tbach

Dificultat tècnica   Fàcil

Temps  una hora 47 minuts

Coordenades 613

Data de pujada 9 / de febrer / 2018

Data de realització de febrer 2018

-
-
195 m
165 m
0
1,7
3,3
6,63 km

Vista 32 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de El Pasteral, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach,Joan Cortadellas, Pere Rifà, Josep Rius i Lluís Busquets

La setmana passada dèiem que el mes de febrer sol ser molt traïdor pel que fa a la meteorologia. Té dies primaverals i altres de rigorós hivern. I aquesta setmana ho hem pogut comprovar: ha fet una llevantada de les d’abans, amb neu per sobre dels 400m. Avui, però, la tarda és assolellada i fa una temperatura ideal per caminar. També és el dia perfecte per fer una excursió per la terra baixa, lluny de la neu que cobreix els indrets on solem fer les sortides dels dimarts.

Recollim en Lluís, que és qui ha proposat l’itinerari, a Sant Feliu de Pallerols, per tal de caminar des de la desembocadura del Riu Brugent, al Pasteral, fins a Amer. Com que, com sempre, anem justos de temps, no farem la ruta circular (per vora riu i pel carril bici) sinó només en un sentit.

Aparquem a tocar del Pont del Pasteral i de seguida entrem en una zona d’aiguamolls molt interessant, de la qual desconeixíem l’ existència. Unes marques blaves ens van indicant l’itinerari, totalment pla i sense pèrdua possible. En poca estona arribem a una resclosa. Ens enfilem al mur de contenció i ens captiva la quietud i la bellesa de l’entorn. Som a tocar del punt de confluència del Ter amb el Brugent, que amb les pluges dels últims dies baixa alegre i marronós.

Ara trenquem a l’esquerra i marxem paral•lels a l’afluent. Travessem una zona ampla, amb pollancredes, plataners i arbres de ribera. Enmig de la solitud, saludem un pescador que, pacientment, amb la tècnica de pescar amb “ mosca”, s’està guanyant el sopar. Potser el seu i el del gat.

Una mica més enllà, el camí va travessant diversos recs, sempre per oportunes palanques que ens eviten de remullar-nos els peus.

I finalment arribem a terreny conegut, a la pista cimentada a tocar del camp de futbol d’Amer, per on hem passat força vegades tornant de Santa Brígida, Santa Lena i Sant Roc ( ruta de les Tres Ermites).

Ja només ens falta anar a la Gorga d’en Paulí i arribar-nos a l’ “snack”, on avui berenarem com uns senyors.

Voldria acabar remarcant com és d’important la feina que han fet els municipis, grossos i petits, durant els últims quaranta anys, per dissenyar i marcar itineraris als llocs més emblemàtics del seu terme. Aquest Riu Brugent, que durant la infantesa ens havia proveït de “cangrejos”, barbs i bagres, sabíem que desembocava al Ter, però desconeixíem que la confluència dels dos rius pogués tenir algun interès. Gràcies a la iniciativa d’en Lluís i al treball de l’ajuntament d’ Amer, avui ho hem descobert. Val molt la pena d’anar-hi!

I una curiositat final: us heu preguntat mai d’on ve el nom de Ruta de Voramera? Als documents medievals hi figura sempre el topònim de Riera Amera en comptes de Riu Brugent, cosa que segurament agradava i encara agrada molt als vilatans d’Amer. I amb el nom d’aquesta ruta en fan memòria. Ben fet!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.