Temps en moviment  4 hores 14 minuts

Temps  4 hores 37 minuts

Coordenades 2895

Data de pujada 10 / de maig / 2019

Data de realització de maig 2019

-
-
560 m
380 m
0
4,1
8,2
16,33 km

Vista 12 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Santa Maria d'Oló, Catalunya (España)

Accés al punt d’inici:

Per la carretera C- 25 (Eix transversal) des de Vic o des de Manresa fins a trobar la sortida de Santa Maria d’Oló i seguint per la carretera BV– 4315 fins a Oló. Just a l’entrada del poble, es troba la Plaça Catalunya i punt d’inici de la ruta.

Descripció de l’itinerari:

Des de la plaça se segueix avall pel carrer principal passant per la plaça de Sant Antoni Maria Claret i la nova església de Santa Maria. Es continua pels carrers estrets i després pel caminet, de baixada fins a anar a creuar la riera d’Oló. Des d’aquest punt, direcció sud-oest, aigües avall de la riera, es segueix pel camí lateral que va vora de la Riera d’Oló fins a Sant Joan Vell. A partir d’aquí, es retorna passant per la baga dels Plans i la baga de Moratones, s’arriba al corriol de les Marrades. Des d’aquest punt, es retorna al poble, prenent el mateix camí que hem pres a l’inici del nostre itinerari.

Interès de la ruta:

La riera d’Oló i el bosc de la ribera, la font del Roc, l’aqüeducte del molí del Coix, el molí d’Altimires, l’ermita de Sant Joan Vell, el mirador del Cingle dels Plans i la font de les Bruixes. També cal destacar les visites a dalt el poble.

Dades tècniques i senyals de seguiment:

