Temps  una hora 41 minuts

Coordenades 292

Data de pujada 21 / de febrer / 2017

Data de realització de febrer 2017

-
-
716 m
642 m
0
0,8
1,6
3,1 km

Vista 61 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Sant Miquel Sacot, Catalunya (España)

Sant Miquel Sacot és una església romànica de La Cot, situat a Santa Pau (la Garrotxa, Catalunya). És una església romànica reconstruïda i ampliada al segle XVIII en estil neoclàssic. És a dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A prop hi ha la Rectoria de Sant Miquel Sacot.
Can xel és un dels restaurants més famosos de Santa Pau. Allà es pot difrutar de serveis varis, com ara cuina, piscina, bar...
El Volcà del Puig de la Costa, anomenat també Puig de la Costa de Sant Miquel o Puig de la Roureda, és un antic volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa.
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica rica en silicats de magnesi i ferro, i de baix contingut en sílice. Els basalts solen tenir una textura porfírica, amb fenocristalls d'olivina, augita i plagioclasa, i una matriu cristal·lina fina. El basalt és la roca volcànica més comuna i supera, pel que fa a superfície terrestre coberta, qualsevol altra roca ígnia, i fins i tot les supera totes juntes. Les illes oceàniques i els arcs volcànics continentals i insulars són altres llocs on es pot trobar basalt.
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica rica en silicats de magnesi i ferro, i de baix contingut en sílice. Els basalts solen tenir una textura porfírica, amb fenocristalls d'olivina, augita i plagioclasa, i una matriu cristal·lina fina. El basalt és la roca volcànica més comuna i supera, pel que fa a superfície terrestre coberta, qualsevol altra roca ígnia, i fins i tot les supera totes juntes. Les illes oceàniques i els arcs volcànics continentals i insulars són altres llocs on es pot trobar basalt.
Camí de Sant Miquel aqui ens vam parar per fer una foto on es podia observar un con volcànic i una plana formada per les riuades.
La pudinga en petrografia és un conglomerat d'elements arrodonits,el nom comú és pedra avellanada o avellanat. És un tipus de roca sedimentària. Es forma quan còdols, provinents de vegades del jaç d'un riu o d'una platja, són cementats junts mitjançant sílice que fa de matriu d'unió. La roca formada és molt dura i resistent al desgast. S'utilitza com a pedra d'afilar i per a la construcció d'edificis. Els còdols que conté són generalment de pedrenyal, i tant aquests com la matriu estan fets de sílice. Es pot utilitzar per la construcció de parets en sec.
Sant Miquel de Sacot és una església romànica de La Cot, situada a Santa Pau (la Garrotxa, Catalunya). És una església romànica reconstruïda i ampliada al segle XVIII en estil neoclàssic. És a dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A prop hi ha la Rectoria de Sant Miquel Sacot. Sacot
Can Batlle és una masia on vam arribar, allà vam analitzar algunes classes de pedres. És una masia que està situada a Santa Pau, damunt Sant Miquel de Sacot.
L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d'alumini hidratat. Les partícules d'argila, inferiors a les 4 micrometres de diàmetre, poden conformar un sòl homogeni (també anomenat argila) o bé formar part d'un sòl heterogeni (i en aquest cas l'argila és la fracció més fina del sòl). Els sòls argilosos són altament impermeables. Les roques formades a partir de l'argila són les argilites.
En geologia, un conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment. Es distingeix de les bretxes perquè aquestes estan formades per fragments angulars. Amb dues es caracteritzen pel fet que els seus fragments constitutius són majors que els de la sorra. Quan els detrits consisteixen en còdols, el conglomerat és una pudinga (pedra pinyolenca en la parla popular). Els conglomerats osífers contenen abundants fragments d'ossos fossilitzats. Els bancs de pudingues són de vegades l'índex d'un avanç de la mar sobre la plataforma continental.
El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra. Després de la lutita, és la roca sedimentària més abundant i arriba a ser fins a la cinquena part de les roques. Aquesta es forma per una sorra cimentada amb materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos, glauconítics, guixencs, argilosos o bituminosos. Les dimensions dels grans són com els de la sorra, i estan units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l'erosió. La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldspats i mica, com també d'altres minerals.
Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé de bicarbonat de magnesi i calci. Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita. Marga era originàriament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d'origen sedimentari, bàsicament de la mescla d'argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques. Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d'origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi.
L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d'alumini hidratat. Les partícules d'argila, inferiors a les 4 micrometres de diàmetre, poden conformar un sòl homogeni (també anomenat argila) o bé formar part d'un sòl heterogeni (i en aquest cas l'argila és la fracció més fina del sòl). Els sòls argilosos són altament impermeables. Les roques formades a partir de l'argila són les argilites.
En geologia, un conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment. Es distingeix de les bretxes perquè aquestes estan formades per fragments angulars. Amb dues es caracteritzen pel fet que els seus fragments constitutius són majors que els de la sorra. Quan els detrits consisteixen en còdols, el conglomerat és una pudinga (pedra pinyolenca en la parla popular). Els conglomerats osífers contenen abundants fragments d'ossos fossilitzats. Els bancs de pudingues són de vegades l'índex d'un avanç de la mar sobre la plataforma continental.
Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé de bicarbonat de magnesi i calci. Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita. Marga era originàriament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d'origen sedimentari, bàsicament de la mescla d'argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques. Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d'origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi.
El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra. Després de la lutita, és la roca sedimentària més abundant i arriba a ser fins a la cinquena part de les roques. Aquesta es forma per una sorra cimentada amb materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos, glauconítics, guixencs, argilosos o bituminosos. Les dimensions dels grans són com els de la sorra, i estan units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l'erosió. La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldspats i mica, com també d'altres minerals.
S'anomenen escòries volcàniques les roques volcàniques de textura vesicular expulsades pels volcans, especialment en aquelles laves que són més viscoses i que en refredar-se adopten formes tortuoses. La seva composició és comunament, encara que no exclusiva, basàltica o andesita. L'escòria volcànica pesa poc de resultes de les nombroses vesícules el·lipsoides macroscòpiques, tot i que s'enfonsa a l'aigua.
Un cop vam anar a a Can Batlle vam passar per sota a Sant Miquel de Sacot, allà vam poder observar un rec sec, al costat si formaven terra en forma de fang.
Vam continuar fins veure el final del rec on podiem observar una gran bassa d'aigua bruta.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.