Temps  6 hores 40 minuts

Coordenades 1675

Data de pujada 28 / de juliol / 2013

Data de realització de juliol 2013

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.027 m
387 m
0
4,0
8,0
15,94 km

Vista 3534 vegades, descarregada 139 vegades

a prop de Sant Aniol de Finestres, Catalunya (España)

Avui hem voltat per la zona de la Garrotxa (Cristina, Toni, Miquel i jo ); hem sortit de la plana de Can Tura direcció al Roc de la Melca; seguidament hem afafat el camí que puja cap a Santa Maria de Finestres, pel camí trobem el LLosat de l'Esquerda, la casa del Raspat i el Turó dels Forats.
Tot arribant al peu de Santa Maria intuïm un santuari preciós i de vistes magnífiques. Pujant cap al Castell arribem a un punt on es produeix un canvi total de bosc de sureda a bosc de Faig ( impressionant el canvi total de paisatge Mediterrani a paisatge d'interior ) i una mica més amunt trobem la Roca del Castell.
Per seguir la ruta hem de tornar per on hem vingut i tot arribant a Santa Maria, agafem un camí que ens portarà cap al Puig Sallança, aquest, com a punt més alt de la caminada, tot passant per l'Oratori i el Forat de l'Ovella ( entorn fantàstic, de vistes increïbles).
Comencem la baixada passant per el Mas el Grau, Mas La Plana, Balma de la Riera del Llémena, La Faja i arribem a la Plana on temin el cotxe.
Ruta llarga i pels que la volgueu fer a l'estiu porteu força aigua.

