Descarrega

Distància

13,59 km

Desnivell positiu

562 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

562 m

Altitud màxima

753 m

Trailrank

59

Altitud mínima

76 m

Tipus de ruta

Circular

Temps en moviment

3 hores 2 minuts

Temps

3 hores 33 minuts

Coordenades

2253

Data de pujada

10 de desembre de 2019

Data de realització

de desembre 2019
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
753 m
76 m
13,59 km

Vista 403 vegades, descarregada 16 vegades

a prop de Riells del Fai, Catalunya (España)

SANTUARI DE PUIGGRACIÓS, des de Riells del Fai, pujant pel Grau de les Escaletes, Salt de Vallderrós, Cova del Moro, COVA DE VALLDERRÓS, el Barbot Negre, TURÓ DE LES ONZE HORES (666m), BALMES DEL TRAVER, Coll d'en Tripeta, Torre del Telègraf Òptic i Antiga Capella de Ntra. Sra. de Puiggraciós. (Riells del Fai, Vall del Tenes, Cingles de Bertí - Vallès Oriental).

Avui, altre cop a trescar pels cingles. Aviat comença la restricció de pas del Grau de les Escaletes fins el Turó de les Onze Hores durant 6 mesos, i ja no s'hi podrà passar fins el 16 de juny (corriol anomenat "Grau de les Escales" o "Grau de les Paelles").

Els "GRAUS", són camins d'ascens aprofitant les zones més franquejables de la paret de la muntanya.

Atenció si es pateix de vertígen: trams aeris en el Grau de les Escaletes i a les Balmes del Traver, amb alguna grimpada.

Nota: REGULACIÓ D'ACCÉS en el Grau de les Escaletes, PROHIBIT DEL 15 DE GENER AL 15 DE JUNY. Espècies amenaçades. Sanció 100 Eur. Des del desembre de 2018 els Agents Rurals han col.locat rètols de prohibició de pas al corriol del Grau de les Escaletes. Un rètol està davant el DIPÒSIT d'aigua de Riells del Fai i l'altre a prop del TURÓ DE LES 11 HORES.
*********

INICI: Riells del Fai. Aparquem a prop de l'Església de Riells del Fai. També hi ha un aparcament municipal (esplanada gran) a l'entrada del poble.

RECORREGUT (en sentit horari):
Seguim el "Camí del Turó de les Onze Hores" en direcció a la piràmide esglaonada, que ens està temptant en la llunyania.

- Pal indicador: girem a la dreta, per un corriol humit entre canyissars, deixant la pista encimentada.

- Travessem el Torrent de Puigfred.

- Dipòsit: rètols de restricció de pas del 15/01 al 15/06.

- Inici GRAU D'ESCALETES, paral.lel al Torrent de Bertí.

- SALT DE VALLDERRÓS i GORG DE VALLDERRÓS.
- COVA DEL MORO.
- COVA DE VALLDERÓS. Per accedir-hi, cal baixar un ressalt d'uns 3 metres. Abans hi havia una corda nuada, però ara no, pel què cal desgrimpar el ressalt. Després es remunta una colada relliscosa fins la balma de pedra tosca.

- EL BARBOT NEGRE: una meravellosa surgència calcificada, amb espectaculars formacions rocalloses de travertí. El travertí o pedra tosca és una roca porosa que s'ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, per precipitació del carbonat de calci sobre algues i plantes.

- Lleixa de pedra amb corda, tram aeri: gairebé al final de la pujada, hi ha algun pas aeri.

En breu, arribem a tram obert, on hi ha una cruïlla marcada amb una fita i una marca de pintura lila, que hem de seguir avall, a la dreta, fins baixar al torrent, remuntar-lo i de nou una fita, on també trencarem a la dreta.

Corda amb nusos, per canal sotabosc, que ens ajudarà a progressar en la pujada al Turó.

Enllaç corriol i rètol retricció.

Un metres més amunt i assolim el cim del TURÓ DE LES ONZE HORES o CASTELL D'EN BES (666m), (45'), on hi ha una senyera i una bústia, i les vistes sobre el municipi de Riells del Fai són espectaculars. El Turó de les Onze Hores o Castell d'en Bes, de 666m és la punta d'un cingle que, vist des de Riells del Fai, sembla una piràmide esglaonada, ben diferenciada que s'aixeca 350 m per sobre del poble de Riells.

- Trencall cap a la carena: caminet carener, passant primer per un parell de bons miradors al costat del cim.

Enllaç pista forestal. Més enllà veurem a l'esquerra del torrent la masia de El Traver.

