els passadissos interiors del Walden. L’estructura, en blanc i blau, acaba convergint en una emotiva dedicatòria a la terra que emergeix de la gespa: Amb la pell trencada Rodejat de xarxes, Ara alliberat Deixo aquest record, Tot mirant el futur.
Cap al desembre de 1924 l’Auxiliar de la Construcción SA (LACSA) va finalitzar la construcció de la xemeneia de formigó de 102 metres d’alçada de la fabrica Sanson. Un projecte de l’enginyer americà Clifford Tomlinson. La xemeneia te un diàmetre exterior de 5,94 metres a la base i de 3,96 metres a la part superior. El 1968 la xemeneia va deixar de fumejar a causa del trasllat de la producció a Sant Feliu de Llobregat. El 1984 la Corporació Metropolitana de Barcelona va encarregar un projecte als arquitectes Joan Margarit i Carles Buxadé i la va consolidar. Entre 1992 i 1996 s’hi va situar l’actual restaurant. A la plataforma fixa situada a 18 metres del terra . A l’interior s’hi va instal·lar un ascensor que ens puja fins a un espectacular mirador amb vistes del Baix Llobregat, Collserola, Barcelona, Delta del Llobregat...
A la vella cimentera, Ricardo Bofill hi veié la possibilitat de materialitzar el somni de la “Ciudad en el Espacio”, rebutjada a Madrid, i amb la promotora CEEX-3, sol·licità l’octubre de 1972 llicència d’obres per aixecar el complex residencial Walden-7. Un projecte signat pel Dr. Arquitecte Emilio Bofill Benassat que tenia darrere l’equip multidisciplinari del Taller d’Arquitectura. Les obres de l’actual Walden-7 van finalitzar el 1975, era la primera de tres fases previstes. Defectes de construcció van provocar un lent però constant despreniment de les rajoles de les façanes, als vuitanta es va demanar l’enderroc de l’edifici. Veïnat i Ajuntament s’hi van oposar i van recuperar l’edifici. El 1992 l’4mpresa municipal de l’habitatge, PROMUNSA, va adquirir la promotora i va fer-se càrrec de la direcció de les obres de reconstrucció que es van dur a terme entre les anys 1993 i 1995. www.walden7.com
D’època romana imperial construït a l’entorn del segle I dC. Es tracta d’un dipòsit que servia per fermentar el most de raïm del qual s’obtenia el vi. O be per deixar reposar l’oli. Encara s’hi pot veure la cubeta que s’utilitzava per recollir els pòsits i netejar-lo. Te un revestiment d’opus signinum que el feia impermeable. Va estar en funcionament fins a la segona meitat del segle II d.n.e. en temps dels emperadors Marc Aureli, Antoni Pius i Còmode. Aquest dipòsit es va trobar dins el jaciment “Restes romanes al costat de la carretera Reial”, catalogat com a àrea d’expectativa arqueològica inclosa l’any 1985 en el Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Local, aprovat per l’Ajuntament de Sant Just Desvern El 2004 arran de les obres de construcció de la línia del tramvia del Baix Llobregat, es va excavar el jaciment i se’n va localitzar la meitat.
Mercat de pagès tots els diumenges de 10.30 a 14.00 hores , espai de trobada entre la pagesia del Parc Agrari del Baix Llobregat i els consumidors/es que ofereix la possibilitat de comprar directament fruites i hortalisses de proximitat i/o ecològiques.
Jardins de la finca de Torreblanca que, millorat el seu estat de conservació, conserva bona part de la seva esplendidesa. El centre dels jardins és ocupat per un estany quasi sec rodejat de diversos elements d’interès arquitectònic , dues coves artificials de caràcter romàntic, una amb embarcador. Damunt hi ha un templet eclèctic d’inspiració grega, envoltat per vuit columnes estriades d’estil corinti i pedestals de granit grisenc amb daus esculpits. Són de marbre blanc coronades per capitell del mateix material. Al entorn del llac hi ha una torre mirador formada per paredat antic i coronada per merlets de maó, on es puja per una escala de caragol que conté un pou dins l’ull de l’escala. Finalment, un pont romàntic imitant fusta travessa un sector del llac. Com que havia estat un jardí botànic, el parc consta d’una gran diversitat vegetal d’una gran bellesa i amb molt se valor. A part, també hi ha una bona diversitat de fauna. Malauradament, hi ha també animals abandonats als llacs, com els ànecs i oques de granja, o les tortugues de Florida. De bon matí o al vespre, és possible veure algun conill, paons que volten pel parc, lloros i cotorres exòtiques, i altres animals mes comuns, depenent de l’època de l’any. Es mol bon lloc de passeig o per fer esport.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.