Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 1820

Data de pujada 11 / de novembre / 2015

Data de realització de novembre 2015

-
-
779 m
294 m
0
8,5
17
33,99 km

Vista 268 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Poblet, Catalunya (España)

Es tracta d'una ruta que ens permet, en un sol cap de setmana i seguint el traçat d'El Camí, visitar dos dels tres monestirs de la Ruta del Cister. En concret, Santes Creus i Poblet. La ruta preveu la visita del Monestir de Santes Creus dissabte al les 10h, i la posterior sortida a peu per arribar a dinar o bé al Pla de Santa Maria o bé a Figuerola del Camp seguint el GR 175. En tots dos casos trobarem establiments on poder recuperar forces amb un bon àpat. A la tarda convé no sortir tard, especialment a l'hivern, quan el dia és curt, ja que ens queden unes tres hores llargues per arribar a Montblanc, on podrem sopar i descansar en algun dels múltiples establiments del municipi. Pel que fa a diumenge, es pot si es vol fer una visita matinal al centre històric de la capital de la Conca de Barberà, recinte emmurallat més ben conservat de Catalunya, amb un perímetre d'uns 1.500 metres i una trentena de torres. No podem trigar massa, però, a reprendre la marxa, direcció l'Espluga de Francolí, on podem arribar amb menys de dues hores. Allà podem, si tenim temps, visitar el celler modernista o el museu de la vida rural, abans de dinar. A primera hora de la tarda hauríem de sortir cap a Poblet, hi arribarem amb menys d'una hora, però caldrà afanyar-se per poder fer una visita com cal al Monestir abans que tanquin, entre les 17h i les 18h segons l'època de l'any.

