Temps  4 hores 15 minuts

Coordenades 1129

Data de pujada 13 / de setembre / 2015

Data de realització de setembre 2015

-
-
1.176 m
740 m
0
3,3
6,6
13,19 km

Vista 1258 vegades, descarregada 74 vegades

a prop de El Coll, Catalunya (España)

13 de setembre de 2015

Aquesta ruta transcorre en ple massís de les Guilleries, en unes muntanyes que tenen un passat històric important. En aquests indrets han succeït fets notables al llarg dels segles, alguns de gran transcendència, i que han tingut com a protagonistes carlins, bandolers (amb en Joan de Serrallonga com a màxim exponent) i també militars, que van ser els qui van elaborar el primer mapa detallat de tota aquesta zona, a la darreria del segle XIX.

L’inici d’aquesta ruta es troba situat al km 18,200 de la carretera GI-542, que comunica les poblacions d'Anglès i de Sant Hilari, passant per la d'Osor (UTM 0459626 4640870). Des d’aquest punt una pista ampla i amb fort pendent es dirigeix en un dels punts neuràlgics de tot aquest sector: El Coll de Querós. Pel Coll de Querós antigament passava una important via de comunicació que unia les valls de la Riera d'Osor i del Ter. Per altra banda, és un lloc carregat d'història; des d'aquí i mirant cap al nord, es poden veure les que van ser propietats de la muller de Joan de Serrallonga. Aquest és el territori on van tenir lloc les facècies de més rellevància del bandoler. La construcció de l'embassament de Susqueda ha sumit aquest coll en la més absoluta solitud. La seva quietud, juntament amb la remor del vent que agita els magnífics boscos de pins donen al lloc un toc de misteri ideal per a deixar volar la imaginació, recordant tot el seu passat històric. Des d’aquest punt estratègic es poden iniciar tot un seguit de recorreguts per les muntanyes de Sant Benet, o per la zona del Faig Verd i Vallclara com és el cas de la ruta avui proposada.

La idea és fer una ruta circular per tot aquest sector, pel que és aconsellable deixar el cotxe pròxim al Pla de les Pomeres, veureu que hi ha una gran esplanada on poder aparcar còmodament. D’aquí iniciem el primer tram de pujada seguint la pista principal i creuant la Riera del Mas Claver (hem de deixar a l’esquerra una pista que baixa en sentit contrari al nostre pas i que serà el camí de tornada). Desprès de fer un parell o tres de corbes tancades, trobarem a la nostra esquerra el primer objectiu. Aquest no és altra que l’ermita de Sant Francesc del Carbonell, havia estat capella del Mas Cabonell (actualment enderrocat) esmentada des del segle XVII com a capella pública i dedicada a sant Francesc d’Assís, és un edifici de nau rectangular, amb teulada de doble vessant i campanar d’espadanya d’un ull d’arc de mig punt.

Desprès de visitar l’ermita recuperem el camí i seguim caminant per la pista principal fins a trobar el primer encreuament de pistes. Agafem la pista de la dreta per a visitar el mas de La Coma, una antiga casa enrunada i que és visible des del camí si aixequem una mica la vista, i que compta amb una alzina centenària que està catalogada i que calculem que son necessàries quatre persones per poder abraçar-la. Moltes son les llegendes sobre en Coma, la principal diu que matava per robar, i que finsitot va arribar a matar el rector d’Osor.

Per a dirigir-nos fins al Coll de Querós, agafem la pista que passa per sobre mateix de La Coma. Als pocs metres trobareu una bifurcació, i heu d’agafar la de l’esquerra (la de la dreta ens portaria fins l’alzina monumental i també en direcció a Sant Benet). Estem en el punt carener entre les dues valls; a un costat del Coll, hi veiem la Vall del Ter amb el pantà de Susqueda al fons, i a l’altra, tapada per la vegetació de pins, la Vall de la Riera d’Osor.

En aquest punt conflueixen varies pistes i alguns corriols que poden evitar haver de fer més volta de la necessària, però cal prendre’ls correctament, pel que preferim seguir per pista i anar a “lo segur”. Baixem en direcció a la Vall de Queròs i a uns quants centenars de metres girem 180º per una pista que ens ve de l’esquerra. Des d’aquí hi ha una amplia panoràmica i si ens fixem bé, veurem entremig de la vegetació, just davant nostre i a l’altre costat de la Riera de Queròs, les ruïnes de Can Bosquets.

Ara la pista transcorre pel sector nord, i s’enfila fent varies “zigues zagues”, passant per sota d’algunes formacions rocoses d’allò més espectaculars. La pista és bona i està arreglada de poc; cada corba d’esquerres està guanyada a la pròpia muntanya, quedant la pedra vista. De la primera corba tancada en surt un corriol que si l’agaféssim ens portaria a les ruïnes de Cabrerola i si algú la sap trobar fins a la “Cova d’en Serrallonga”. Pujant trobem només un enllaç per l’esquerra i poc abans d’arribar al collet, trobem enmig de la vegetació (costat esquerra) la Font Samallera. Aprofitem per esmorzar en aquest punt. Una pista se’ns afegeix per l’esquerra en aquest collet.