Caminem per la pista forestal fins un trencall poc visible a la dreta (fita)

BALMES DEL TRAVER (amb una llargada de 100 metres x 12 m)... quina meravella! Espectacular cinglera! Per continuar el sender entre les Balmes del Taver caldrà grimpar per damunt de grans blocs de pedres despreses, lloc on s'aixoplugaven ramats. Anar amb compte, doncs aquestes balmes estan arran del cingle i hi ha blocs de grans dimensions amb alçada. A les parets hi ha vies d'escalada i algun amagatall. Des de les balmes, tenim vistes a la torre de guaita que es troba al cim del Puiggraciós.

- Enllaç camí GRAU DEL TRAVER (empedrat), que el seguim amunt.

- Anada / tornada fins el MAS EL TRAVÉ o CAN TRAVER, on hi ha una gran era. Vistes a la vall.

- La pista forestal que continua des de la cruïlla del Grau Mercader ens mena al COLLET DE CAN TRIPETA o COLL D'EN TRIPETA (750m.a.), amb pals indicadors del Puiggraciós.

Trencall opcional al cim del Puiggraciós, amb 808 metres d'altitud, on hi ha vestigis del poblat ibèric, Serrat del Pollancre.

Santuari de la Mare de Déu de PUIGGRACIÓS. Ens aturem, a repostar aigua a la Font que hi ha al costat (font amb aixeta).

Després, enfilem cap a la torre del TELÈGRAF ÒPTIC, del 1850 (declarada Bé Cultural d'Interès Nacional) i l'ANTIGA CAPELLA de Nostra Senyora de Puiggraciós, del s. XV, i seguim un tram del corriol de la carena -cresta fins un mirador natural.

- Retornem al COLL DE CAN TRIPETA i seguim el caminet del costat del pal indicador, que en portarà a Riells (pedregós, la major part del camí és en baixada, i algun tram en pujada).

- Enllaç amb el camí del GRAUET DEL TRAVER. A les dues interseccions següents, prendrem el corriol de la dreta. Passem de llarg el trencall del Grauet de Quintanes, indicat amb una fita de pedra, també veurem una balma vermella curiosa de conglomerat. Al fons de la vall s'albira a immensa masia de CAN QUINTANES.

- El camí contunia amb un parell de puja-baixes, fins sortir a una carena herbada: estem a la SERRA DE CAN TABOLA. Ens girem i ohhh... les vistes s'obren. Allà està, rera nostre, el TURÓ de les Onze Hores, magnífic, sembla ben bé una piràmide esglaonada!!!. Al seu costat, destaquen el SERRAT DEL MAGRE, el TURÓ DE L'ULLAR i la PLAÇA DE LES BRUIXES. El camí segueix en baixada.

- Centre municipal esportiu.
- Plaça de l'Església Riells del Fai. Hi ha una font per refrescar-se, cabina telefònica i bústia.
- Fi de la ruta.

"...roques, turons, feixes, espadats, tossals, cingleres, se donaven la mà tot a l'entorn." (Raimon Caselles, Els Sots Feréstecs).
====
CURIOSITATS:
* “El TURÓ DE LES ONZE HORES, també anomenat Castell d'en Bes, és un turó de 666 metres d'altitud dels Cingles de Bertí situat als termes municipals de Bigues i Riells, a la comarca delVallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès. El cim del turó pertany a Sant Quirze Safaja, però part dels vessants nord, oest i sud un cop davallats els cingles són en terme de Bigues i Riells. És a llevant del poble de Riells del Fai, a l'extrem nord del terme biguetà i al del sud-est del de Sant Quirze Safaja. Es troba a l'esquerra del torrent de Llòbrega i deltorrent del Traver, al sud-est i davant del Sot de l'Ullar i a migdia del Salt de Llòbrega i delGorg de les Donzelles ». Viquipèdia.

* “El SALT DE LLÒBREGA o SALT DE VALLDERRÓS, és un salt d'aigua del terme municipal de Bigues i Riells, dins del territori del poble de Riells del Fai, al Vallès Oriental. Tanmateix, la part superior del salt és dins del terme de Sant Quirze Safaja, al Moianès. Està situat a l'extrem nord del terme, a la part central. Queda al fons de tot de la vall deltorrent de Llòbrega, enlairat respecte de la major part de la vall d'aquest torrent, al nord del Turó de les Onze Hores i a llevant del Turó de l'Ullar. El forma el torrent del Traver en saltar la cinglera superior dels Cingles de Bertí, i en atènyer el fons de la vall forma el Gorg de les Donzelles. Una llegenda popular relaciona el gorg i el salt d'aigua amb la presència de dames d'aigua, personatge de l'imaginari popular català que poden ser benèfiques o malèfiques, segons com se les tracti.” Viquipèdia.

