Temps  4 hores 9 minuts

Coordenades 773

Data de pujada 4 / de març / 2018

Data de realització de març 2018

-
-
420 m
256 m
0
2,3
4,6
9,21 km

Vista 187 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de L'Ametlla del Vallès, Catalunya (España)

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17/1/1888 - l'Ametlla del Vallès, 5/12/1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Xammar es definia a si mateix com un demòcrata, republicà i catalanista. Afirmà que “tractant-se de Catalunya jo no he pres mai precaucions”. Va ser molt crític amb aquells que, partint de posicionaments com el seu, van ser “no bel·ligerants” amb el règim franquista de postguerra, com ara els intel·lectuals col·laboradors de la revista “Destino”, tot i ser considerada un referent liberal, catalanista i democràtic de l'època.

L’excursió està feta a partir de les memòries de Xammar titulades “Seixanta anys d’anar pel món: converses amb Josep Badia i Moret”, de Quaderns Crema, que van ser dictades per ell mateix a Badia entre 1971 i 1973, i del documental "Eugeni Xammar: la ploma silenciada", de l'any 2013, fet per sabem.com per encàrrec de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès en motiu del 40è aniversari de la seva mort.

La ruta inicial havia de ser aquesta, però per qüestió de temps s'ha hagut de reduir a la versió que aquí es presenta.

Índex IBP: 40.

Veure més external

Edifici d'interès

Ajuntament de l'Ametlla del Vallès

Edifici modernista que forma part de l’Eixample de l’Ametlla, realitzat per Manuel Joaquim Raspall vers el 1906. “Anoto l’acolliment que em va fer el meu íntim amic de la infantesa Joan Plumé, un pagès modest de l’Ametlla, aficionat a la política que, durant el temps de la República i de la Guerra Civil fou l’alcalde del poble i l’actitud del qual durant les setmanes o mesos de trasbals del començament de les hostilitats fou exemplar, puix que a l’Ametlla del Vallès no hi va haver ni una sola mort violenta.”
font

Font de la Mina

El Bosc de la Mina era un espai d'esbarjo emblemàtic dels veïns de l'Ametlla, on els estiuejants anaven a passejar i a berenar. “En l’època de la Setmana Tràgica, acabava de passar [...] una quinzena de vacances felices a l’Ametlla del Vallès: quatre hores de lectura al matí, ajaçat al (llavors) magnífic bosc de la Mina [...], una bona migdiada, berenar i tres o quatre hores de passejada amunt i avall, fins a can Plantada o a can Barbany de Santa Eulàlia, adés muntanya amunt fins al Serrat, l’ermita de Puiggraciós i el cim del Pollancre.”
Waypoint

IES Eugeni Xammar

L'institut d'educació secundària de l'Ametlla del Vallès duu el nom d'Eugeni Xammar.
Edifici d'interès

Can Feliu

Masia humil que històricament ha tingut forta dependència de can Forns. La primera datació que es disposa és de 1780, però, probablement, és anterior. Xammar va comprar-la a la dècada de 1930. “Per la modesta quantitat de 16000 pessetes vaig tornar a ésser, després d’un eclipsi d’un quart de segle, propietari de casa i terres a l’Ametlla del Vallès. Per la quantitat pagada, és evident que ni la casa ni les terres podien ser gran cosa. Les terres no arribaven a tres quarteres i el masover –perquè hi havia un masover–, treballava de manobre els dies feiners i feia de pagès el diumenge; altrament, s’hauria mort de gana. La casa dels masovers era sòrdida i la part de l’edifici reservada per als amos i senyors de la finca era tan sòrdida com la casa dels masovers. Un detall? De l’entrada de la casa als dormitoris del primer pis s’hi pujava per una escala feta amb caixes d’ampolles de xampany falcades per mètodes rudimentaris.” Xammar va fer restaurar la casa, que va quedar “notòriament millorada.” “No és que sigui gran cosa, però les caixes d’ampolles de xampany no figuren entre els materials emprats per la reconstrucció.”
Ruïnes

Capella de la Santa Creu

No té res a veure amb Xammar, però ja que hi passem a prop aprofitem per visitar-la. Dins el terme municipal de Bigues i Riells, però molt a prop del terme de l'Ametlla del Vallès, hi ha les ruïnes de la capella de la Santa Creu o de Santa Maria de la Creu, que també és coneguda com Santa Maria de la Santa Creu, Santa Maria del Bosc o la Santa Creu del Bosc. Aquesta proximitat termenal amb l'Ametlla, i el fàcil accés que té des d'aquesta població, fa que sovint aparegui citada també entre les restes històriques de l'Ametlla. Les primeres referències documentals cal cercar-les al segle XIII. No va passar mai de ser una modesta capella, probablement per aquest motiu ja consta com enrunada al segle XVI, tot i que potser, en el segle XIV, va ser habitada per una comunitat de donades. Avui en dia només se'n conserven restes d'un mur d'uns 5 metres de llargada i 1'5 d'alçada. Per l'entorn s'observen forces materials constructius.
Cascada