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

JOAN MARAGALL

TOPONÍMIA Sant Aniol, titular de la parròquia; Finestres, en la documentació antiga Fenestres (segle X) plural de finestra, en el sentit de “mirador”, nom de la serra i de l’antic castell. CRONOLOGIA Els dos poblats indígenes que es troben al terme de Finestres ja donen vestigis dels primers pobladors de la Vall en l'època epipaleolítica. Situat a la capçalera de la vall del Llémena, Sant Aniol de Finestres deu la seva existència al terme castral que donava suport i proporcionava tot allò necessari a la fortalesa medieval de Finestres. Aquest veritable niu d’àguiles edificat a la carena de la serra de Finestres dominava una àmplia panoràmica a l’un i l’altre costat de muntanya. La seva data de naixement no pot ser massa allunyada de la data de consagració de la seva capella, dedicada a Santa Maria, l’any 947. En aquest document, el bisbe gironí Gotmar va atendre la petició del comte Borrell II de Barcelona de beneir la fortificació que havia fet erigir en el comtat de Girona, al límit amb el de Besalú. El 1323 el terme del castell de Finestres, que incloïa les parròquies de Sant Aniol, de Santa Maria, de Sant Esteve de Llémena, de Sant Andreu de Sobre-roca, de Santa Maria de Santa Pau, i les Medes, així com el mateix castell, havia passat doncs, a la baronia de Santa Pau. Els terratrèmols dels anys 1427-28 sacsejaren les terres de Finestres i malmenaren com a mínim el temple de Sant Aniol. Al final del període medieval, durant el conflicte que va enfrontar les tropes de Joan II i els partidaris de la Diputació del General, Finestres va ser ocupat pels homes de Verntallat en 1464 i en fou un centre importants d’operacions, abans de ser lliurat, l’any 1473 a la família dels senyors de Santa Pau, que en tenien els drets des del segle XI. El 1698 les antigues parròquies i pobles del terme del castell de Finestres formaven part, encara, de la baronia de Santa Pau. Del castell que era situat vora el camí de Sant Aniol a Santa Pau, en resten alguns murs en ruïnes, la cisterna i fonaments d’algunes construccions. L'any 1860, Sant Aniol de Finestres assolí el seu nivell màxim de població amb 1.263 habitants. L’ antic poble de Finestres (800 m alt), damunt la serra de Finestres, té el seus orígens històrics vinculats al castell de Finestres i era situat sota d’aquest castell, a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, entorn de l’església de Santa Maria de Finestres. El poble, que havia pertangut al terme del castell de Finestres, formà part posteriorment de la baronia de Santa Pau. El 1970 restaven de l’antic poble 9 cases disseminades, ja deshabitades. El poble de Sant Esteve de Llémena (298 m) és situat al sector meridional del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena. L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve. El 1156 Guillem Ademar de Porqueres, senyor de Finestres, evacuà les dominicatures i altres drets que posseïa aquesta parròquia a favor de l’Església gironina. El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau. Situat a uns 390 m d’altitud, al vessant nord-oriental de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles, a la dreta del Torrent de la Barroca, afluent de la riera de Llémena per la dreta, hi ha l’antic poble de la Barroca (o Sobre-roca). La seva església parroquial, dedicada a Sant Andreu, és documentada el 985 (Sancti Andreae qui est situs in locum que dicunt Super Rocha) en una permuta de terres situades a la dita parròquia feta entre Guillem i Gotmar, bisbe de Girona. Del 1271 és una altra permuta de terres efectuada entre Berenguer de Castelló i Pere abat d’Amer. El 1603 el lloc és citat com a Çabarroca en un privilegi que Berenguer d’Om, baró de Santa Pau, concedí als seus habitants. El lloc fou del terme del castell de Finestres i pertangué després a la baronia de Santa Pau.
El faig (Fagus sylvatica), és un arbre gran i corpulent del gènere Fagus i de la família Fagaceae. En català també es coneix segons la contrada com fabarra, fabarrina, fabo, fages, fago, fai, faitg, faix, faja, fatch, fatg, fau, faveta, faya, hay, haya i, en valencià també s'anomena com fach bosquer. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda.
PER SORTIR DE LA ZONA VALLADA, A L'ESQUERRA DEL CAMÍ HI HA UNA PORTA.
Aquest conjunt arquitectònic de la capella, la rectoria, i l'antiga hostatgeria per a devots i caminants, és un lloc emblemàtic amb unes vistes panoràmiques impressionants del Puigsallança, la Vall de Llémena, Santa Pau, la zona volcànica de la Garrotxa, el Far, els Pirineus d'entre el Puigmal i Les Alberes, i fins i tot, el golf de Roses i l'estany de Banyoles! Una meravella. El nom de Finestres deriva de finis (fita, terme) i del sufix -ter, que evoluciona a finister (finestres), i el lloc té molta història. Resulta que en aquest entorn de Finestres, a 880 m. d'alçada, hi havia una zona força poblada lligada al Senyor de Finestres, Senyor del Castell de Finestres (960 m. d'alçada), que era situat just al turó de damunt de l'actual Santuari i del qual només en queden restes (el poble era situat just a sota). I pertanyia als comtes de Barcelona malgrat que n'eren els senyors feudals els comtes de Besalú. I com tot castell, tenia una capella, dedicada a Santa Maria. L'antecedent documental més llunyà de l'antic castell de Finestres es diu que devia ser la concessió de la serra de Finestres, atorgada per Guifre II Borrell, comte de Barcelona-Girona, el 906, com a feu comtal de Cerdanya-Besalú. Després, hi ha constància al 922 d'un pergamí signat pel rei de França Carles el Ximple, que fa referència a una donació a l’església de Girona. I constaven els llocs de Llémena, Sobreroca, Sant Aniol i les Medes. I al 947 s'esmenta el castell en la consagració de l'església de Santa Maria del castell de Finestres ( “in castro quod dicitur Fenestras ” ). O sigui, que situem la construcció d'aquest entorn, al segle X. Cap a mitjans del segle XI, el domini del castell va passar als senyors de Porqueres, que a partir del segle XII esdevingueren senyors directes en extingir-se el comtat de Besalú. El llinatge dels Porqueres inicià l'origen dels