Descarrega

Distància

20,84 km

Desnivell positiu

891 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

891 m

Altitud màxima

996 m

Trailrank

21

Altitud mínima

302 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

8 hores 26 minuts

Coordenades

1800

Data de pujada

21 de març de 2021

Data de realització

de març 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
996 m
302 m
20,84 km

Vista 35 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sant Pere de Vilamajor, Catalunya (España)

Excursió que sortint i acabant a la part nord de Sant Pere de Vilamajor, just on comença el camí de Sant Elies fa ruta cap allà , alternant la pujada entre la pista de vehicles i algunes dreceres senyalitzades com a PR C-139, passant per Can Vidal, Can Planell, font d'en Borrell, Alzina Rodona i Turó i Ermita de Sant Elies. Després de visitar l'ermita seguirem el camí fins arribar a l'Església de santa Susanna. Santa Susanna de Vilamajor és una esglesiola al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor, dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny). Tot i que és església parroquial, erròniament es parla de l'edifici com a "ermita" però mai va tenir ermità. Santa Susanna de Vilamajor és la seu parroquial al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor. L'11 d'agost s'hi fa l'aplec de Santa Susanna, una pujada a peu des del poble de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) a l'esglesiola de Santa Susanna. Dins del veïnat hi ha l'ermita de Sant Elies de Vilamajor. Davant de l'esglesiola hi ha el cementiri del veïnat. Està protegida com a bé cultural d'interès local.

Llocs a destacar del recorregut

Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat en el seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma. Amb una àrea de 35 km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l'est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l'oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.

Ermita de Sant Elies
L'ermita té adossada la casa de l'ermità. Té la nau molt baixa, dividida en dos trams per un arc ogival. A una de les claus de volta hi ha la data de 1633. A la façana hi ha les dues portes: nua dovellada, amb un escut sobre la clau i l'altra allindada amb una obertura sobre la seva vertical en forma de creu. La teula és de dues vessants. A la part superior el carener dóna diferent inclinació a cada vessant. Per darrere sobresurt l'absis, que té una minúscula obertura. A un dels laterals hi ha un contrafort. La campana fou donada pel poble de Tagamanent en un campanar d'espadanya que ja no existeix. La campana es puja només el dia de l'aplec, el 25 d'abril. La història diu que al segle XV va haver una gran sequera que va provocar fam i epidèmies entre els habitants de Sant Per de Vilamajor i rodalies. Els prohoms de la contrada van demanar consell a l'abat de Santa Fe. El pare abat els va dir que era una maledicció i que només la proteccio de Sant Elies els podria salvar. Aleshores, els prohoms de Vilamajor van prometre que si Sant Elies els ajudava construirien una capella en el seu honor entre el Cortès i el Terrer i que hi pujarien en processó i hi farien un aplec el 25 d'abril, dia en què es celebra Sant Elies.
(Web de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor)

Sant Elies està documentada des del 1570, tanmateix pot ser anterior. A mitjans de segle XVII pertanyia a Sant Pere de Vilamajor, posteriorment passà a Santa Susanna fins al 1922, que tornà a la parròquia de Sant Pere.

La primera capella era de mides reduïdes amb una sola nau coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Al fons, un absis que guardava la primera imatge del Sant. A començament del segle XVII, es va ampliar l'ermita amb una crugia a banda i banda, mantenint la simetria de l'edifici. Posteriorment, l'ermita va perdre la simetria amb l'aixecament a la crugia de ponent d'una planta. La planta baixa es va dotar amb una llar de foc i amb un forn, mentre que la planta de dalt s'emprava com a dormitori. L'entorn es va omplir amb annexos que s'empraven com a magatzems i corts per al bestiar. El 1914 va marxar el darrer ermità quan l'edifici es trobava en un estat molt lamentable. El 1936 l'edifici de l'ermità estava totalment enrunat i només en quedava la nau de la capella. El 1945 es va reconstruir amb la imatge actual de l'edifici. El 2008 es va fer la darrera restauració després que la volta de maó de la nau s'ensorrés pocs dies abans de l'aplec.

Turó de Sant Elies
El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny que té una altitud sobre el nivell del mar de 999 m. dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Al cim hi ha una torre de guaita per a incendis forestals del Parc Natural del Montseny.

Poc abans d'arribar al cim, hi ha l'ermita de Sant Elies de Vilamajor que dóna nom al turó i s'hi celebra un aplec cada 25 d'abril.

