Temps en moviment  2 hores 8 minuts

Temps  4 hores 41 minuts

Coordenades 1477

Data de pujada 25 / de març / 2018

Data de realització de març 2018

-
-
450 m
232 m
0
3,0
6,1
12,1 km

Vista 430 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de l'Alcora, Valencia (España)

Aquesta ruta ha estat preparada per alumnat de 3r d'ESO del Col.legi Puértolas Pardo de l'Alcora, dins del Projecte de recuperació i posada en valor de la Reial Fàbrica de Ceràmica del Comte d'Aranda.

La ruta té com a objectiu posar en coneixement part del patrimoni industrial, concretament el que fa referència a les diverses mines de terra properes a la localitat, fonamental per al desenvolupament de la posada en funcionament de la Reial Fàbrica a partir del primer quart del segle XVIII.
Pedra calcària.
FORN DEL LLIMERO FORN: Construït cap a la dècada de 1950, estarà en funcionament fins a 1956 en mans de Cristóbal Tomás i Pasqual Safont. Aques forn és un dels pocs de calç que es conserven al nostre terme municipal. Ús: S´utilitzà per a la fabricació de ´´calç viva`` (CaO) (òxid de calci), que s´obté per la calcinació de roques calcàries (CaCO3 , carbonat de calci , + calor). El que restarà de la calcinació és un gas (anhídrid carbònic). La ``calç viva´´ es transforma en ``calç apagada´´ (hidròxid de calci) amb l´absorció d´aigua i és utilitzada per a l´elaboració d´argamassa per a la construcció (de vegades mesclada amb ciment, per als tradicionals ``emblanquinats´´ de les cases , molt habituals en les poblacions de les nostres comarques i per blanquejar el paper en les papereres.
Mina d'argila de Sant Vicent. Antiga mina de la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda, del segle XVIII. Tindre disponibilitat de bones matèries primeres ha estat sempre una de les raons i, alhora, necessitats de la fabricació de ceràmica a l'Alcora. La localitat s'abasteix d'argiles i minerals d'altres països, però des dels inicis de l’activitat de la Reial Fàbrica, al segle XVIII, sempre que fóra possible s'ha buscat la proximitat de les mines, sent la comarca de l'Alcalatén i voltants les zones més explotades durant el segle XVIII: Araia, Fanzara, Mussolera, Sant Vicent, la Serra, Terrer del Poll, Sant Cristòfol, entre d'altres. Quan aquestes mines s'esgotaven o s'abandonaven solien servir d'abocador per la runa de la producció ceràmica. En l'actualitat els abocadors, farciments de construcció o capes de drenatge dels abancalaments fets amb runa i coccions fallides de la Reial Fàbrica són matèria d'estudi com a font d'informació sobre la tecnologia, decoració i tipologia de la producció. L’espai que ara ens ocupa, la mina d’argila de Sant Vicent, encara és visible a l’arribada al passeig que dóna accés a l’ermita de Sant Vicent així com a les muntanyes de darrere de l’ermita.
Molí de Matraca. Molí de farina i vernissos. s. XVIII. A més dels 7 molins fariners hidràulics, l'Alcora comptava amb diversos molins dedicats a la mòlta de matèries primeres per a la fabricació ceràmica: argila, esmalts i colors ceràmics. Aquest molí accionava les moles a través d'una bassa que s’abasteix de la sèquia que porta l'aigua des de l'embassament l'Alcora, situat a les rodalies de l’aldea de la Foia de l’Alcalatén. Els molins de vernís i colors El vernís que cobreix les peces ceràmiques és una barreja de silici, alúmina i fundents. El silici dels vernissos de la Reial Fàbrica solia provenir de la sorra o del vidre; i el fundent, de diferents compostos de plom. Els colors ceràmics s'utilitzaven per pintar els motius decoratius o per acolorir el vernís. Era habitual calcinar i moldre els compostos de les mescles per fer-los el més homogenis possible.
MOLÍ DE PALOMET Mina:​ Mina on podem observar entre altres: pirites de ferro, quars, guix, anhidrita, talc i argiles. Molí de Palomet:​ Antic molí hidràulic, actualment enderrocat i que se´l suposa anterior al molí de Matraca (1782), serà en principi un molí fariner i durant l'època d´explotació de la mina s´utilizarà per a moldre el guix. Ús: ​Junt la mina es troben les restes del Molí de Palomet, on encara són visibles dos forns d´alpegs. Aquests es degueren utilitzar per a la calcinació de sulfat de calci hidratat per a aconseguir sulfat de calci a través del procedimient de deshidratació.
Església de la Foia de l'Alcalatén. Estil renaixentista, segle XVII.
MINA DEL COIXO Mina: Mina a l´aire lliure de grans dimensions, va pertànyer a la família Vives (es coneix també com a algepsar de Marrau) i s´utilitzà per a l´extracció d´algeps.
Forns situats a l´entrada de la Mina; es conserven almenys dos forns de grans dimensions per a la fosa dels minerals i la preparació dels algeps (observar la diferenciació entre la planta superior i la cambra de combustió). Aquestos es degueren utilitzar per a la calcinació de CaSO4 + H2O (sulfat de calci) a través del procediment de deshidratació.
No hi ha informació
MINA DE CABRES: Mina: vàries mines en la muntanya on trobem abundància de margues (composades per carbonat de calci sílice i productes argilosos). Aquestes mines foren explotades des d'antic per la família Nomdedéu i després per Vicente Ferrer qui, a principis del segle XX va construir els forns. La marca amb la qual es comercialitzava el ciment va ser "Moltfort". Forns: de grans dimensions estan situats a l'entrada del camí de les mines , allí a temperatures de més de 1000 graus es transforma la matèria primera (calcària i argila) en ciment. El ciment s´utilitza per a la preparació d´argamassa mesclada amb aigua i sorra per a la construcció.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.