Temps  una hora 46 minuts

Coordenades 443

Data de pujada 16 / de febrer / 2017

Data de realització de febrer 2017

-
-
32 m
4 m
0
2,0
4,0
7,91 km

Vista 129 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de el Clot, Catalunya (España)

Ruta pel districte de Sant Martí resseguint alguns dels parcs i jardins que hi ha.
El parc del Clot és situat en una zona bàsicament industrial sobre el solar de l'antiga estació ferroviària, ha estat dissenyat pels arquitectes D. Freixes i V. Miranda, inaugurat l'any 1986. El formen dues parts ben diferenciades: la plaça pavimentada per a jocs i actes públics i el jardí amb zones arbrades i elements aquàtics. S'han conservat elements de les antigues edificacions, tractats com a ruïnes, valorades com a testimonis històrics i com a elements expressius. Un mur amb arcades es converteix en aqüeducte i una estructura amb arcs d'obra sobre columnes de ferro en una pèrgola centrada per l'escultura Rites of Spring de Bryan Hunt.
Els jardins són una illa verda que envolta el Museu Can Framis i la Fundació Vila Casas. Es van dissenyar com la recreació d'un bosquet aleatori, farcit d'àlbers, pollancres i alzines. Un bosquet menut i atapeït, que cada primavera es desperta recobrint de verd les capçades arbòries i de flors la superfície. Com un poema imprevist, els jardins regalen als vianants un recital cromàtic, un poema floral de blaus, grocs, vermells, morats i liles. Un jardí, com la poesia, fràgil i fugaç, del qual podem copsar el millor vers durant el breu sospir que va entre l'abril i el maig.
Els jardins de Gandhi i els jardins de Josep Trueta van ser construïts per la Inmobiliària Colonial en un antic solar industrial dins del projecte per a revitalitzar el barri de Poblenou. La empresa va construir dues illes de pisos a canvi de dos nous espais verds pel barri.
Els jardins de Gandhi i els jardins de Josep Trueta van ser construïts per la Inmobiliària Colonial en un antic solar industrial dins del projecte per a revitalitzar el barri de Poblenou. La empresa va construir dues illes de pisos a canvi de dos nous espais verds pel barri. L'estàtua de Gandhi és obra del Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel.
El Parc de Diagonal Mar és el segon parc més gran de Barcelona. És un espai immens i assolellat, diàfan, absolutament accessible, on l'aigua d'un gran llac comparteix protagonisme amb turons coberts de gespa i una vegetació exuberant. El parc s'allarga amb un disseny que afavoreix que es barregi amb la ciutat a través d'un espai gran i diàfan, que al final es connecta amb el mar. El parc s'ordena seguint una sèrie de camins que, com un arbre, es ramifiquen cap a totes les direccions. Arreu, tot separant i endreçant espais, llarguíssims bancs de formigó que volen evocar les ones del mar van agafant la forma d'aquests camins i els contorns de diverses placetes.
El parc enllaça dos grans espais verds: els parcs del Poblenou i de Diagonal Mar. Ideal per als ciclistes, és una excel·lent porta d'accés a les platges properes al Besòs i a l'espai del Fòrum Barcelona 2004. És el resultat d'una sàvia combinació de topografia i vegetació que dóna lloc a espais paral·lels molt ben diferenciats, separats per grans parterres, alguns de plans i altres d'atalussats. Ocupa l'espai situat sobre el gran aparcament que hi ha en un costat de la ronda del Litoral. Per la banda de la muntanya, s'estén un carril bici, llarguíssim i molt ample, delimitat pel parterre que fa de mitgera entre les dues zones i el parterre que el separa de la calçada. Pel que fa a la banda del mar, el límit esdevé una mena de mirador sobre les platges properes. Aquí és on es troben les zones d'estar i els jocs infantils. Hi ha accés directe a les platges creuant pels carrers de Bac de Roda, de la Selva de Mar i de Josep Pla.
És la platja situada més cap a llevant del litoral de Barcelona. També és la de creació més recent ja que la seva accessibilitat data de 2006. Fins fa molt poc, les fàbriques i altres instal·lacions arribaven quasi fins la línia de costa però avui en dia aquesta platja forma part dels espais d'oci que ciutadans i visitants tenen a la seva disposició junt al mar.
