Coordenades 870

Data de pujada 22 / de maig / 2016

Data de realització de maig 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
192 m
41 m
0
2,6
5,2
10,42 km

Vista 1778 vegades, descarregada 60 vegades

a prop de Sant Julià de Ramis, Catalunya (España)

Zona: Litoral Nord / Muntanya dels Sants Metges / Congost del Ter.
Comarca: Gironès.
Data de realització: Maig 2016.

Inici: Sant Julià de Ramis, davant de l'ajuntament. Carretera N-IIa.

Terreny: La pujada fins a Castellum Fractum és per carretera asfaltada. La resta, per pista forestal.

Dificultat [Fàcil]: No hi ha cap pas complicat.

En resum: Passejada per la muntanya de Sant Julià passant pel costat del castell de Sant Julià de Ramis, el Castell Fortí, i visitant l'església dels Sants Metges, el poblat ibèric de Castellum Fractum i la cova del Cau de les Goges. El castell de Sant Julià de Ramis, el Castell Fortí, és de propietat privada i hi ha una font picant a la plaça davant de l'ajuntament.


DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

Sortida davant de l'ajuntament de Sant Julià de Ramis seguint paral·lelament a la carretera N-IIa per la petita carretera asfaltada. Aquesta puja suau fins al Castell Fortí, una gran fortificació de propietat privada que es troba en obres.

Passat el Castell Fortí s'arriba al poblat ibèric de Castellum Fractum. S'hi pot arribar seguint la carretera asfaltada, tot i que la ruta segueix per la drecera que hi va directe passant pel costat de les tanques que hi ha a l'entrada del camí [ punt ''Drecera (Tanca)'' ]. Bones vistes des de les restes d'un problat ibèric en molt bon estat. Hi ha molts panells informatius.

El següent punt és l'ermita dels Sants Metges, a pocs metres del poblat ibèric. S'hi pot accedir pel camí o pel corriol que marca el track. Si es passa pel corriol es visita una roca de forma singular i uns bancs de pedra.

Un cop a la petita ermita romànica, cal dir que es pot pujar al campanar i que al costat hi ha una petita zona de pícnic.

La baixada es fa seguint la carretera asfaltada fins a trobar el camí que baixa a la dreta fent esses pel bosc. Després s'arribarà de nou a una petita carretera que es pot seguir a la dreta per visitar el veïnat dels Sants Metges o baixar ja directament per la pista que passa pel bosc.

Es creua la carretera N-II per sota i s'arriba al riu Terri. Passat aquest es pot decidir si seguir la ruta vora del riu Ter per tornar per una pollancreda o retallar camí i passar per la pista que va directe al Cau de les Goges (és més còmode).

Seguint la ruta, es passa per una zona boscosa a la vora del Ter fins arribar a una pollancreda. Aquí el camí es torna impracticable per la vegetació i cal anar a buscar la pista a través de la pollancreda (sense dificultat).

Un cop a la pista i en companyia del Ter i d'un canal d'aigua, es passa pel Cau de les Goges, que queda a la dreta. Es tracta d'una cova del període Solutrià (paleolític superior). Els últims metres de ruta són per pista ample amb el riu Ter a l'esquerre.
Casa a la dreta del camí.
Ajuntament de Sant Julià de Ramis.
Font picant davant de l'ajuntament i de l'església de Sant Julià de Ramis.
El Castellum Fractum és una fortalesa tardoromana situada a l'àrea de la Muntanya dels Sants Metges, al municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès). El jaciment fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2012.
L'antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, està situada dalt d'una serra en l'antic nucli deshabitat de la població, a uns 5 km al nord de la ciutat de Girona i també al nord de la comarca del Gironès. L'església està situada a la muntanya de Sant Julià de Ramis, que separa les planes de Girona i de l'Empordà, vorejada parcialment pel Ter i propera al Terri. S'ubica en un petit altiplà artificial, al punt més alt de la muntanya. Té una situació privilegiada des del punt de vista estratègic: al cim de la muntanya, dominant els passos que duen a les planes de l'Empordà i la Depressió Prelitoral. L'església està construïda a l'entorn d'un temple romà d'època republicana (segle II aC) del que s'ha localitzat restes del podi i blocs de pedra sorrenca que posteriorment es van aprofitar per a la construcció de l'església i el Castellum Fractum.
El Terri és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Ter, d'orientació nord-oest-sud-est. La seva conca fluvial engloba gran part de la comarca del Pla de l'Estany, rep les aigües del vessant nord del massís de Rocacorba i, principalment, del desguassament de l'estany de Banyoles.
El Cau de les Goges és un jaciment arqueològic pertanyent al Solutrià Superior, cronologia entorn el 18.000 BP, i ubicat geogràficament al terme municipal de Sant Julià de Ramis (Girona). La importància del jaciment recau en el fet que va ser l'indret on per primera vegada es va estudiar i documentar el Solutrià Superior a Catalunya.
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de prop de 3.010 km², descrita com a una conca exorreica amb una distribució clarament dendrítica. L'aportació mitjana anual assoleix un volum de 840 hm³, amb una mitjana de descàrrega a la desembocadura de 25 m³/s. Tot i néixer als Pirineus, el Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, per aquest motiu, es comporta com un riu de règim intermedi, és a dir, presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor.
Església parroquial de Sant Julià de Santa Basilissa.
Propietat privada. Segurament un futur hotel / centre d'art.
Els pollancres o xops són arbres del gènere Populus, inclouen diverses espècies relacionades com els àlbers i els pollancres tropicals (turanga). Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria, especialment el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs pecíols que fan que es moguin fàcilment amb el vent. Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa freàtica alta com és el cas de les pollancredes de la riba del riu Tordera. Tenen diversos enemics naturals, entre d'altres el corc del pollancre que ataca sobretot arbres joves.
Es pot seguir per la carretera asfaltada però seguint la drecera s'hi arriba més ràpidament i no cal recular camí.
Petita zona de pícnic davant dels Sants Metges.
Si es gira a la dreta seguint la pista ample, s'arriba al Cau de les Goges de manera més ràpida i còmode. La ruta, en canvi, continua recte per passar vora del Ter.
Roca de forma singular.
Veïnat a la zona dels Sant Metges.

3 comentaris

  • Foto de jospueyo

    jospueyo 11/12/2017

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    És una ruta perfecte per una passejada matinal pels voltants de Girona. Combina paisatge i patrimoni històric.

  • Foto de rlausin

    rlausin 09/10/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Molt bona ruta i fàcil de fer. Gràcies per penjar-la. Només un comentari, on diu “Seguint la ruta, es passa per una zona boscosa a la vora del Ter fins arribar a una pollancreda. Aquí el camí es torna impracticable per la vegetació i cal anar a buscar la pista a través de la pollancreda”, ara, octubre de 2018, el camí (de la riba del Ter) és practicable, no la pollancreda que està plena de matolls.

  • Foto de SeCR4

    SeCR4 16/10/2018

    Ah sí? Millor doncs! Aquell dia el camí simplement deixava de ser camí i me les vaig haver de buscar per passar. Gràcies jospueyo i rlausin pels comentaris i la valoració!

Si vols, pots o aquesta ruta.