Font del Racó

El torrent del Verder, a l'Ametlla del Vallès, rep el nom, segurament, de la vegetació exuberant que hi creix, degut a l’abundància d’aigua en aquest indret. La presència d’aigua durant tot l’any explica l’existència de nombroses infraestructures hidràuliques construïdes al llarg de la història –és possible que els primers pobladors d’aquest territori s’abastissin d’aigua procedent d’aquest torrent–. D’entre les infraestructures destaquen nombroses fonts i algunes petites rescloses. Actualment abandonades, aquestes permetien derivar l’aigua del torrent cap als recs que conduïen fins als horts propers. La font del Racó és, segurament, una de les obres faraòniques que més recorden alguns paletes i pagesos del municipi. La construcció durà diversos anys i els resultats no foren reeixits ja que l’important volum de terres arrossegades per les aigües el varen inutilitzar ben aviat. No obstant, l'entorn és d'una incomparable bellesa. Xammar de ben segur que va passar per aquest indret en les seves passejades.
Edifici d'interès

Can Xammar de Dalt

Can Xammar de Dalt, actualment conegut com can Millet. Petit mas que va anar guanyant en importància, fins que al segle XV comprenia totes les terres de la part alta de l’Ametlla, fins al Serrat, arribant a tenir la família Xammar una gran consideració social. Va heretar-lo la mare d’Eugeni Xammar en nom seu pel fet de ser menor d’edat. “Quan un segle va acabar i en va començar un altre, nosaltres, la meva mare, el meu germà Josep Maria i la meva àvia Antònia feia set mesos que vivíem a l’Ametlla del Vallès, a can Xammar, una casa que havia estat rica –seixanta quarteres de terres de conreu, uns quants centenars d’oliveres i quatre-centes quarteres de bosc (vinyes en gran part abans de la fil·loxera)–, de la qual jo era l’hereu. Can Xammar, la nostra casa pairal, era una gran casassa, encara avui conservada per dins si fa no fa, però totalment desfigurada per fora des del dia que Joan Millet (cotonaire i germà de Lluís Millet, director de l’Orfeó Català), comprador que fou de la finca, en va confiar la restauració a un arquitecte modernista del Vallès que portava el cognom simbòlic de Raspall. Un cop de raspall –per dir-ho així– fou suficient per transformar una magnífica i gegantina masia, de dos vessants, en una mena de mona de Pasqua que encara avui fa esgarrifar totes les persones sensibles.”
Arquitectura religiosa

Església de St. Genís

L'església parroquial, dedicada a Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arle, és d'origen romànic tot i que va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. De l’antiga església romànica només en queda un llenç de mur, que dóna al carrer per la cara meridional, on es conserven dues finestres de doble esqueixada. “Què direm de la transformació de l’Ametlla del Vallès? Si el meu pare (mort el 1896) ressuscités i arribés a l’Ametlla pensaria que s’ha equivocat de poble. [...] Tampoc no reconeixeria el campanar de l’església [...]. Amb els diners d’un [...] industrial barceloní propietari sobrevingut de can Pagès Nou, [...] l’Ametlla del Vallès disposa avui d’un campanar nou de trinca, poca-solta, perfectament deshonrat, amb un cimbell fet exprés, sembla, per a la pagoda d’una parròquia budista pobra. [...] I no parlem dels sants patrons de la parròquia, pintats amb el mal gust més exquisit a la paret de l’absis.”
Edifici d'interès

Can Xammar de Baix

A Can Xammar de Baix també se la coneix com el Casal. El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual.
Waypoint

Cementiri

El cementiri de l'Ametlla es troba en aquesta ubicació des de 1902, quan es va reformar l’accés principal a l’església. “El camí el conec prou bé. És el camí que, molt jove, jo prenia gairebé cada dia per anar de l’Ametlla a la Garriga. [...] És un camí que per sota de Sant Nicolau va a parar a can Busquets i quan jo era noi, un cop a can Busquets podia triar entre dos camins, el de baix que per can Illa anava a la carretera i al pont sobre el Congost, i el de dalt que per la baixada d’en Planell em portava fins al riu que jo travessava, quan l’aigua era baixa, fent saltirons d’una pedra a l’altra. Entremaliadures que ja no són per a la meva edat. Quan ara torni a agafar un dia aquell camí, no hauré d’anar tan lluny. No em caldrà arribar a can Busquets. Al peu del turó de Sant Nicolau ens aturarem i s’obrirà una porta, la porta d’un recinte de pau, silenci i repòs. M’hi portaran ajagut i ja no me’n mouré mai més.”

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.