Fotografies amb llicència CC
Església de Sant Ramon (El Pla de Santa Maria) Maria Rosa Ferre
Casal dels Josa (Montblanc) Carquinyol
Església Santa Magdalena (Montblanc) Kim Castells
  • Foto de Monestir de Poblet
  • Foto de Monestir de Poblet
L’any 1991 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va declarar Poblet Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d'una abadia cistercenca, una de les més grans i més completes del món, que envolta la seva església, construïda al segle XII. Unida a una residència reial fortificada, guardiana del panteó dels reis de Catalunya i Aragó, impressiona per la seva majestuosa severitat. L'orde del Cister és un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'actual França com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant Benet amb el rigor i el carisma originals. Poblet es funda el 1150, quan encara no han passat cent anys d'aquell moment. Es construeix ja com un espai bell i funcional alhora, per a la recerca de Déu, que ha arribat gairebé intacte en la seva totalitat. Fins el segle XIV és encara una època de grans realitzacions, i després comença a arribar la davallada, lentament. Als segles XV, XVI, XVII i XVIII Poblet, la institució, la comunitat, els seus monjos, cerquen de donar un nou rostre, formes diferents a allò que viuen en la intimitat del propi cor. El segle XIX, amb una societat que experimenta canvis profunds, plantarà, amb l'abandó i la progressiva espoliació del monestir desert, la llavor d'un futur recobrament. Un recobrament que farà possible, amb el retorn dels monjos l'any 1940, el retorn també a unes formes de vida més pures, més profundament benedictines. Text extret de: www.poblet.cat
  • Foto de Monestir de Santes Creus
  • Foto de Monestir de Santes Creus
Santes Creus és probablement dels monestirs cistercencs de Catalunya el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció. És un dels més grans i millor conservats conjunts monàstics cistercencs que podem visitar a l'actualitat. Fundat el 1168, protegit per la noblesa i els reis, es va convertir en un centre espiritual, d'estudis i de colonització del territori i es va nodrir de monjos provinents d'Occitània. La vida monàstica s'hi va mantenir, ininterrompudament fins el 1835. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. L'església, de sòbria i imponent arquitectura, té les tombes reials de Pere el Gran i de Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou, així com la del gran almirall Roger de Llúria, considerades obres cabdals del primer gòtic català i les úniques que ens han pervingut intactes de reis de la Corona d'Aragó. També podem admirar els vitralls cistercencs i gòtics i un retaule barroc. La planta del monestir segueix, com poques abadies cistercenques, el model traçat per sant Bernat amb el propòsit d'organitzar els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L'austeritat pròpia de l'orde queda reflectida en les primeres construccions, com l'església. Però aviat s'imposa l'esplendor del gòtic que caracteritza espais com el claustre del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó, remarcable per la qualitat artística dels capitells i per acollir les tombes dels llinatges que van participar en la conquesta de Mallorca. El muntatge escenogràfic i audiovisual "El món del Cister", considerat entre els millors d'Europa del seu gènere, dóna una idea molt completa i fascinant de l'Orde i el seu llegat. Text extret de www.larutadelcister.info/santes-creus i de http://www.mhcat.cat/monuments_i_territori/monuments/reial_monestir_de_santes_creus
  • Foto de El Pla de Santa Maria
El Pla de Santa Maria és un municipi de poc més de 2.000 habitants de l'Alt Camp. Pel que fa a l'interès arquitectònic, el poble compta amb uns portals fortificats al Carrer Major, del segle XVII, així com una església romànica dels segles XII-XIII dedicada a Sant Ramon. A més a més, el poble compta amb una fàbrica tèxtil d'elements modernistes, datada del 1916, actualment propietat de l'Ajuntament. Pel que fa al patrimoni natural, El Pla de Santa Maria compta amb uns aiguamolls que són un important lloc de parada d'espècies protegides. A més a més, no es pot passar per alt l'important patrimoni d'arquitectura rural del municipi, en forma de construccions de pedra seca, material fet servir des de temps ancestrals per separar finques, traçar camins, proporcionar recer, aixopluc o aprofitar l’aigua. El poble celebra la Fira de Tardor a mitjans d’octubre, la Festa de la Bicicleta, el diumenge més proper a Sant Jordi, l’Aplec de Sardanes “Aires Planencs", el segon diumenge de maig, al gener la festa major d’hivern i a l’estiu les festes de barri i la Festa Major.
  • Foto de Figuerola del Camp
Figuerola del Camp, amb poc més de 300 habitants, és un municipi que queda al sud de la Serra de Miramar, a gairebé 500 metres per sobre del nivell del mar. L'indret ha estat poblat des de temps remots, ja que s'hi han trobat restes neolítiques, així com vestigis de l'època íbero-romana. El cultiu de l'avellana, el cereal o la vinya conformen l'abrupte paisatge del seu entorn. Destaquen al terme la Torre de la Mixarda, d'origen sarraí, així com la Cova neolítica del Gat. L'església parroquial dedicada a Sant Jaume és d'estil barroc. Al poble s'hi poden visitar diversos museus: l'Etnogràfic i Històric, així com el museu d'arqueologia ibèrica o el museu d'arts i oficis.
Prenafeta és una pedania de Montblanc, situada just a sota del Tossal Gros de Miramar.
  • Foto de Montblanc
  • Foto de Montblanc
Montblanc és a capital de la Conca de Barberà i el punt intermig de la nostra ruta. Farem nit en aquesta ciutat medieval que val visitar tan de nit com de dia. El municipi actual data del segle XII, en plena reconquesta, època en què trobem la primera documentació relativa al Castell. El segle XIII és el de l'expansió del municipi, per convertir-se en una de les principals viles del sud de Catalunya. I és que Montblanc va arribar a ser la setena ciutat de Catalunya, i s'hi van celebrar quatre vegades Corts Generals. Degut a la importància de la vila, sobretot en època medieval, el patrimoni històric que cal visitar és molt quantiós, tant pel que fa a l'obra civil, militar com religiosa, encerclada per una muralla en un estat molt bo de conservació i restauració. El nucli antic ja va ser declarat als anys 50 del segle XX conjunt monumental i artístic i també compta amb unes pintures rupestres que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat. L'església gòtica de Santa Maria La Major o el Convent de Sant Francesc (on es diu que hi va dormir Sant Francesc d'Assís) en són només alguns exemples. També són interessants les restes del Call Jueu així com el Celler Cooperatiu, d'estil modernista. Fotografia Llicència CC Carquinyol i CC Kim Castells
  • Foto de L'Espluga de Francolí
  • Foto de L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi destacat de la Conca de Barberà de gairebé 4.000 habitants. Deu el seu nom a la quantitat de balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí. De fet, el Museu de prehistòria i geologia s'ha instal·lat a l'interior d'una de les coves més llargues del món formades amb roca de conglomerat, que es troba al municipi. També es pot visitar el museu de la vida rural, molt didàctic i que retrata l'estil de vida de bona part del país no fa massa temps. El Museu d'història, cultiu i elaboració del vi, es troba als antics cups del Celler Modernista, del 1913, i un dels primers exponents dels cellers modernistes de Catalunya. També són visitables l'antiga fàbrica d'aiguardent i el miqvé jueu.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.