* "Actualment al Santuari de Puiggraciós, dins del terme municipal de l’Ametlla del Vallès, hi viu una petita comunitat de benedictines. Entre el 1701 i el 733 es va fer el santuari actual, que es va beneir el 3 de setembre de 1711, que és el que ara és commemora. Puiggraciós havia estat la parroquial de Montmany. Pel 1951 es va separar de la parròquia del Figaro-Montmany i es va unir a l'Ametlla. Així, quan el 1957 el Figaró i Montmany van passar a Vic, el santuari va quedar del bisbat de Barcelona, tot i que el santuari queda dins del municipi de Montmany, que alhora era una parròquia que quedava sense església i per això es va suprimir. Passat a l'Ametlla, el santuari va ser restaurat a fons entre el 1951 i el 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. El 1973 s'hi va instal·lar una petita comunitat de cinc o sis monges vinculada a Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Es la comunitat que encara hi resideix i hi manté el culte . Així s’ha mantingut com a lloc de devoció dels pobles del voltant, des d’on s’anava processó com La Garriga, el Figueró, Bigues i Ametlla. La popularitat de Puiggraciós també es va estendre gràcies a les nombroses referències de Raimon Casellas en Els Sots Feréstecs, de 1901."

* "El cim del Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany i Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental." (Viquipèdia).

* SENYALITZACIÓ DE LA PROHIBICIÓ D'ACCÉS A CORRIOLS DE RIELLS PROPERS AL PUNT DE CRIA DE L'ÀLIGA CUABARRADA (26 de desembre de 2018): Els Agents Rurals han col·locat quatre indicadors que recorden la prohibició de passar pels corriols que travessen la zona de nidificació de cria de l'àliga cuabarrada o perdiguera als cingles de Bertí. És en un sector al voltant del Turó de les Onze Hores, situat entre els termes de Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja. La prohibició, que té per objectiu ajudar a assegurar la cria d'aquesta espècie protegida i amenaçada, és efectiva a partir de finals d'aquest mes de gener, quan comença el període de reproducció. A tot Catalunya, hi ha nidificant només 79 parelles de cuabarrada. "Les tenim molt controlades i en fem un seguiment", comenta Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental. "El sector de cria s'ha de preservar màxim", assegura Mayà, que recorda que la zona de nidificació és dins d'un espai d'interès natural (EIN) protegit per 1a Generalitat i que hi ha una sentència judicial que ja deia "que s'havia de prohibir l'accés als camins que passen pel sector on cria". Per la zona, hi passa un sender GR que és força freqüentat per excursionistes perquè és una de les vies d'accés més senzilles als cingles. La prohibició afecta un àmbit ample perquè aquesta espècie no cria sempre al mateix niu. "Quan s'acosta la temporada de cria la femella comença a fer aportacions de materials per mantenir tres o quatre nius diferents i, després, acaba triant-ne un", comenta Mayà, que recorda que la perdiguera és "una espècie molt emblemàtica".http://cinglesdeberti.blogspot.com/2019/01/senyalitzen-la-prohibicio-dacces.html?m=1

- Agents Rurals@agentsruralscat:
Hem instal·lat dos senyals de restricció de pas als dos corriols d'entrada a la zona crítica de reproducció d'aus rapinyaires dins de l'EIN Cingles de Bertí, en el marc de la regulació establerta al seu Pla director @territoricat. "En la temporada passada, va fallar la posta. "No sabem exactament per què", comenta Mayà, que apunta que "la femella era nova", però també admet que hi van poder tenir influència pertorbacions que es van detectar: presència de parapentistes ha un punt d'enlairament tradicional a Sant Feliu, fora de l'àmbit de l'EIN— i de vols d'helicòpter. En tots dos casos, els Agents Rurals van fer gestions per reconduir aquesta situació res que és prohibit pas per la zona. Enguany, estaran atents que no es tor a produir fets. També vetllaran perquè es mantinguin els cartells que recorden la prohibició de pas perquè els caminaires la respectin." (Font: El 9 Nou).

* COVA DEL MORO o COVA DEL PI. "Cova de 12 metres de recorregut a Sant Quirze Safaja. Surgència fòssil de 12 metres de llarg, amb mides folgades de 6 metres d'ample i de 2 a 7 metres d'alt. Per sota de la cova de Vallderrós surt un corriol que ens porta al Salt de Vallderrós, després del gorg el corriol puja fins la paret per tornar a baixar, aquí trobem el tram més estret i aeri del corriol, travessem una petita coveta arrossegant-nos (el túnel), i en sortir tenim la cova a la vista (aquest tram depenent del grup pot ser necessari muntar un passamà). Coneguda des de temps immemorial.Situada de sempre en el torrent de Bertí, segons l'ICGC sería el torrent del Traver." (ESPELEOINDEX)

