• Foto de Sant Grau - des de Bescanó -
  • Foto de Font d'en Coromines
  • Foto de Font d'en Coromines
  • Foto de Font de Can Verdeguer
  • Foto de Font de Can Verdeguer
  • Foto de Sant Grau

Temps  3 hores 13 minuts

Coordenades 922

Data de pujada 27 / de març / 2015

Data de realització de març 2015

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
500 m
49 m
0
3,3
6,5
13,06 km

Vista 2409 vegades, descarregada 127 vegades

a prop de Bescanó, Catalunya (España)

Ruta de pujada a Sant Grau, sortint des de Bescanó (27-03-2015)

Recorregut circular: Bescanó, passallís sobre el Ter, font i antic balneari d'en Coromines, Puig de Sant Grau, font de Can Verdaguer, Església de Sant Gregori, Castell de Sant Gregori, passallís sobre el Ter, i punt d'inici.

Sant Grau, és un cim estratègic voltat de pins i alzines sureres, que separa les valls del riu Ter i de la Riera de Llémena. A la muntanya de Sant Grau, hom pot trobar restes de l'antic castell de Tudela d'entre els segles X i XI, i de la capella de Sant Grau (ambdues edificacions situades just al cim).

Del castell, denominat castell de Tudela, (que després la guerra del 36-39, es va canviar el nom per Tudela de Ter) se'n tenen referències ja al segle XI. Foren Senyors del castell diversos Tudela, ja que, en documents de 1092 es nombra a Guillem de Todela i al 1178 a Petrum de Todela. Al 1136 Ramon Berenguer IV encarrega la seva tutela a Guillem Raimon, després pertangué als Montcada, i més tard, al 1314, a Ermessendis de Cartellà muller del baró de Cabrenys. Més tard, als Xetmar, als Pinós i a Baldiri Agullana al 1495, el darrer Senyor que se'n té documentació.

Com a anècdota, es diu que el rei Pere el Gran es va allotjar al Castell al segle XIII.
A l'actualitat només es pot veure les restes del castell amb una torre, però deuria haver estat un magnífic castell amb unes vistes impressionants.

La capella és just al costat, i probablement mantenia un vincle amb el castell. Podria tractar-se d’una construcció romànica amb una sola nau i un absis semicircular (les poques restes dificulten el seu estudi i datació exacta) i amb una porta de mig punt amb un rosetó petitó de rajol a la façana principal.

Sant Grau era venerat per tenir cura del bestiar boví, antigament un dels béns més preuats de la gent de pagès i se li feien ofrenes de terrissa a l'altar, en forma de bou. També les joves fadrines li resaven per aconseguir marit tot cantant:

“ Sant Grau, Sant Grau, marit si us plau;
Sigui ronyós, sigui poiós mentre marit fos".

A Sant Grau va haver-hi ermità fins a la Guerra Civil. Tenia casa al mateix puig i vivia d'almoines, que, juntament amb feines per l'església del poble, es mantenia ell i la seva família. Segons Josep Calzada i Oliveres al seu llibre monogràfic de "Sant Gregori", l'ermità es deia Ponsatí de primer cognom, i la seva dona Mainova. Ella fou qui, quan va esclatar la guerra, guardà la imatge de Sant Grau a casa seva, juntament amb altres objectes litúrgics, i que en acabat la guerra, ho portà al sr. Bisbe.

Durant la Guerra Civil, l'ermita patí destruccions importants, (la campana es va salvar i avui està col·locada a l’església parroquial de Sant Gregori) quedà sense cap ermità, i es va ensorrar força. Afortunadament, la pressió ciutadana aconseguí que es consolidés les restes actuals, es protegís amb una coberta nova i es va condicionar l’entorn. Ara també es un magnific mirador sobre la vall i les muntanyes que l'envolten, molt freqüentat per ciclistes i excursionistes. I cada any pel 12 d'Octubre, Sant Gregori celebra l'Aplec de Sant Grau amb una missa a dalt el cim i un dinar de germanor.
font

Font d'en Coromines

Es tracta d'una font picant i ferruginosa, situada a l'interior de les ruïnes del que va ser un antic balneari. La precipitació d'òxids de ferro deixa uns tons ocres i rogencs molt bonics.
aparcament

