tbach

Temps  2 hores 36 minuts

Coordenades 1370

Data de pujada 8 / de febrer / 2019

Data de realització de febrer 2019

-
-
921 m
509 m
0
1,9
3,8
7,57 km

Vista 9 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sant Martí, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer I Josep Rius

Sant Julià fou un monestir benedictí documentat ja al segle IX. L’edifici és romànic, del segle XII. Molt aviat, però, passà a dependre de Sant Esteve de Banyoles, i abans del s. XIV ja apareix documentat com a parròquia. Hom ha aprofitat aquesta història per anomenar “camí dels monjos” els viaranys que hi pugen, tant per la banda de llevant – la Miana i Sant Jaume- com per la de ponent – Batet i Begudà. De totes maneres, pel volum de l’edificació i per la documentació històrica, es pot deduir que de monjos no n´hi va haver gaires i que hi van romandre poc temps. Avui l’edifici és una ruïna consolidada, amb la volta de l’església esfondrada de fa temps.

A primera hora de la tarda aparquem el cotxe prop de Santa Pau, en el punt on connecten els camins del Coll de la Boixeda i de Coll Satrapa, ambdós amb senyals d’Itinerànnia. Nosaltres ens dirigim cap aquest últim, en direcció nord-est, seguint el sentit invers a les agulles del rellotge. El camí és ample, fresat i estassat de fa pocs dies. Fa goig de seguir.

En menys de tres quarts arribem al coll. Tant la temperatura com la verdor dels sembrats insinuen la primavera. I el romaní, l’“herba humil, floreta blava” de Tomàs Garcés, llueix una florida esplendorosa. Només de tocar-lo, desprèn una aroma penetrant. La roba d’hivern ens fa nosa, però encara no cal refiar-se més del compte. Com diu el refranyer “fins a setanta d’abril, no et llevis fil”.

Ara i aquí agafem el camí que, en direcció a ponent, ens porta en tres quarts petits fins a Sant Julià. La vista no és destacable. Estem voltats de grosses alzines que ens tapen tota la panoràmica. Des que no hi ha carboners i ha arribat el gas a les cases, els boscos van guanyant terreny en volum i extensió. Si no volem que es converteixi en un problema, algú haurà d’estudiar què es fa amb tanta massa forestal i com se’n pot treure un profit.

Parem una estona per hidratar-nos i menjar una mica de fruita, però un aire prim i fred ens apressa a tirar cap avall.

Continuem cap a ponent fins al Coll de la Boixeda . En aquest punt s’hi creuen quatre camins –el de Batet per Sant Nin i Sant Non, el de Begudà, el de Santa Pau i el de Sant Julià-.

Ja ens falta poc per acabar l’excursió. A partir d’aquí, en força trossos, el camí és descarnat com una mala cosa, perquè s’ha convertir en el llit d’un torrent i l’aigua de cada ploguda el va rosegant una mica més. Si no s’hi fan trencaaigües, en poc temps serà de mal transitar-hi.

Abans que la llum comenci a morir, ja estem entrant a casa. Es nota que el dia s’ha allargat gairebé una hora.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.