Distància: 14 km

Desnivell: +275 m

Mitjà: Btt o a peu

Temps: al voltant de 5 hores

Camí: 50% pista i 50% sender

Aptesa: complexitat mitjana

Tipus senyal: banderoles

Color banderola: verd
Podem deixar el cotxe en aquest pàrquing de fàcil accés.
Molt aprop tenim aquesta segona opció per poder aparcar el cotxe. Comencem a la plaça Catalunya de Santa Maria d'Oló, ens crida l'atenció la singular Església Nova de Santa María, dedicada a la Asunción de María, amb un disseny avantguardista per a l'època. Es va començar a construir el 1950 i va ser beneïda el 1963. En bona part la seva construcció va aná a càrrec del matrimoni Roger-Vidal, amos de la Fábrica director del poble.
Coneguda des de 1902 com la fàbrica "del pastor", va ser fundada per Joan Cases i Francesc Rodoreda l'any 1896. Joaquim Borràs i Ferrer -de Castellbell i el Vilar- la compra als anys 20 i Josep Sauleda i Roca, de Sant Pol del Mar, l'any 1963, i és el testimoni de la continuïtat del sector tèxtil al poble, des dels seus inicis al segle XIX. Respon al model de colònia amb diversos edificis i naus i blocs de pisos dels treballadors. Rere les reixes, destaquen, al nord, el conjunt de despatxos i magatzem, i al sud, l'habitatge del director, tots dos de Mas i Morell. Com en ell és característic, usa la combinació cromàtica (aquí, blanc, vermell i blau) i de materials (maó, ceràmica, fusta, ferro), concentrant l'ornamentació en les obertures, compartimentades verticalment moltes d'elles. Estil Modernista
La primera meitat del recorregut la passem constantment al costat de la Riera d'Oló i la hem de travessar en diferents moments.
Font envoltada de taules de fusta per poder fer algun pícnic.
Continuem direcció Molí d'Altimires.
Al llarg del terme municipal d'Oló hi trobem exemples de diferents barraques de vinya. Cal considerar-les com com veritables obres de patrimoni arquitectònic rural. Realitzades amb la tècnica de la pedra seca, era lloc per guardar les eines de conreu, refugi temporal del pagès i els animals davant les inclemències del temps i per habitatge ocasional dels treballadors del camp.
El molí d'Altimires, un molí fariner, que aprofitava la força de l'aigua de la riera por moldre el gra. El molí es del segle XVI.
Els plecs de serra Borina són l’expressió més espectacular de l’abrupte anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló. L’anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló és una estructura molt potent, d’uns 12 km de longitud i orientada de SO a NE, que travessa al sud d’aquesta població. La riera d’Oló ressegueix el flanc SE de l’anticlinal, molt propera i en paral·lel a l’eix. El flanc NO de l’anticlinal, on se situa la població de Santa Maria d’Oló, és relativament suau o horitzontal; en canvi el SE, el flanc enlairat, es presenta amb els estrats progressivament més drets fins arribar a la vertical o a replegar-se al pla de falla i eix anticlinal. Aquesta disposició del flanc SE s’aprecia rotunda i bella als plecs de serra Borina, mercès a l'excavació de la riera. L’anticlinal-falla d’Oló té una continuació en l’anticlinal-falla del Guix, a Sallent, de dimensions menors; són les estructures geològiques que es troben més al sud d’entre les que han estat originades per la tectònica que va enlairar els Pirineus i per la plasticitat de la formació salina Cardona subjacent. Les estructures anticlinals afavoreixen l’aflorament d’estrats més antics. A 1,5 km dels plecs de serra Borina, seguint cap al NE el mateix flanc SE de l’anticlinal, afloren les margues grises guixenques que se situen estratigràficament per damunt de la sal de la formació Cardona. No és tan estrany doncs que al vessant esquerre de la riera d’Oló, prop de la població, brolli la font Salada d’Oló amb aigua d’una salinitat com la de mar. L’any 2010, el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va ampliar l’Espai d’Interès Natural del Moianès per incloure la font Salada, la riera i l’espectacular anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló.
Edifici romànic possiblement construït en la 2ª m. s. XI i situat dalt d'un petit turó, prop del mas Armenteres. Es tracta d'una església d'una sola nau, amb absis semicircular a sol ixent. Aquest en el seu exterior està ornamentat amb un fris d'arcuacions cegues distribuïdes en grups de cinc entre bandes llombardes. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada en molt mal estat, coronada amb un arc de mig punt. La porta es troba al capdavall del mur de migdia. El sostre està esfondrat, però es creu que estaria cobert amb volta de canó, mentre que l'absis ho seria amb volta de quart d'esfera. L'aparell és obrat amb carreus petits, disposats en filades, barreja d'arenisca i gres. Algunes de les dovelles són de pedra tosca. L'estat de l'edifici és de franca ruïna i la vegetació tendeix a envair l'església. Notícies històriques El nom d'Oló apareix el 889 i el terme és documentat des del 927; l'església de Sant Joan es troba esmentada el 1081 i de la seva funció parroquial se'n té constància des del 1136. Aquesta funció parroquial l'ha conservada fins avui, encara que el títol ha estat traslladat a l'edifici nou que es construí entre el 1629-1639. Es creu que l'església degué passar a la Canònica de l'estany el 1364 quan es féu la compra del castell d'Oló. Aquesta dependència degué durar fins al 1592, data d'extinció de la canònica, passant a formar part de les Cinc Dignitats Reials; en tenim constància, concretament, el 1686 quan el bisbe de Vic Pasqual al visitar la parròquia fa constar que pertany a les Dignitats Reials. L'església es trobava dins l'antic terme del castell d'Oló, en la zona sud-Occ. del terme.”
A l'Orient, la flor de lotus significa puresa espiritual. El lotus (padma), també conegut com lotus sagrat, lotus indi o rosa del Nil, és una planta aquàtica que floreix a l'aigua. En el simbolisme budista, el significat més important de la flor de lotus és la puresa del cos i de l'ànima.
Aprop de la masia dels Berengueres. Arribarem a la masia de El Berengueres. Segons es diu, en aquesta casa hi havia viscut una bruixa molt coneguda per les seves malifetes. Aquesta bruixa era especialista en el mal d’ull per a les persones, i per esverar el bestiar tot provocant estralls amb les ovelles. Es veu que era capaç de prendre la forma de marrà o de gall blanc per a poder fer les seves malifetes. Un pastor que vivia lluny de la casa el Berengueres,cada dia, quan anava a tancar les ovelles al corral, apareixia un gall molt gros i blanc que espantava molt al bestiar. El pagès, desesperat, li va demanar ajuda a un noi veí seu. Aquest noi, després de saber què li passava al pagèsli va dir que ell s’encarregaria de resoldre el problema del gall. El dimarts següent,el noi es va presentar a casa del pagès amb una escopeta carregada amb bales beneïdes. En veure el gall, el noi va disparar a les cames del galli aquest va desaparèixer. L’endemà els veïns del Berengueres es van trobar a la dona enllitada, doncs tenia una bala a la cama. La bala era la que havia disparat el dia abans el noi a les potes del gall. D’aquesta manera la gent de les rodalies van poder descobrir que la dona que vivia al Berengueres era una bruixa.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.