Descarrega
jaume-

Distància

10,89 km

Desnivell positiu

163 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

163 m

Altitud màxima

342 m

Trailrank

34

Altitud mínima

216 m

Tipus de ruta

Circular
  • Foto de Ruta dels pèlags: Vilobí del Penedès. Parc dels Talls. Can Sogues. Pèlag Gran. Vilobí del Penedès
  • Foto de Ruta dels pèlags: Vilobí del Penedès. Parc dels Talls. Can Sogues. Pèlag Gran. Vilobí del Penedès
  • Foto de Ruta dels pèlags: Vilobí del Penedès. Parc dels Talls. Can Sogues. Pèlag Gran. Vilobí del Penedès
  • Foto de Ruta dels pèlags: Vilobí del Penedès. Parc dels Talls. Can Sogues. Pèlag Gran. Vilobí del Penedès
  • Foto de Ruta dels pèlags: Vilobí del Penedès. Parc dels Talls. Can Sogues. Pèlag Gran. Vilobí del Penedès
  • Foto de Ruta dels pèlags: Vilobí del Penedès. Parc dels Talls. Can Sogues. Pèlag Gran. Vilobí del Penedès

Temps en moviment

2 hores 45 minuts

Temps

3 hores 45 minuts

Coordenades

1932

Data de pujada

27 d’octubre de 2021

Data de realització

d’octubre 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
342 m
216 m
10,89 km

Vista 59 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Vilobí del Penedès, Catalunya (España)