El 5 d'abril del 2008 es va inaugurar el Parc del Centre del Poblenou, dissenyat per l'arquitecte Jean Nouvel i situat al costat de la prolongació de l'avinguda Diagonal cap el mar, entre els carrers de Bac de Roda i Marroc, i travessat transversalment pels carrers de Bilbao i Espronceda i longitudinalment pel de Cristóbal de Moura. Aquests carrers creen tres àrees diferenciades. En total es van plantar més d'un miler d'arbres, cinc mil arbusts i deu mil plantes enfiladisses, amb l'objectiu, segons l'autor, que sigui “el parc de les ombres”. Caldrà esperar però força temps a que la vegetació proporcioni prou ombra per resguardar-se del sol d'estiu. Hi ha tota una sèrie d'estructures metàl·liques en diverses zones del parc, la part aèria de les quals hauria de quedar en el futur coberta per lianes florides, sobretot glicines, però s'han plantejat seriosos dubtes de que això pugui arribar a ser mai possible, amb el clima barceloní i la utilització massiva del parc. En el moment de la inauguració, el sistema de rec de tota la vegetació acabada de plantar era connectat encara a la xarxa d'aigua potable, i com que va coincidir amb uns moments de gran sequera, no es va poder regar. Per això es van començar tot seguit els treballs per connectar les canonades del rec per goteig a uns dipòsits d'aigua freàtica, ja que els desmais escollits per Nouvel per al parc són una mena d'arbre que viu normalment a la vora dels rius i necessita molta aigua. En canvi hi va posar poca herba, que ocupa només un cinc per cent de la superfície. En conjunt ocupa cinc hectàrees i mitja, repartides entre tres zones, va ser pressupostat en 18 milions d'euros i va acabar costant força més. Està tot envoltat d'una alta tanca de ciment, el que va agradar a alguns, que el veuen així més segur per la mainada, protegit del trànsit circumdant i de les bretolades nocturnes, i va desagradar a altres que haurien preferit un parc més obert. L'arc de les portes d'entrada és una imitació simplificada, i amb altres materials, del que va dissenyar Gaudí per a Can Miralles, a Sarrià, i que encara es conserva al carrer de Manuel Girona, ara com accés als blocs d'habitatges construïts a començaments dels anys setanta. També hi ha hagut opinions de tots els gustos sobre els bancs, entre els que predominen els individuals. En l'espai principal, situat entre els carrers d'Espronceda i Bilbao, hi ha una plaça circular de 32 metres de diàmetre a la que s'ha donat el nom de plaça de la Sardana, i hi ha també la Rampa de les Roques, que vol recordar un paisatge de la Lluna. Apart de la gran plaça central, al parc hi ha una zona de dunes amb passarel·les de fusta, una altra de jocs per infants, taules de ping-pong i una pista de basquet. Dintre del parc s'hi ha conservat l'antiga fàbrica Oliva Artés que s'ha rehabilitat com equipament social. Al seu davant s'ha conservat una resta de la via del tramvia 70, que anava a Badalona pel carrer de Pere IV, com a record del trajecte que seguia aquest històric carrer en el tram sobre el que s'ha fet el parc. En l'àrea delimitada pels carrers de Cristóbal de Moura, Bac de Roda i l'avinguda Diagonal hi ha la zona dels Pous del Cel i el Pou del Món, un projecte comunicatiu que segons la idea original havia de posar en contacte directe els habitants de Barcelona amb els de Guayaquil (Equador), ciutat agermanada.
El nom d'aquests jardins ens evoca el passat rural del Clot, conegut des de l'edat mitjana com a Clotum Melis (Clot de la mel). L'arbrat s'ha disposat de manera que durant tota la primavera i l'estiu sigui un esclat floral. Els Jardins del Clot de la Mel ocupen una superfície quadrangular equivalent a una illa del barri del Clot. Els elements de l'arqueologia industrial, com la gran xemeneia que s'aixeca afitant els jardins, ens evoquen la tradició fabril i industrial de les farineres i manufactures tèxtils de Sant Martí. Dividit en quatre zones formalment iguals, trobarem una gran quantitat d'espècies d'arbres de flor.
Espai "verd" (i decepcionant) dedicat a un dels militars catalans més destacats de la guerra de Successió, per la seva lluita incansable en defensa de les llibertats de Catalunya contra les tropes espanyoles i franceses i per la brutalitat amb què va ser executat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.