Descarrega

Distància

4,99 km

Desnivell positiu

322 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

322 m

Altitud màxima

353 m

Trailrank

40 3,8

Altitud mínima

52 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

una hora 33 minuts

Coordenades

1097

Data de pujada

28 d’abril de 2014

Data de realització

de juny 2012
  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     

Filtres Avançats

Filtra per mes o data de gravació. Troba rutes només de persones a qui segueixes.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Filtres Avançats Filtres Avançats
Comparteix
-
-
353 m
52 m
4,99 km

Vista 5211 vegades, descarregada 183 vegades

a prop de Canyelles, Catalunya (España)

[CA] Ruta dels Dòlmens al terme de Vilajuïga



L'important conjunt megalític de Vilajuïga, datat entre el IV i el II mil·lenni a. de C., és a dir, entre 6.000 i 4.000 anys enrere, consta d'un grup molt notable de sepulcres megalítics. El seu nombre i el fet que es trobin en un paratge tan reduït, fan d'aquest indret una de les concentracions megalítiques més singulars de Catalunya. La coma de l'Infern i la serra de Rodes, per on es discorre, formen part del conjunt d'espais naturals protegits pel Parc Natural del Cap de Creus.
Ruta senyalitzada.




Per arribar a Vilajuïga des de Figueres, es pren la carretera N-260 en direcció a Llançà i després es trenca a la dreta per la GI-604. Al punt d'inici de l'excursió, s'accedeix sortint de Vilajuïga per la carretera GIP-6041 en direcció a Sant Pere de Rodes. Passat un quilòmetre, hi ha un espai d'aparcament a la dreta des d'on surt el camí senyalitzat com a Ruta dels Dòlmens.

0,00 km (52 m). Es deixa la carretera i s'agafa en direcció E el camí que segueix el torrent de la Coma de l'Infern, que queda a mà esquerra (N). La torrentera i el camí s'endinsen cap al fons de la raconada que, per la banda N, queda limitada pel vessant solell de la coma de l'Infern. Se segueix pel camí principal entre conreus de secà i vestigis d'antigues vinyes.

1,31 km (110 m), 0 h 21 min. Després d'un petit replà, es gira cap al N, es travessa un torrent secundari i, al cap de 60 m, el camí s'estreny i es converteix en un corriol que es bifurca. Cal seguir a l'esquerra (després es tornarà pel desviament de la dreta), travessar el torrent principal, que es deixa a la dreta, i continuar, ara en pujada, seguint els senyals.

1,58 km (151 m), 0 h 28 min. Dolmen de la Vinya del Rei, el més gran del terme de Vilajuïga. El seu emplaçament en un fondal, un lloc gens dominant, no és habitual. És un sepulcre del tipus corredor amb planta trapezoïdal. Cinc grans lloses verticals componen la caixa i una de sola, de 4,15 m de llargada per 2,95 m d'amplada, la coberta. L'orientació de l'entrada és al SO i el material emprat és el gneis. Es continua a l'esquerra deixant el dolmen a la dreta. Primer el camí planeja i després gira de sobte a la dreta pujant fortament fins a arribar a la carena, en un petit coll.

1,78 km (183 m), 0 h 33 min. Dolmen del Garrollar. Sepulcre de corredor amb caixa rectangular. Transformat per convertir-lo en una barraca de pagès, té tres lloses verticals i una de sola, de 3,6 m de llargada per 2,7 m d'amplada, de coberta. L'orientació és al SO i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant. Es continua remuntant cap al NE seguint la carena pel costat d'un mur de pedres.

1,98 km (245 m), 0 h 40 min. Dolmen de la Talaia i, vint-i-cinc metres més enllà, dolmen de les Ruïnes. El primer és de tipus de galeria catalana, amb planta en forma de V. Conserva cinc lloses verticals i una de coberta que mesura 2,40 m de llargada per 1,95 m d'amplada. El sepulcre està orientat al SO i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant vers migdia, ponent i tramuntana. El dolmen de les Ruïnes, originàriament un sepulcre de corredor, conserva sis lloses dempeus i dues de coberta. L'orientació de l'entrada és al SO i el material emprat és el gneis. L'emplaçament domina els vessants sud, oest i nord. Es continua ascendint.

2,15 km (281 m), 0 h 45 min. Dolmen de la Carena, sepulcre de corredor amb planta sensiblement rectangular. Té cinc lloses verticals i una de sola de coberta que mesura 2,65 m de llargada per 2,30 m d'amplada. L'entrada està orientada al SO i el material emprat és el gneis. Domina els costats sud, oest i nord de la serra. Es continua pujant cap a llevant. Al cap de tres-cents metres i escaig (2,46 km, 335 m; punt més alt del recorregut), es desemboca en un revolt de la carretera de Sant Pere de Rodes (la GIP-6041). Caminant trenta metres cap a l'esquerra (N), hi ha unes lloses on s'observen uns gravats prehistòrics anomenats inscultures, que representen creus i cassoletes. Es torna enrere fins al revolt i ara es continua recte (S) sense perdre alçada tot deixant el camí de l'anada a la dreta i la carretera a l'esquerra. Dos-cents metres més enllà hi ha una bifurcació.