Caminada del dimecres 27 d’octubre de 2021. 10,89 km. 3 h 45 min. Desnivell
163 m. Altitud màxima 342 m. Altitud mínima 216 m. Text: Alfred Castells.
Fotos: Jaume Sendra.
Aparquem el cotxe a la plaça de la Vila de Vilobí del Penedès. Són les 8,35 h
del matí. Iniciem la caminada.
És el segle XII quan s’esmenta documentalment per primera vegada Vilobí. No
obstant, en aquesta contrada ja existia, des del segle X, la quadra de
Vallformosa, pertanyent al castell de Sant Martí [Sarroca]. Durant l’esmentat
segle XII Vilobí se segregà de Sant Martí. Però, el segle XIV, tant Vilobí com
Sant Martí passen a dependre jurisdiccionalment de la Pia Almoina de
Barcelona. Els canonges de la catedral de Barcelona foren els senyors de
Vilobí fins a la desaparició, el segle XIX, del feudalisme. L’any 1842
Vallformosa fou agregat a Vilobí i el 1846 Vilobí esdevingué un municipi
independent.
Sortim del poble en direcció sud-oest, tot pujant, passant per l’avinguda de la
Generalitat, el carrer de la Diputació i el carrer dels Talls, on observem una
antiga fàbrica de guix abandonada, fins arribar al Parc dels Talls.
Entrem al parc per un sender cap a l’oest i de seguida trobem el Pèlag Fiol a la
nostra dreta, sec avui, amb uns 20 m d’amplada i amb poca fondària, que ha
afavorit la presència d’un espès canyissar.
A la nostra esquerra, el Pèlag Petit, amb poca vegetació pel fet que l’aigua es
troba en contacte directe amb el tall.
Una mica més endavant, a la dreta, el Pèlag Sec, que, com indica el seu nom,
no conté aigua i està condicionat com un auditori natural.
Després de contemplar aquests tres pèlags, desfem el camí, continuem una
mica cap al sud, tot pujant, i de seguida girem cap a l’est per arribar al Pèlag
Llarg, que trobem a la nostra esquerra. Aquest pèlag fa uns 70 m d’amplada i
conté peixos d’espècies invasores.
Tornem enrere i avancem cap a l’oest per arribar al Pèlag Gran, que, com
indica el seu nom, és el pèlag de més extensió dels cinc. Al tenim a la dreta del
camí. Ocupa una superfície de 3,6 ha, sent la segona zona humida més gran
del Penedès, després del pantà de Foix. A la vora del pèlag hi ha una torre
mirador que permet una contemplació més òptima de l’indret. Aquesta fou
l’última pedrera en funcionament, fins a l’any 1993.
Els pèlags –anomenats també els talls– aparegueren a conseqüència de
l'activitat extractiva de guix [sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O)], que es
remunta a l'època romana i que ha estat en funcionament, com hem esmentat,
fins a l'any 1993. Des que es va deixar d'extreure pedra, s'ha format un espai
natural constituït pels cinc pèlags, originats per la concentració d'aigües, ja sigui
per escolament superficial o per la interacció amb el nivell freàtic de l’aqüífer
que hi ha per sota.
Les últimes empreses que van explotar les pedreres van ser Yeseras de Vilobí i
Gyps, que l’any 1970 es van fusionar sota la raó industrial Vilobigyps, fins el
1993.
A la banda esquerra del camí, enfront del Pèlag Gran s’ha restaurat la zona
que ocupava l’antiga fàbrica de guix, que s’enderrocà després de l’any 2007.
Després d’admirar aquesta meravella natural, tot sortint del terme municipal de
Vilobí del Penedès per passar al de Sant Martí Sarroca, continuem per un camí
que ens dirigeix cap al sud-oest per acabar en una vinya. Des del final
d’aquesta vinya, agafem un sender cap al nord-oest que, mitjançant uns graons
encastats al camí, puja dret cap a la muntanya de Can Sogues, tot deixant a la
nostra dreta les vinyes de Cal Rossell. Aquest sender ens portarà a un camí
que agafarem cap a l’esquerra i que en direcció sud-oest i en baixada ens durà
a la masia de Can Sogues.
Can Sogues és segurament anterior al segle XVIII i ha sofert diverses reformes
en dates successives. D'aquesta casa en depèn la Torre de l'aigua del Pont de
Can Sogues.
La masia és una edificació amb planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues
vessants. La façana està dividida en sectors per bandes verticals i horitzontals
de maó, coronades per quatre arcades i centrada per un portal d'arc de mig
punt adovellat i per una finestra superior de marcs, ampits i arc conopial de
pedra, amb trencaaigües motllurat. En els ràfecs hi ha sanefes en ziga-zaga. Hi
ha un jardí davanter tancat per un baluard que inclou un pou i edificis agrícoles
annexos.
Esmorzem als voltants d’aquesta masia envoltats d’alzines i després continuem
la caminada. Seguim cap a l’est i de seguida trobem la carretera BV-2151, que
transitem uns 200 m en direcció cap a Guardiola de Font-rubí, tot deixant a
l’esquerra Cal Jaume Rita.
La carretera fa un revolt cap al nord i nosaltres la deixem per continuar pel
Camí dels Horts, en direcció nord-oest, deixant a l’esquerra les masies de Cal
Rita, Cal Xarina i Cal Mallorquí.
Una mica més endavant, a l’esquerra, trobem un curt camí que porta a la Masia
[sí, aquest és el seu nom].
Seguim avançant i arribem a un encreuament de camins, just al límit entre els
termes municipals de Sant Martí Sarroca i Vilobí del Penedès. Avancem uns 50
m i agafem un trencall a la dreta que, cap al sud-est, ens portarà a la part
superior del Pèlag Gran, on arribem després d’un fort pendent, havent deixat a
la dreta el camí que mena a la masia de Cal Pau Miret.
Admirem novament el pèlag des del seu flanc nord des de l’altura.
Continuem cap a l’est i cap al sud-est i arribem a un altre mirador damunt del
pèlag amb un plafó informatiu sobre l’activitat industrial de la antiga fàbrica de
guix.
Aquí comencem a trobar cases del nucli de Vilobí del Penedès: Cal Bitxac
(antiga casa rural), Cal Sarit, Can Xalet, Mas Petit, Cal Genet del Rei...
Seguim pel carrer de les Guixeres, deixant a l’esquerra el Pèlag Petit, i arribem
al carrer dels Talls.
Desfem la ruta que hem fet en el camí d’anada i per la plaça Major i el carrer de
les Figueretes arribem a la plaça de la Vila. Són les 12,15 h.
Abans de marxar de Vilobí del Penedès anem a veure l’església parroquial de
Santa Maria de Vallformosa, situada a la plaça de Mossèn Lluís Panyella [el
rètol de la plaça està en castellà].
L’església és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i absis de planta
semicircular. Té voltes bufades i arcs torals de mig punt. La coberta és a dues
vessants. La façana presenta rosassa i portada amb arquivoltes,
columnes, capitells esculpits i timpà amb la representació del tema de
l'Ascensió esculpit. Té el campanar i la rectoria adossats. En conjunt respon a
les característiques formals de l'historicisme neoromànic. L’església va ser
projectada per Enric Sagnier i va ser edificada entre els anys 1927 i 1933, tot i
que el campanar no es va coronar fins els anys quaranta (del segle passat).
Damunt la portalada principal indica: any 1933, any en que s’hi traslladà el culte
des de la primitiva església.
Després d’aquesta visita a l’exterior de l’església, agafem el cotxe i tornem cap
a Vilanova i la Geltrú, després d’haver gaudit d’un matí assolellat i haver
comprovat com “poques vegades la natura torna amb tanta generositat i bellesa
els efectes de l’acció humana”, com diu un dels plafons informatius de l’indret.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.