-
-
874 m
531 m
0
2,5
5,0
10,1 km

Vista 1388 vegades, descarregada 31 vegades

a prop de La Pinya, Catalunya (España)

SANT JOAN DELS BALBS
Aquesta esglesiola es troba a ponent de la vall de la Pinya, a la Vall d’en Bas, en un vessant de la muntanya de la Ranta (o Rauta o Randa). El seu cognom, dels Balbs, ve donat per l’indret on es troba situada.
Cal dir, abans de començar a relatar la seva història, que el sol fet d’existir va ser degut a les tibantors existents entre els monestirs de Ripoll i de Besalú. Tenint en compte que es troba a poca distància de l’església de la Pinya, Sant Joan dels Balbs no hauria d’existir. Però es va donar el cas que la Pinya pertanyia al monestir de Ripoll i el lloc dels Balbs pertanyia al monestir de Besalú. Aquest lloc, doncs, hauria hagut de sotmetre’s al monestir de Ripoll. Segurament amb l’ajuda dels senyors dels Balbs es va erigir la nova església pertanyen al monestir de Besalú i es va resoldre el problema.
L’església té una sola nau rectangular i un sol absis. Es creu que els murs laterals de la nau i part del frontispici van sobreviure als terratrèmols del segle XV. Després d’aquests, es reconstruir part del frontispici de ponent i dels murs laterals i es va donar a la volta de canó la forma apuntada. L’absis va ser construït en forma d’arc de mig punt però amb un radi menor que el primitiu.
Sembla que la sagristia, capella i porxo es van construir el 1770 i l’arrebossat i pintures van ser obra del segle XIX.
La primera notícia que es té del nom dels Balbs prové del comte Guifré de Besalú. Aquest, en el seu testament, el 958, és citat aquest lloc com a “Balbos”. El 977, el comte-bisbe Miró cedia a l’església de Sant Vicenç de Besalú l’alou de Balps o Balbs junt amb la seva església dedicada a Sant Joan. Cap al març de l’any 1000, Bernat de Tallaferro, comte de Besalú, feia donació d’aquesta església al monestir de Sant Genís i Sant Miquel Arcàngel de Besalú.
No és fins l’any 1314 que no tornem a tenir notícies d’aquesta església. És en aquesta data que es parla de l’existència de dos altars: el major, dedicat a Sant Joan i un altre dedicat a la Verge Maria.
Des d’aquesta data i fins a principis del segle XV hi ha documentació on es parla dels diferents rectors que passen per aquesta església. En aquesta època es sap que el rector cobrava una quarta part dels delmes i que la resta s’enviava al monestir de Santa Maria de Besalú.
Els anys 1427 i 1428 van tenir lloc els forts terratrèmols que van assolar la comarca. Per documents sabem que l’església va ser totalment destruïda. El 1436 encara hi ha notícies que els oficis es celebraven en una barraca.
Entre els anys 1440 i 1470 es va reconstruir. L’interior contenia dos altars i la pila baptismal, igual que l’anterior als terratrèmols. L’inventari d’objectes no va variar fins el 1517, denotant una pobresa extrema a tota la parròquia.
L’any 1550 es repara el sostre que amenaçava d’esfondrar-se. És en aquesta època on trobem per primera vegada l’existència de dues campanes.
El 1609, el bisbe de Girona Arévalo de Zuazo va suprimir la parròquia degut a que només hi quedaven quatre focs (cases), passant a pertànyer a la parròquia de la Pinya.
El 1663 es va reparar el sostre de l’església perquè hi plovia a dins. També es va refer la paret del clos del cementiri. Com a curiositat, el segle XVIII només va tenir dos rectors: Rvnd. Sulpici Llondies (1695-1748) i el Rvnd. Ponç Prat (1750-1801).
Fins el 1897 es té constància que Sant Joan dels Balbs posseïa un cementiri. Actualment, però, no es conserva cap vestigi.
Després de la Guerra Civil, el 1940, es va fer una reconstrucció bàsica per reintegrar l’església al culte.
Cap a finals dels anys 70 del segle XX, gràcies al mossèn Josep M. Melció, rector de la Pinya, al grup Amics del Vescomtat de Bas i a molts voluntaris, es va començar a reparar l’església. Primer es va reconstruir el teulat. Van seguir el campanar, els paraments exteriors, la façana.
Gràcies a aquestes obres es va poder comprovar les diferents fases construcció que va patir l’església: els carreus de la part inferior de l’absis serien anteriors als terratrèmols del segle XV, l’altar, façana i campanar són posteriors als terratrèmols, la sagristia i les cartel•les son del 1770 i la decoració i pintures de l’altar són de 1831.
(informació de la garrotxa)
SANTUARI DE FONT DE JOAN
Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura.
L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic (Antoni Noguera). La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri.
L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.
Abans del 1936, la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins els peus, que sostenia l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen una corona de llirs. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen es del segle XIII.
Com a santuari, el temple tenia molts privilegis. El més important, el dels trenta passos canònics, amb la pena d’excomunió.
Els goigs editats per la impremta Bonet el 1940 es titulen “Goigs en honor de Sant Joan Baptista, que es venera en son Santuari situat en la parròquia de Riudaura, bisbat de Girona”. Diuen el següent:
Als devots consoleu,
de Riudaura en la capella,
i d’una font prop d’ella
amb salut els regaleu,
els sospirs oïu piadós,
que l’afligit cor us envia”.
Finalment només afegir una descripció del lloc que va fer C.A.Torras a principis del segle XX: “Està adjuntada a una gran casa que serveix d’ermita y que no està avui habitada, per no trobar-se ermitans o masovers que vulguin viure en lloc tant desert. (…) El lloc es amagat, desert i solitari y tot convida al recolliment y a la melangiosa poesia”.
(informació de la garrotxa)
Excursió: SANT JOAN DELS BALBS SANTUARI DE FONT DE JOAN

Data : 10-11-2014

Activitat : Excursionisme
Situació : PROP DE LA POBLACIO DE LA PINYA
Comarca : GARROTXA
Lloc d’inici excursió : ERMITA DE SANT JOAN DE BALBS
Grau de Dificultat : FACIL
Distància recorregut : 10,13 KILOMETRES
Hora d’inici caminada : 8,28 HORES
Hora d’arribada : 12,29 HORES
Temps Total : 4,01 HORES
Temps en moviment : 3,22 HORES
Temps parats : 0,38 MINUTS
Mitjana en moviment : 2,5 KILOMETRES
Mitjana Total : 3,06 KILOMETRES
Altitud màxima : 875 METRES
Altitud mínima : 532 METRES
Desnivell total : 343 METRES
Desnivell acumulat pujant : 525 METRES
Desnivell acumulat baixant 557 METTRES
Tipus d’itinerari CIRCULAR
Participants: LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
Crònica RECORREGUT: SANT JOAN DE BALBS, ORATORI DE SANT PERE MARTIR,SANTUARI DE FONT DE JOAN,CAN PETIRAS,CAN MANTE,EL SOLER ,SANT JOAN






Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.