2,71 km (339 m), 0 h 56 min. Bifurcació. Hi ha les restes de l'anomenat dolmen Caigut Segon, molt malmès, ja que només en resten dues lloses. Es gira bruscament a la dreta, cap a ponent, i es baixa fins al dolmen Caigut Primer (2,84 km, 294 m), amb la coberta i un dels costats a terra. És un sepulcre de corredor amb planta trapezoïdal. Es continua a migdia, primer planejant i després fent una curta pujada, per saltar una cresta rocosa situada a uns dos-cents metres de l'últim dolmen. Immediatament, es troben les traces d'un corriol que baixa encaixonat entre aquesta primera cresta i una segona línia de roques paral·lela. Cal prendre'l a la dreta (O) i davallar pel vessant S del barranc.

3,21 km (269 m), 1 h 05 min. Cova del Cau del Llop, cavitat situada a l'altra cresta rocosa, habilitada com a refugi durant l'època megalítica. La cova fa 2 m d'alçària i 3 de llargada. Més endavant el corriol descendeix pronunciadament fins a trobar el camí de pujada (3,62 km, 116 m), justament una mica abans del punt on s'havia creuat el torrent. Ara cal girar a l'esquerra i refer el camí conegut per tornar al punt de sortida.

4,99 km (52 m), 1 h 33 min. Aparcament de la carretera GIP 6041. Final del recorregut.

Si es disposa de dos vehicles, es pot fer el trajecte de la carena -la part més atractiva de l'excursió- de baixada, a la inversa, prenent com a punt de sortida el revolt de la carretera GIP 6041 de Sant Pere de Rodes, on s'han trobat les inscultures, situat al km 5,2.





Més informació





[ES] Ruta de los Dólmenes en el término de Vilajuïga



El importante conjunto megalítico de Vilajuïga, fechado entre el IV y el II milenio a. de C., o sea, entre 6.000 y 4.000 años atrás, consta de un grupo muy notable de sepulcros megalíticos. Su número y el hecho de que se encuentren en un paraje tan reducido, hacen de este lugar una de las concentraciones megalíticas más singulares de Catalunya. El valle de L'Infern y la sierra de Rodes forman parte del conjunto de espacios naturales protegidos por el Parque Natural del Cap de Creus.
Ruta señalizada.




Para llegar a Vilajuïga desde Figueres, hay que tomar la carretera N-260 en dirección a Llançà y luego desviarse a la derecha por la GI-604. Al punto de inicio de la excursión, se accede desde Vilajuïga por la carretera GIP-6041 en dirección a Sant Pere de Rodes. Passado un kilómetro, hay una zona de aparcamiento a la derecha desde donde sale el camino señalizado como Ruta de los Dólmenes.

0,00 km (52 m). Se deja la carretera y se toma en dirección E el camino que sigue el torrente de la Coma de l'Infern, que queda a la izquierda (N). El torrente y el camino se adentran hacia el fondo del espacio que, por el lado N, queda limitado por la vertiente solana del valle de L'Infern. Se sigue por el camino principal entre cultivos de secano y vestigios de antiguas viñas.

1,31 km (110 m), 0 h 21 min. Tras un pequeño rellano, se gira hacia el N, se atraviesa un torrente secundario y, al cabo de 60 m, el camino se estrecha y se convierte en un sendero que se bifurca. Hay que seguir por la izquierda (más tarde se volverá por el desvío de la derecha), atravesar el torrente principal, que se deja a la derecha, y continuar, ahora en subida, siguiendo las señales.

1,58 km (151 m), 0 h 28 min. Dolmen de la Vinya del Rei, el mayor del término de Vilajuïga. Su emplazamiento en una hondonada, un lugar nada dominante, no es habitual. Es un sepulcro del tipo corredor con planta trapezoidal. Cinco grandes losas verticales componen la caja y una sola losa, de 4,15 m de largo por 2,95 m de ancho, la cubierta. La orientación de la entrada es al SO y el material empleado es el gneis. Se continúa a la izquierda dejando el dolmen a la derecha. Primero el camino llanea y después gira de repente a la derecha subiendo fuertemente hasta llegar a la cresta, en un pequeño collado.

1,78 km (183 m), 0 h 33 min. Dolmen del Garrollar. Sepulcro de corredor con caja rectangular. Transformado para convertirlo en una barraca de campo, tiene tres losas verticales y una sola, de 3,6 m de largo por 2,7 m de ancho, de cubierta. La orientación es al SO y el material empleado es el gneis. Su situación es dominante. Se continúa subiendo hacia el NE siguiendo la cresta por el lado de un muro de piedras.

1,98 km (245 m), 0 h 40 min. Dolmen de la Talaia y, veinticinco metros más allá, dolmen de Les Ruïnes. El primero es de tipo de galería catalana, con planta en forma de V. Conserva cinco losas verticales y una cubierta que mide 2,40 m de largo por 1,95 m de ancho. El sepulcro está orientado al SO y el material empleado es el gneis. Su situación es dominante hacia mediodía, poniente y tramontana. El dolmen de Les Ruïnes, originariamente un sepulcro de corredor, conserva seis losas de pie y dos de cubierta. La orientación de la entrada es al SO y el material empleado es el gneis. El emplazamiento domina las laderas sur, oeste y norte. Se sigue remontando.