Bescanó

Punt de sortida i arribada (aparcament)
font

Font de Can Verdeguer

cim

Sant Grau

Sant Grau, és un cim estratègic voltat de pins i alzines sureres, que separa les valls del riu Ter i de la Riera de Llémena. A la muntanya de Sant Grau, hom pot trobar restes de l'antic castell de Tudela d'entre els segles X i XI, i de la capella de Sant Grau (ambdues edificacions situades en el cim estratègic del mont). Del castell, denominat castell de Tudela, (que després la guerra del 36-39, es va canviar el nom per Tudela de Ter) se'n tenen referències ja al segle XI. Foren Senyors del castell diversos Tudela, ja que, en documents de 1092 es nombra a Guillem de Todela i al 1178 a Petrum de Todela. Al 1136 Ramon Berenguer IV encarrega la seva tutela a Guillem Raimon, després pertangué als Montcada, i més tard, al 1314, a Ermessendis de Cartellà muller del baró de Cabrenys. Més tard, als Xetmar, als Pinós i a Baldiri Agullana al 1495, el darrer Senyor que se'n té documentació. Com a anècdota, es diu que el rei Pere el Gran es va allotjar al Castell al segle XIII. A l'actualitat només es pot veure les restes del castell amb una torre, però deuria haver estat un magnífic castell amb unes vistes impressionants. La capella és just al costat, i probablement mantenia un vincle amb el castell. Podria tractar-se d’una construcció romànica amb una sola nau i un absis semicircular (les poques restes dificulten el seu estudi i datació exacta) i amb una porta de mig punt amb un rosetó petitó de rajol a la façana principal. Sant Grau era venerat per tenir cura del bestiar boví, antigament un dels béns més preuats de la gent de pagès i se li feien ofrenes de terrissa a l'altar, en forma de bou. També les joves fadrines li resaven per aconseguir marit tot cantant: “ Sant Grau, Sant Grau, marit si us plau; Sigui ronyós, sigui poiós mentre marit fos". A Sant Grau va haver-hi ermità fins a la Guerra Civil. Tenia casa al mateix puig i vivia d'almoines, que, juntament amb feines per l'església del poble, es mantenia ell i la seva família. Segons Josep Calzada i Oliveres al seu llibre monogràfic de "Sant Gregori", l'ermità es deia Ponsatí de primer cognom, i la seva dona Mainova. Ella fou qui, quan va esclatar la guerra, guardà la imatge de Sant Grau a casa seva, juntament amb altres objectes litúrgics, i que en acabat la guerra, ho portà al Sr. Bisbe. Durant la Guerra Civil, l'ermita patí destruccions importants, (la campana es va salvar i avui està col·locada a l’església parroquial de Sant Gregori) quedà sense cap ermità, i es va ensorrar força. Afortunadament, la pressió ciutadana aconseguí que es consolidés les restes actuals, es protegís amb una coberta nova i es va condicionar l’entorn. Ara també es un magnific mirador sobre la vall i les muntanyes que l'envolten, molt freqüentat per ciclistes i excursionistes. I cada any pel 12 d'Octubre, Sant Gregori celebra l'Aplec de Sant Grau amb una missa a dalt el cim i un dinar de germanor.
Arquitectura religiosa

Església de Sant Gregori

2 comentaris

  • Foto de peremagria

    peremagria 28/03/2015

    Si be podríem qualificar aquesta pujada a St. Grau des de Bescanó de “clàssica”, no ho es del tot, ja que a mitja baixada deixem el camí principal per on hem pujat, i anem per una altra pista fins a Can Verdaguer. Això ens permet calmar la set a la font “Groga” o de Can Verdaguer, visitar la l’església vella de St. Gregori i admirar el Castell que per un mòdic preu de 4500 € per dia podem celebrar-hi qualsevol esdeveniment.

  • Foto de Lizana24

    Lizana24 03/03/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    La ruta está molt bé de pujada ens hem equivocat en algun encreuament, pero la tornada el tram de Sant Gregori asfaltat no m'ha agradat, pensava que per tornar era per pista igual. Pero la ruta esta molt i molt bé molt maca. Gràcies per compartir-la

Si vols, pots o aquesta ruta.