Església de santa Susanna
Planta d'una sola nau, volta apuntada i teulada a dues vessants. La porta, senzillament motllurada, té tretze dovelles petites. Les finestres són allindanades, vora una d'elles hi ha una inscripció datada el 1683. El campanar, adossat, és una torre coronada de planta quadrangular amb buits de mig punt de maó, a dues aigües.
S'hi accedeix des de l'exterior a través d'una escala. És de base quadrada amb dues finestres d'arc de mig punt a la façana est i dues més a l'oest. Actualment només hi queda una campana. Antigament estava coronat per una piràmide que fou substituïda per una coberta inclinada a una sola vessant oculta per uns merlets arrodonits. L'estat de conservació del campanar és molt dolent. Al costat de l'esglesiola, a la banda de cal Ramonet, hi havia la rectoria construïda el 1861 de planta baixa i pis que es trobava en molt mal estat. Va ser enderrocada el 1980.

L'origen de l'esglesiola és una petita capella situada lluny de l'emplaçament actual, prop del mas del Samont, al pla de la Creueta, avui enrunada. La trobem documentada des de l'any 1190 quan el comte-rei Alfons el Cast dóna el mas de Vallmanya (Sant Pere de Vilamajor) de la parròquia de Santa Susanna a la Confraria de Cardedeu. El segle xvi la situació de pobresa de l'església era tal ( la volta havia caigut, el campanar no podia aguantar les campanes, els altars estaven destruïts, no s'hi guardaven ni l'Eucaristia ni els crismes, mancava la pica baptismal i no hi havia il·luminació de cap mena ) que l'any 1566 va caldre annexar-la a la parròquia de Sant Esteve de la Costa.

El segle xvi el temple ja estava mig enrunat i la volta queia. Per aquesta raó va ser refeta el 1683. El 1566 ja havia estat incorporada a la parròquia de Sant Esteve, a la costa del Montseny. Va recuperar la seva independència sobre el 1870, però després del 1940 es va quedar sense capellà. El 1980 fou restaurada. El temple actual fou edificat el 1683 i se li donà parròquia pròpia. Es tracta d'un temple petit de 12x7 metres d'una sola nau amb volta apuntada amb capelles entre els contraforts. S'hi venera una imatge de Santa Susanna que es troba en el presbiteri sobre una lleixa en un altar provinent de l'ermita de Sant Lleïr de Vilamajor. En una finestra hi ha la inscripció "Samont me fequit 1683". La darrera restauració fou el 1980.

Font de Borrell.
La Font de Borrell és una de les poques fonts que trobareu al camí que s'enfila des del poble de Sant Pere de Vilamajor fins a l'ermita de Sant Elies. La seva aigua, s'empra des de temps immemorials per assedegar els animals silvestres, als caminaires i, des d'una arqueta, a les masies properes del can Planell i can Surell.
Aquest interès es va encomanar a vilamajorencs i foranis, despertant l'interès per fer fontades, trobades i aplecs al voltant de les fonts. Els veïns de Sant Pere de Vilamajor s'aturen a la Font de Borrell quan pugen a peu als aplecs de Santa Susanna i de Sant Elies. (Ajuntament de St Pere de Vilamajor)

Iniciem el retorn pel mateix camí , però sense passar de nou per Sant Elies, i a la baixada ens adonem del monolit de record de Felipe Tena i busquem informació: Aviat trobem monument memorial del lloc on va morir en Felipe Tena.
Tal com anem arribant, anem fent-li les ofrenes de record.
En Martí ens va adreçar aquestes emotives paraules: "Hoy, día 11 de noviembre, los Caminaires hemos acordado celebrar el recuerdo de los Caminaires que nos van dejando por fallecimiento. Nos encontramos un grupo de Caminaires camino de la masía de Can Cortès, igual como hemos hecho hoy. Aquí donde nos encontramos reunidos, el día 29 de abril del 2009 nuestro amigo y compañero Felipe empezó a encontarse indispuesto y, sin darnos tiempo a hacer nada por él, cayó al suelo y falleció.
Con el mismo cariño y amor también queremos recordar a otros compañeros y compañeras que por diferentes circunstancias también nos han dejado, pero que también están en nuestros corazones.

Informació extreta de Viquipèdia
Punt d'interès

ALZINA RODONA

Punt d'interès

CAN LLINARS

Punt d'interès

CAN PLANELL

Punt d'interès

CAN TERRER

Punt d'interès

DRECERA

Punt d'interès

EL COLLELL

Punt d'interès

ERMITA DE SANT ELIES

Punt d'interès

FONT DE BORRELL

Punt d'interès

iNICI I FINAL DEL RECORREGUT

Punt d'interès

SANTA SUSANNA

Punt d'interès

TURÓ DE SANT ELIES

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.