de Santa Pau, la família que conservà el control de la fortificació fins a la seva desaparició. El cognom el prengueren en esdevenir senyors del castell de Santa Pau, centre d'una dilatada baronia. Curiosament, a mitjans del segle XI, s'esmentava en la documentació, dos castells, el major i el menor, però aquest darrer és ben difícil d'identificar. Segons Ramon Grabolosa, escriptor olotí, sembla que podria tractar-se d'una fortificació propera al poble de Sant Aniol (de fet, es diu que l'antic “Hospital de Sang” era el castell menor, una casa pairal que durant la guerra carlina fou hospital). Ja més tard, al 1323, el terme del castell de Finestres, incloïa les parròquies de Sant Aniol, de Santa Maria, de Sant Esteve de Llémena, de Sant Andreu de Sobre-roca, de Santa Maria de Santa Pau, i de Les Medes, a més del mateix castell. Havia passat ja, doncs, a la baronia de Santa Pau. Malgrat que, durant les guerres remences, (1464-73), el castell fou requisat i va ser un important centre d'operacions d'en Verntallat, cabdill remença, al 1698 les antigues parròquies i pobles del terme del castell de Finestres formaven part encara, de la baronia de Santa Pau. La capella del “castell major”, va ser consagrada per esdevenir temple de culte, pel bisbe Gotmar de Girona el 15 d'octubre de 947, com ja hem esmentat, a petició d'un laic anomenat també Gotmar (un home corrent, creient), el levita Miró, (un tipus de sacerdot, probablement Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona) i amb el vist-i-plau del comte Borrell II, senyor del castell. I tenia un altar dedicat a la Mare de Déu i un altre a Tots els Sants. L'antiga imatge de la Verge, avui desapareguda, era una talla gòtica d'alabastre policromada del segle XV. Després de la guerra civil del 1936, fou substituïda per una altra que també va ser malmesa al 1947. Actualment n'hi ha una de guix policromat, que també ha sofert alguna bretolada. En algun moment previ al 1097, la capella esdevingué Priorat benedictí (part del monestir) dependent de Sant Esteve de Banyoles. En aquest any el papa Urbà II va confirmar l'església de finestres com a una possessió del monestir banyolí. El Priorat s’extingí al 1836, tot i que des del segle XV no hi hagué comunitat i els abats eren comendataris (vigilants de les possessions de l'església). Al 1427-28, tota la zona de la Garrotxa patí uns grans terratrèmols, i el poble de Finestres i el temple van patir molts danys. Així que la gent del poble, es desplaçà cap a la falda de la muntanya, al pla, per assentar-se definitivament, quedant el lloc originari, pràcticament deshabitat. El temple, va passar per un període de greu decadència, però al segle XVIII fou refet i ampliat (al 1779), i en van tenir cura del santuari, capellans sota els priors comendataris, (els representants de l'abat que vigilaven el monestir) fins ben bé al 1836, encara que a les darreres dècades, que foren de crisi, es va mantenir gràcies a la concessió de diverses indulgències per part del bisbe. Al final esdevingué parròquia per convertir-se després en un santuari marià. L’edifici original és romànic, d'una nau amb absis semicircular, però està molt modificat degut en part a les destruccions del terratrèmol de 1427 i a reformes posteriors. La manca d'estudis sobre el temple no permeten interpretar correctament tots els seus elements i les etapes constructives., però sí es pot comprovar que l'església primitiva només conserva la volta i l’absis; la resta de construccions, a banda i banda del temple, són d'època moderna. A la primitiva nau, que conserva la volta de canó apuntada, se li van afegir capelles laterals en el mur nord i una gran estança, a mode de segona nau, en el costat sud. També es va construir un campanar de cadireta de dos ulls, als peus de la nau. El nivell inferior serveix d'atri. A la part davantera de l’església es pot veure una placa en honor de l’obrera olotina Lliberada Farrerons, col·locada en el centenari de la seva mort. Diu la tradició, que el 21 de juny de 1842, dia de la seva mort a Olot, la campana del santuari va tocar sola 27 vegades en tres tongades, en relació a la Sta. Trinitat, de la que Lliberada n'era molt devota. Tal ha estat la gran importància del castell de Finestres per al municipi de Sant Aniol de Finestres, que l'actual poble de Sant Aniol ha heretat com a emblema, el castell de Finestres. Com diu la descripció heràldica, el blasonament (o sigui, la descripció dels escuts d'una família, una ciutat, etc, segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica) l'escut té representat el castell de Finestres. L'escut és caironat de sinople, (el sinople és el color verd en heràldica, i el caironat una figura geomètrica), amb un castell obert faixat (ratllat) d'argent i de gules (el gules és el color vermell en heràldica). El faixat d'argent i de gules són les armes dels barons de Santa Pau, senyors del castell. I per timbre (un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població), una corona mural de poble (és un ornament que s'atorgava a l'antiga Roma a aquell combatent que durant l'assetjament d'una ciutat era el primer en escalar les muralles. Era feta d'or i decorada amb torretes i era una de les més altes condecoracions militars).

4 comentaris

  • Foto de Cuca de llum

    Cuca de llum 29/07/2013

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta molt bonica, però potser a la tardor hi trobaríem més rossinyols i no pasariem tanta calor!

  • Foto de capita haddock

    capita haddock 30/07/2013

    Però sort que pràcticament sempre hi ha ombra!!
    Salut i Cames!

  • ms_airun 03/04/2016

    Unes fotografies molt bones!
    https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-aniol-de-finestres-santa-maria-de-finestres-roca-del-castell-puig-sallanca-4919695/photo-2513252

  • Foto de Santi gavarres

    Santi gavarres 05/04/2016

    Grácies ms_airum, la natura és una font d,imatges i d,estetica que fa que un no pugui més que plasmarla en fotograma. https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-aniol-de-finestres-santa-maria-de-finestres-roca-del-castell-puig-sallanca-4919695/photo-2513252

Si vols, pots o aquesta ruta.