2,15 km (281 m), 0 h 45 min. Dolmen de la Carena, sepulcro de corredor con planta sensiblemente rectangular. Tiene cinco losas verticales y una sola de cubierta que mide 2,65 m de largo por 2,30 m de ancho. La entrada está orientada al SO y el material empleado es el gneis. Domina los lados sur, oeste y norte de la sierra. Se continúa ascendiendo hacia levante. Al cabo de trescientos metros y pico (2,46 km, 335 m; punto más alto del recorrido), se desemboca en una curva de la carretera de Sant Pere de Rodes (la GIP-6041). Caminando treinta metros a la izquierda (N), hay unas losas donde se observan unos grabados prehistóricos llamados insculturas, que representan cruces y cazoletas. Se vuelve a la anterior curva y ahora se sigue recto (S) sin perder altura dejando el camino de la ida a la derecha y la carretera a la izquierda. Doscientos metros más allá, hay una bifurcación.

2,71 km (339 m), 0 h 56 min. Bifurcación. Se hayan los restos del llamado dolmen Caigut Segon, muy deteriorado, ya que sólo quedan dos losas. Se gira bruscamente a la derecha, hacia poniente, y se baja hasta el dolmen Caigut Primer (2,84 km, 294 m), con la cubierta y uno de los lados en el suelo. Es un sepulcro de corredor con planta trapezoidal. Se continúa hacia el S, primero llaneando y luego haciendo una corta subida, para saltar una cresta rocosa situada a unos doscientos metros del último dolmen. Inmediatamente, se encuentran las trazas de un sendero que baja encajonado entre esta primera cresta y una segunda línea de rocas paralela. Hay que tomarlo a la derecha en dirección O y descender por la ladera S del barranco.

3,21 km (269 m), 1 h 05 min. Cueva del Cau del Llop, cavidad situada en la otra cresta rocosa, habilitada como refugio durante la época megalítica. La cueva hace 2 m de altura y 3 de largo. Más adelante el sendero baja pronunciadamente hasta encontrar el camino de subida (3,62 km, 116 m), justo un poco antes del punto donde se había cruzado el torrente. Ahora hay que girar a la izquierda y rehacer el camino conocido para volver al punto de salida.

4,99 km (52 m), 1 h 33 min. Aparcamiento de la carretera GIP 6041. Final del recorrido.

Si se dispone de dos vehículos, se puede hacer el recorrido de la cresta -la parte más atractiva de la excursión- de bajada, a la inversa, tomando como punto de partida la curva de la carretera GIP 6041 de Sant Pere de Rodes, donde se han encontrado las insculturas, situada en el km 5,2.





Más información





Font: Generalitat de Catalunya, 31/12/12

Punt d'interès

Dolmen de la Carena

Punt d'interès

Domen del Garrollar

Punt d'interès

Inscultures

  • Foto de Inscultures
Inscultures
Punt d'interès

Dolmen de les Ruïnes

Punt d'interès

Domen de la Talaia

Punt d'interès

Domen de la Vinya del Rei

Punt d'interès

Dolmen Caigut

Punt d'interès

Cova del Cau del Llop

Punt d'interès

Aparcament

2 comentaris

  • Foto de JOAN PRADEL

    JOAN PRADEL 31 d’ag. 2018

    He fet aquesta ruta  verificat  Veure més

    El descens es curt peró força exigent per les cames.

  • marcmauri 3 d’ag. 2020

    He fet aquesta ruta  verificat  Veure més

    Agost 2020. Hem aparcat al revolt de la gip-6041 a tocar de les Inscultures i d’allà cap al dolmen Caigut, on ens ha costat força arribar-hi ja que el corriolet està invaït de vegetació, sovint amb punxes que dificulten el pas. L’últim tram l’hem fet per un caminet diferent a l’indicat, ja que se l’havia menjat la vegetació. El dolmen es troba ben senyalat però totalment envoltat per vegetació. Ara mateix és complicat arribar-hi. D’allà hem agafat un camí incorrecte (per allò de ‘seguim per aquí que el camí està millor’ i deu anar allà mateix) per anar a la Cova del Cau del Llop i després d’un camí bastant complicat hem anat a petar aprop del Dolmen de la Vinya del Rei. La Cova ni olorar-la. Fins aquí, el camí ha sigut dur. A partir d’aquí ja no hem tingut cap problema en seguir la ruta indicada. A partir d’aquí el camí està molt millor que en el primer tram, fins hi tot el d’abans d’equivocar-nos. Hem trigat gairebé 3 hores. Tot i que anavem amb nens de 2 i 4 anys (gran part del recorregut a coll) dubto molt que el traçat desde Vilajuiga es pugui fer en 01h30’ en les condicions actuals dels camins. No és un recorregut per anar amb nens. És una llàstima que aquest corriols no es conservin millor. Es nota que s’hi va fer un esforç en senyalització, però necessita manteniment.

Si vols, pots o aquesta ruta.