* COVA o BALMA DE VALLDERRÓS: "Cova d'uns 19 metres de recorregut a Sant Quirze Safaja. La cavitat consta de dues entrades, l'accés es fa per la més gran de 10 metres d'alt per 6 metres d'ample. Trobem una galeria a l'esquerra i baixem fins a un gorg d'un metre de fondària. Aquesta és la part més concrecionada de la cavitat i la més activa, abocant l'aigua sobrant per la boca inferior. Les formacions exteriors són fosques i visibles des de lluny. El recorregut de la cova és de 18,60 metres. Història: Coneguda des de temps immemorial. Situada de sempre en el torrent de Bertí, segons l'ICGC seria el torrent del Traver.
Actualitzem la fitxa (gener 2017) ja que s'ha detectat que en el treball de Collado i Sandoval (2000) hi ha una confusió respecte al nom de les cavitats ressenyades. El que ells diuen Barbot Negre en realitat és la Cova de Vallderrós i viceversa." (ESPELEOINDEX).
Punt d'interès

Camí del Turó de les Onze Hores

Punt d'interès

Trencall esquerre

Punt d'interès

Dipòsit : rètols restricció

Punt d'interès

Inici Grau de les Escaletes

Punt d'interès

Balma

Punt d'interès

Gorg de Vallderrós

Punt d'interès

Cova del Moro o Cova del Pi, des de sota

* Cova del Moro o Cova del Pi. "Cova de 12 metres de recorregut a Sant Quirze Safaja. Surgència fòssil de 12 metres de llarg, amb mides folgades de 6 metres d'ample i de 2 a 7 metres d'alt. Per sota de la cova de Vallderrós surt un corriol que ens porta al Salt de Vallderrós, després del gorg el corriol puja fins la paret per tornar a baixar, aquí trobem el tram més estret i aeri del corriol, travessem una petita coveta arrossegant-nos (el túnel), i en sortir tenim la cova a la vista (aquest tram depenent del grup pot ser necessari muntar un passamà). Coneguda des de temps immemorial.Situada de sempre en el torrent de Bertí, segons l'ICGC sería el torrent del Traver." (ESPELEOINDEX)
Punt d'interès

Trencall Vallderrós

Punt d'interès

Cova de Vallderrós

COVA o BALMA DE VALLDERRÓS: Cova d'uns 19 metres de recorregut a Sant Quirze Safaja. La cavitat consta de dues entrades, l'accés es fa per la més gran de 10 metres d'alt per 6 metres d'ample. Trobem una galeria a l'esquerra i baixem fins a un gorg d'un metre de fondària. Aquesta és la part més concrecionada de la cavitat i la més activa, abocant l'aigua sobrant per la boca inferior. Les formacions exteriors són fosques i visibles des de lluny. El recorregut de la cova és de 18,60 metres. Història: Coneguda des de temps immemorial. Situada de sempre en el torrent de Bertí, segons l'ICGC seria el torrent del Traver. Actualitzem la fitxa (gener 2017) ja que s'ha detectat que en el treball de Collado i Sandoval (2000) hi ha una confusió respecte al nom de les cavitats ressenyades. El que ells diuen Barbot Negre en realitat és la Cova de Vallderrós i viceversa." (ESPELEOINDEX)
Punt d'interès

Barbot Negre

Punt d'interès

Corda: lleixa

Punt d'interès

Trencall esquerre fita senyals lila

Punt d'interès

Dreta avall fita

Punt d'interès

Corda nusos, canal sotabosc

Punt d'interès

Enllaç corriol i rètol retricció

Punt d'interès

Turo de les Onze Hores

Punt d'interès

Fita trencall corriol carena

Punt d'interès

Fita a Grau Quintana obviar

Punt d'interès

Ull trencall a balmes deixem pista

Punt d'interès

Balmes del Traver

Punt d'interès

Balmes del Traver, grimpar caos blocs

Punt d'interès

Grau del Traver

camí empedrat
Punt d'interès

Pista forestal

Punt d'interès

El Travé

Punt d'interès

PR. / Grau Mercader

Punt d'interès

COLL D'EN TRIPETA

Punt d'interès

Trencall opcional al cim del Puiggraciós

Punt d'interès

Santuari de Puiggraciós

Punt d'interès

Antiga Capella N. Sra de Puiggraciós

Punt d'interès

Cresta

Punt d'interès

Mirador natural

Punt d'interès

Torre telègraf òptic

Punt d'interès

Font del Santuari (raja)

Punt d'interès

Dreta

Punt d'interès

Enllaç GRAU DEL TRAVER

Punt d'interès

Enllaç Grau de Quintanes

Punt d'interès

Serra de Can Tabola

vistes al Turó de les 11 Hores
Punt d'interès

Plaça de l'Església. Font, cabina telefònica

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.