Seguim recte, i trobem una bifurcació a dreta i esquerra; l’ermita de Vallclara queda just al davant nostre i a una cota més baixa, pel que per a no fer més volta ens endinsem al bosc i anem perdent altura fins a trobar-la. La capella donà nom a aquest sector de les Guilleries. La trobem documentada d'ençà del 1166. Fou una mena de monestir, al s. XVIII estava a cura d'un sacerdot beneficiat i algunes Deodonades. Durant els s. XIV-XV en tenia cura un monjo del monestir de Sant Pere de Casserres. El 1433 i després d'un plet els hi fou reconeguda la propietat al rector de Sant Andreu de Bancells, el qual en tingué cura de la junta amb dos obrers de la parròquia. L'edifici fou reformat totalment el 1729, i l'any 1936 fou profanat i recentment s'ha restaurat construint la teulada de nou. Als pocs metres de l’ermita, i just al costat de la pista hi ha la font de Vallclara.

El següent punt que volem localitzar és el Turó del Faig Verd, aquest és el punt més alt de tot aquest sector. Enfilem torrent amunt (just al costat de la font) per un corriol fins a sortir a la pista superior i d’aquí resseguim una línia elèctrica que passa a tocar del vèrtex geodèsic. Tot i que el Turó del Faig Verd te 1187 metres d’altitud, poques son les vistes que es poden divisar des d’aquí. L’abundant vegetació cobreix tot el seu llom i inclús enfilant-nos dalt del pilar de formigó que presideix el cim, no veiem gaire res, ja que els arbres més propers el sobrepassen en altura.

Ja només ens queda el camí de tornada, ho fem bosc a través fins a trobar una pista secundària que ens talla en perpendicular, i desprès ja per una de més rellevant que anirà perdent altura fent “zigues zagues” a dreta i esquerra. Abans però encara trobarem la font de Can Carbassa que ens ajudarà a eixugar la set. Baixant creuem la Riera del Mas Claver, on si parem atenció i ens hi acostem podrem veure els múltiples saltants i gorges que hi ha en aquest tram de riera.

Desprès de recórrer poc més de 13 kilòmetres hem retornat al punt de sortida. Fent aquesta ruta descobrireu l’essència més pura de les Guilleries, haureu pogut conèixer el veïnat de Carbonell i la seva plantació de pins, haureu pogut contemplar les fantàstiques vistes sobre la vall del Ter amb el Collsacabra de teló de fons o conèixer dues de les ermites més solitàries de la contrada. A part també haureu fet un dels cims més altívols del sector o descobrir i beure un glop d’aigua de tres de les fonts que trobareu al llarg del camí... Segur que ho gaudireu tan com ho he fet jo!

Salut i bones caminades!!!

Albert



Nota: Podeu veure com s'accedeix fins al Coll de Querós amb aquesta ruta que vaig realitzar fa un temps: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7026632

Veure més external

Ruïnes

Can Bosquets

A tocar el Coll de Querós a la vessant del Ter trobem Can Bosquets , una de les cases més antigues de l’antic terme de Querós. El 1553 n’era el cap de familia en Joan Busquet. Aquest mas era propietat de Serrallonga a l’època del bandoler, raó per la que també al igual que La Querosa i El Cominal va ser cremat en aquells temps per ordre del virrei a fi de que no s’hi pogués amagar. El seu estat es irrecuperable malgrat que sembla que encara ha servit per guardar algun ramat de ovelles no fa massa temps però la teulada ja ha cedit per molts llocs i amb ella l’interior. Els anys cinquanta encara estava habitada. 07-JUN-14 11:43:15
Intersecció

Encreuament

13-SEP-15 10:40:59
cim

Turó de Faig Verd (Vèrtex Geodèsic)

El Turó de Faig Verd és una muntanya de 1.187 metres que es troba al municipi de Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 296100001). ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/296100001.pdf 13-SEP-15 12:00:21
font

Font Samallera

13-SEP-15 10:49:54
font

Font de Vallclara

13-SEP-15 11:35:44
font

Font de Can Carbassa

13-SEP-15 12:29:11
Ruïnes

La Coma

13-SEP-15 9:38:53
Waypoint

Final Corriol (hem fet pista)

13-SEP-15 10:27:56
Arquitectura religiosa

Sant Francesc del Carbonell

13-SEP-15 9:21:58
Arquitectura religiosa

Santa Maria de Vallclara

13-SEP-15 11:30:05

3 comentaris

  • Foto de perezfeixas

    perezfeixas 08/09/2018

    Hola: Crec que es de obligat compliment dir que a dia d'avui l'accés al coll de Queròs es fa al seu tram final deixant la pista i baixant per un corriol molt dret sense senyalitzar.
    També comentar que la pujada final al Turó del Faig Verd es fa sota una línia de alta tensió, plena de falgueres i vegetació que a dia d'avui és poc menys que impracticable.
    Pel demés , és una ruta amb unes vistes espectaculars io voltada de abets, pins, faigs, castanyers, etc.
    Bona caminada.

  • Foto de albertroura

    albertroura 10/09/2018

    perezfeixas, cert. Hi ha una pista sense sortida i cal fer un petit tram sense senyalitzar per connectar amb el Coll de Querós i evitar haver de fer una gran volta i no haver de tornar enrera. Pel que fa al sota-línia del turó del Faig Verd, la vegetació és molt canviant, i suposo que amb les pluges les falgueres deuen haver crescut. Quan jo vaig fer la ruta, havien netejat la franja de seguretat de la línia elèctrica i es podia passar perfectament. Gràcies pel teu comentari!

  • Foto de perezfeixas

    perezfeixas 13/09/2018

    Totalment d'acord albertroura. Amb les diferents estacions canvia la vegetació. Malgrat tot, un paissatge tant espectacular com les Guilleries es pot disfrutar en qualsevol época i qualsevol ruta es agradable de fer.
    Salutacions.

Si vols, pots o aquesta ruta.